dijous, 2 de juny de 2011

De preus, obsequis i preus (2)

A mitjans de maig vaig fer una entrada (enllaç) que es feia ressò d'un escrit del director de la cursa de Canovelles criticant els preus -per a ell i molta més gent- excessius que començaven a demanar-se en concepte d'inscripció en algunes curses populars, molt sovint amb el pretext d'una bossa d'obsequis i/o samarreta. També acabava dient que la meva intenció era fer un segon escrit relacionat amb aquesta qüestió (sobretot dels preus) perquè tingueu una visió més global del que s'està parlant. Doncs bé, aquesta no és l'entrada que volia fer sinó que ho hauré de deixar per a una tercera ja que aprofito l'avinentesa per comentar un parell de detalls que, sense ser d'allò més que importants, donen també una idea de com algunes curses cuiden tots els detalls i "mimen" els seus corredors, pel que fa aquesta qüestió dels obsequis. En concret em refereixo a la dels Bombers de Lleida (finals de març) i la Mitja Marató de Tàrrega (principis de maig). Anem per parts:
  • Un dels reclams de la cursa de Lleida era el regal d'una fantàstica samarreta Nike però a la crònica pertinent deia que me'n vaig quedar sense perquè tot i que en el moment de fer la inscripció se'ns demanava que diguéssim la talla, la meva (mitjana) es va exhaurir abans que anés a recollir-la. Ja he dit altres cops que per mi el tema de les samarretes d'obsequi en una cursa és secundari, i que si no n'hi ha no en faré un cavall de batalla sinó més aviat el contrari si això ha de servir per abaratir el preu. Però en aquest cas, ja que vaig pagar el mateix que altres corredors que sí la tenien, doncs també tenia el mateix dret que aquests; així que es van apuntar les meves dades i em van assegurar que me l'enviarien per correu. I dit i fet, ahir em va arribar i és la que podeu veure a la foto. Val a dir que en això de les talles caldria un consens perquè en aquest cas, la mitjana és bastant completeta, com diria un botiguer. Però ens la posarem i la lluirem, faltaria més!
  • El segon detall té a veure amb la bossa d'obsequis de la Mitja Marató de Tàrrega en què en principi era previst que hi hagués un paquet de galetes artesanals, conegudes amb el nom d'"arrugats". Però per una d'aquelles casualitats de la vida, a la meva no n'hi havia i així ho devia dir a la meva crònica però sense donar-li gaire importància, i en cap moment, sense un ànim crític. Doncs bé, algú devia llegir dita crònica (o el comentari que en vaig fer al Facebook de la cursa) perquè ràpidament es van posar en contacte amb mi per mirar d'esmenar l'oblit i enviar-me el paquet per correu. I també ahir em va arribar a casa. I val a dir que he sortit guanyant perquè el que vaig rebre és més gran (conté més galetes) que el que van donar el dia de la cursa (veure foto). Recordeu que en aquesta no es regalava cap samarreta sinó que la peça de roba inclosa a la bossa d'obsequis era un fantàstic buff que, de tantes combinacions possibles que permet, gairebé no me'l trec ni per dormir.
Doncs bé, són dos detalls que parlen molt a favor de curses com aquestes i no voldria escombrar cap a casa -doncs no en sóc tot i tenir-hi parents- però fixeu-vos que ambdues són de Ponent. Des d'aquí el meu agraïment als bombers de Lleida i als fondistes targarins (gràcies Marc!). I ja posats a parlar dels obsequis, el de la propera cursa (Cantonigròs) crec que és una novel.la, la darrera publicada pel traspassat Baltasar Porcel. Per començar el juny no està gens malament.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada