dijous, 30 de juny de 2011

Juliol: poc o res en l'horitzó

Avui és el darrer dia del juny i toca pensar en les opcions del juliol, si és que acabem fent alguna cosa digne d'esment ja que tot sembla indicar que serà un mes en blanc. Després de repassar el calendari no he vist cap cursa d'aquelles que diguis "osti tu, aquesta no me l'he de perdre per res del món" i a més, sense ser una persona gaire sociable, he de confessar que la meva agenda per a tots els caps de setmana està ocupada per actes socials i familiars, tret del primer (però just aquest toca descansar després de dues curses seguides). Així doncs, a diferència de les anteriors entrades d'aquesta mena, aquest cop no dividiré el seu contingut en curses que faria, altres que em rumiaria i altres que no faria però que per un motiu o altre m'han cridat l'atenció. Més aviat, parlaré de les curses que m'agradaria fer (i que hauré de deixaré per a l'any vinent) i d'altres en què m'he fixat però que hi ha algun altre factor (a més de tenir la jornada ocupada) que em dissuadeix de fer-la (p. ex. el preu). Òbviament n'hi ha un altre que també s'ha de tenir en compte: el juliol no és l'època més propícia de l'any per córrer doncs ja sabeu que a les nostres latituds la calor pica d'allò més.

Feta aquesta introducció, detallem una mica més les (im)probables opcions. En primer lloc, les curses que m'agradaria fer, i que són aquestes:
  • Dissabte, 9: Cursa de muntanya de Torrelavit. És de 10 km. amb un perfil no gaire dur però tampoc és plana, ni molt menys. A més, el nom del club que l'organitza també és un indicador del que cal esperar-hi (feu clic a l'enllaç). Un aspecte a favor: és barata doncs val 8€.
  • Dissabte, 16: Cursa de Santa Margarida de Montbui. És de 10 km. organitzada pel Club Atlètic d'Igualada però a part del preu (9€), no en sé res més: ni recorregut, perfil, etc. Depenent de com vagi la tarda d'aquest dissabte, potser m'hi deixaré caure.
  • Dissabte 30: Cursa Popular de Bagà. Si la fes seria el tercer any consecutiu i és una opció a tenir en compte perquè és molt popular, de 8,5 km. amb un circuit que ja conec i es manté en un preu molt econòmic: 4€.
  • Dissabte 30: Cursa de l'Espluga de Francolí. És de 15 km. i la relació preu-distància està força bé (12€ amb xip propi). No té un recorregut pla sinó que puges fins la meitat i l'altra meitat la fas de baixada. És una oportunitat per aprofitar el cap de setmana i visitar aquestes contrades: Poblet, Montblanc, etc. Depenent de com vagin les vacances, qui sap ...
I en segon lloc, les curses que he vist i que no faré, i ni ganes. I curiosament les dues que indico són de Manresa (em sap greu):
  • Dissabte, 9: La Gran Eixelebrada. Una cursa per equips de tres persones, lligades amb una corda per la cintura (em recorda a la Gran Follada d'Igualada), que han d'evitar obstacles i transcorre pels carrers de la capital del Bages. És de 4 km. i val 10€. (no tinc clar si és per equip o cada membre). Però vaja, tant se val perquè aquesta mena de "curses" no em convencen gaire, i menys encara córrer per uns carrers que ja tinc més que trepitjats.
  • Dissabte 16: Cursa del Mosquit. Sembla que finalment es farà, al contrari del que deia en una entrada recent, recollint fonts d'informació fiables. El que passa és que crec que la seva organització ha passat a mans d'una botiga d'esports de Manresa (2.0) que sembla s'està ficant bastant en aquest món, i amb un cert èxit. De totes formes, el seu preu és de 14€ (no sóc soci del Club Tennis Manresa) i us confesso que no em ve de gust pagar-los quan crec que no els val. I l'experiència de l'any passat no va ser del tot positiva. Potser aquest dissabte em vindrà més de gust anar a Santa Margarida de Montbui.
Tot plegat, un mes de juliol que no destacarà gaire per la seva àmplia, variada i interessant oferta de curses i que té molts números que acabi no fent-ne cap. Si això passa, potser ho hauré de compensar després amb l'agost. Ja ho anirem veient.

dimarts, 28 de juny de 2011

Bagà: com un coet!!

Primer de tot, disculpeu-me per publicar la crònica de la Cursa d'Estiu de Bagà una mica tard, tenint en compte que es va fer aquest passat dissabte. Dit això, confirmo que aquesta ha estat la més minoritària que he fet des què vinc participant en curses populars, ja que la llista d'inscrits incloïa 78 corredors i a la classificació final hi sortim només 59. Després de consultar les dades de les edicions anteriors ja sospitava que la cosa aniria d'aquest pal i a més, potser el fet que aquest cap de setmana hagués coincidit amb el pont de la Diada de Sant Joan, suposo que no hi ha ajudat gaire a que fóssim més gent. Ara bé, tant se val perquè en aquest cas es podria aplicar aquell dita de "pocs però molt ben avinguts". A més, a part d'aquest bon feeling, en el meu cas particular diguem que tenia bones sensacions recolzades en els resultats de les darreres curses, tot i que aquesta de Bagà no sigui de les meves preferides quant al seu perfil.

Amb aquest preàmbul, em presento de nou a la Plaça del Raval de Bagà (ja hi vam ser el 2009 i 2010 i qui sap si repetirem a la cursa que hi fan al juliol) i ja intueixo que correrem en família perquè l'ambient que s'hi viu és agradable i tranquil de la poca gent que som. Encara millor perquè això vol dir que no haurem de fer cues per a res (aparcar el cotxe, recollir el dorsal, dutxes, etc.). I el que és un dels aspectes més importants: la comoditat de prendre un cafè i fer la visita de rigor al lavabo en un bar al costat mateix de la sortida. Perdoneu el to un pèl pedant però vaig tan tranquil que ni tan sols em prenc la molèstia d'escalfar una mica i fer uns quants estiraments (per a què? per cansar-me abans de començar?). Pago el cafè i em situo a la sortida molt poc abans de començar. Amb el perfil al cap i coneixent part del recorregut (la segona meitat), agafo una certa embranzida durant els primers 2 qms. per després prendre-m'ho amb calma, coincidint amb l'inici de la pujada i, sobretot, del 2n al 3r quan hi ha el tram de més pendent. Aquí perdo unes quantes posicions però com em sento bé i les cames responen, penso que ja les recuperaré després. A partir del 5è qm. s'inicia la darrera pujada -amb un pendent més suau- i continuo amb un ritme bo, sent conscient que si no tinc una defallida faré una bona cursa i una bona posició final.

Passo l'equador i arribo a l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet; aquesta part, i fins al final, ja me la conec i sé que ara ve el més bo de la cursa: la baixada, esquitxada d'algun tram pla. M'oblido del fre i premo l'accelerador i això em fa avançar els pocs corredors que van per davant meu i que m'havien superat a la pujada. La veritat és que em sento tan bé que en cap moment tinc la sensació que defalliré i pagaré car aquest darrer esforç. Em ve a la memòria la "pájara" de l'any passat a la cursa popular (finals de juliol), propiciada també per una lesió, i sé que aquesta l'acabaré d'una forma ben oposada. Al final, arribo en la posició núm. 17 d'un total de 59 corredors i havent baixat de l'hora. I el que és més important, creuant la meta amb un somriure a la boca perquè s'havien confirmat les bones sensacions. I això que durant la setmana no havia entrenat res de res. Com ja he dit més d'un cop, tinc la impressió que ara he arribat a un nivell que no em costa gaire de mantenir, que no m'obliga a entrenar ni gaire sovint ni gaire fort i que em permet fer curses més o menys bones. Potser és allò de com menys, més.

I com ja és un costum, deixeu-me fer una breu valoració de la cursa.
  • Aspectes que m'han agradat: per començar, el preu, i amb aquest cal ser conscient que per 6€ no es pot demanar una cursa d'allò més sofisticada. Però molt sovint la senzillesa és la millor via perquè després els corredors no tinguem sorpreses negatives. I en aquest cas no n'hem tingut cap (que jo sàpiga): els avituallaments eren els anunciats, tots (crec) els qms. estaven indicats (no sé si bé o malament perquè ja sabeu que no duc GPS), l'entrepà de rigor en acabar la cursa molt bo, la dutxa gairebé per a tu sol, etc. En definitiva, una cursa amb dues parts ben diferents (pujada i baixada sense cap complicació afegida), en un entorn maco, ben organitzada i amb un ambient molt agradable. Què més es pot demanar?
  • Aspectes que no m'han agradat: gairebé cap ni un. Però per posar el meu granet de sorra a suggeriments de millores futures, potser caldria indicar millor el recorregut a les cruïlles (p. ex. recordo que més d'un corredor ja enfilava el camí cap el coll de Turbians quan calia seguir per la mateixa pista). Així mateix, potser també convindria posar al tram de carretera que mena a Bagà, algun cartell més de precaució per als cotxes (que ja n'hi havia). De vegades la convivència entre corredors i conductors pot ser un xic difícil. Però vaja, són detallets que no desmereixen ni molt menys, la valoració global de la cursa que, i és un avís per a navegants, és molt bona.
Per acabar, us adjunto els enllaços a les dues curses populars de Bagà (2009 i 2010) i un més d'"extra".

divendres, 24 de juny de 2011

Per Sant Joan, a Bagà

Suposadament demà a aquestes hores ja hauré fet la darrera cursa del juny i qui sap si també de la temporada, abans de l'aturada estival. Es tracta de la XXII Cursa d'Estiu de Bagà, vila que amb aquesta serà la tercera vegada que visito amb motiu d'una cursa des què vaig començar a participar en proves populars (any 2009), ni que sigui per curses diferents. Val a dir que aquest honor és compartit també amb Lleida (templers i bombers), Olot (mitja marató i volcans) i Tàrrega (tres mitges maratons). En aquest cas en concret la cursa és de 12,5 km. i ni molt menys és plana, doncs té una diferència d'altitud d'uns 200 m. entre el punt més alt i el més baix; això sí, si el perfil no enganya, aquest no té cap complicació perquè des del qm. 2 fins gairebé el qm. 7 és de pujada i després, i fins el final, tot és de baixada. Per tant, hauré de ser conservador en el primer tram i més agossarat en el segon, bo i més si com s'espera demà farà una forta calor. En aquest sentit, destacar l'encert de l'organització de fer la cursa a les 9:00h, tot i que per a mi voldrà dir haver de matinar una mica per arribar-hi a temps.

A part d'aquestes poques dades reconec que no en sé gaire més de la cursa de demà, llevat que la pàgina de Ropits la descriu com "de mitja muntanya tranquila, ascendent i descendent" i amb una combinació d'asfalt i pista. I un dels millors aspectes a valorar és el seu preu: 6€, la qual cosa fa que si fem la relació amb el nombre de quilòmetres, deu ser una de les curses més barates (0,48€/km.). A més, si consultem les classificacions de les darreres nou edicions, és molt probable que la de demà sigui la cursa amb menys gent en què hagi participat, doncs ens movem entre un mínim de 41 corredors i un màxim de 83 (l'any passat). I si afegim que aquest cap de setmana coincideix amb el pont de la diada de Sant Joan, doncs tot fa suposar que la cosa no variarà gaire. Com veieu, passarem dels gairebé 1.400 corredors a Lleida de fa una setmana a menys d'una dècima part.

I qui sap si la de demà serà la darrera cursa d'aquesta temporada, més que res perquè després de fer una primera ullada al calendari, el mes de juliol no té gaires opcions atractives (per mi) i, a més, per motius familiars tinc un parell de caps de semana ocupats. Tot plegat, ja ho anirem veient.

dilluns, 20 de juny de 2011

L'exèrcit dels Templers està en forma!

Ahir al matí vaig confirmar el que deia a la crònica prèvia de la Cursa dels Templers: que pel que estic veient no em cal entrenar gaire sovint ni fer-ho d'una forma molt metòdica per mantenir un nivell que, sense ser res de l'altre món, ja m'està bé i em permet acabar les curses amb una certa dignitat i amb el cap ben alt. Així és, la d'ahir va ser una d'aquelles curses que et surten rodones i de les quals marxes amb un bon somriure a la boca, tant per la teva actuació personal com també per la seva organització; i pel que fa a aquest darrer aspecte, sembla que no sóc l'únic que pensa igual, si donem per bons els nombrosos comentaris que podem llegir en alguns fòrums. No conec ni de lluny totes les curses urbanes de 10 km. que es fan arreu de Catalunya i per tant, em podeu titllar d'"exagerat" o "agosarat", o acusar-me que m'he begut l'enteniment o d'alguna cosa per l'estil, però crec que estem parlant d'una de les millors proves que tot corredor popular que s'enorgulleixi de ser-ho, ha de córrer en un moment o altra de la seva "carrera esportiva". Si la cosa no s'espatlla en futures edicions, l'èxit està més que assegurat i faltarà veure que no se'ls vagi de les mans a l'organització, que aquesta no es deixi enlluernar i caigui en l'error de pensar que com més gent hi siguem, millor.

El creixement d'aquesta cursa ha estat vertiginós en els seus només cinc anys que porta fent-se i ahir es va arribar a la xifra de gairebé 1.400 corredors, tot i que les inscripcions es van tancar amb 1.500, després que s'ampliés de les 1.300 previstes al principi. I com deia a la prèvia, tanta gent no es pot equivocar. L'ambient que s'hi va viure a l'esplanada del Castell de Gardeny -punt de trobada, d'inici i arribada de la cursa- va ser molt festiu, ben animat, gens caòtic -tot i la gentada- i no va deixar marge a cap sorpresa negativa a destacar especialment, més enllà d'algun aspecte logístic millorable, més en quantitat que no pas en qualitat. Però com sempre, anem a pams i deixeu-me fer el relat de la meva pròpia cursa per després fer-ne un comentari general.

Abans de les 9 del matí ens presentem jo, la Sílvia i l'Stanis i després d'uns minuts fent cua per recollir el dorsal (potser l'espera va ser més llarga del desitjable), comencem a fer una ullada per l'indret. Decideixo no escalfar gaire -no sigui que em cansi abans de començar- i fer algunes fotos però val a dir que tot i el munt de corredors que hi érem, en cap moment vaig tenir la sensació d'estar tan atapeït com una sardina en una llauna de conserva. Com sempre em col.loco a la rereguarda i arribat el moment de la sortida, faig caminant els primers metres i després trotant gairebé el primer mig quilòmetre. Acostumat a les darreres curses en què he estat on érem molta menys gent, no vaig tenir en compte aquest detall i ahir vaig haver de "sortejar" molts corredors que anaven més a poc a poc que jo, amb la qual cosa vaig trigar més temps en agafar una bona posició i començar a mantenir un ritme de cursa més normal. Tot i així, com els primers tres qms. són gairebé de baixada, una cosa compensa l'altra i aconsegueixo mantenir un temps inferior als 4':10"/km. fins ben bé la meitat de la cursa. De fet, d'haver seguit amb aquest ritme, hauria acabat la cursa per sota dels 43' la qual cosa ja hagués estat per mi un gran èxit.

A partir d'aquest moment, però, el perfil de la cursa té una certa tendència a pujar suaument i això fa que el ritme, òbviament, s'alenteixi una mica. Però com em sento molt bé, no em fa mal res i vaig avançant més corredors dels que em deixen enrere, veig que tinc molts números d'acabar bé. En aquesta segona meitat puc mantenir encara un ritme per sota dels 4':20" però ... com molt bé ha dit un col.lega en un fòrum, s'acosta la "putada" (perdó, volia dir "pujada) final: una rampa no gaire llarga (uns 300 m.) però d'un pendent bastant acusat (en part la mateixa que hem fet de baixada al principi). Això fa que tothom, qui més qui menys, s'hi deixi uns bons segons. Potser sóc un pèl optimista però si a l'inici de cursa hagués sortit de més endavant i aquesta darrera part del recorregut hagués estat més planera, crec que hagués baixat dels 43'. Però és clar, ara tot és un dir. Tot plegat, baixo dels 44' i arribo en la posició núm. 323 d'un total de 1.379 corredors. Si ho comparo amb la mateixa cursa de fa dos anys, he millorat de poc el temps final i una mica més la meva classificació ponderada (27% i 23% respectivament), i si ho faig amb la cursa dels bombers de fa uns mesos, gairebé les xifres són calcades. Així doncs, podríem dir que si fa dos anys, quan sortia a córrer més sovint que no pas ara, vaig fer un temps molt semblant al d'ahir, aleshores hem de ser optimista i pensar que per poc que faci mantindré aquest ritme durant un temps més. Després ja veurem com evoluciona la cosa. Per cert, a destacar que el guanyador d'ahir -en Mohamed Benhmbarka- també ho va ser de la cursa que es va fer el dia abans a Sant Joan Despí (la de les Planes). I és ben bé que hi ha molt egoista corrent pel món, que no deixen res per a la resta.

I per acabar, una breu valoració de la cursa que, com sempre, es basa en el que he vist i sentit en fòrums varis:
  • Aspectes que m'han agradat: gairebé tot el que ha envoltat la cursa ho he de valorar de forma molt positiva. El recorregut urbà és força atractiu i passa per carrers certament interessants (res de polígons industrials); sense ser gaire exigent, el seu perfil també és "distret"; els avituallaments i indicacions dels qms. han estat els correctes i per no estendre'm gaire, diria que en general, és una cursa que qualificaria amb les "3B" (bona, bonica i barata). Per cert, un aspecte molt favorable i del qual altres curses n'haurien de prendre bona nota, és que un cop els corredors hem iniciat la cursa, l'organització ha tingut el detall d'invitar a esmorzar al públic que els estava esperant. I és que sovint ningú pensa en la família que acompanya els corredors.
  • Aspectes que no m'han agradat: per ser sincer, res en particular. Potser algun detall en la línia del que deia abans de millorar en quantitat i no en qualitat: un temps d'espera un pèl llarga (per al meu gust) a l'hora de recollir el dorsal i sembla que també el tema dutxes i lavabos van ser insuficients. Però d'això no en puc opinar perquè aquests són dos serveis que no he hagut de menester. I diria que més que res respon a l'elevat nombre de corredors que vam ser-hi. Per tant, dedueixo que són detalls fàcils de resoldre per a properes edicions i si pel que sigui no és així, potser això ja ens estaria indicant el límit al qual ha d'arribar aquesta cursa. Com es deia abans, no perquè la cursa aplegui més gent ha de ser millor.
En definitiva, una cursa molt a tenir en compte en l'agenda de qualsevol corredor popular. Hi poso la ma al foc. I deixeu-me acabar amb una pinzellada personal: la foto d'un futur campió de les curses (el nen, no pas jo) abans de la sortida. I és que en aquesta era un pèl difícil poder creuar la meta amb ell.


dissabte, 18 de juny de 2011

De curses gratuïtes i descripcions

Ja sabem que no hi ha duros a quatre pessetes, que avui dia ningú regala res a canvi de res i que allò que és més car no té perquè ser més bo i per contra, de vegades podem trobar agradables sorpreses darrera de preus més baixos. Començo aquesta breu entrada per dir que fa uns quants dies em van passar un enllaç que té un títol prou explícit -curses gratuïtes- com per fer-li una ullada de tant en tant. En aquests temps tan difícils per a molta gent, i ja que més d'un cop hem criticat en aquest bloc el preu excessiu d'algunes curses i la preocupant tendència a l'encariment de les subscripcions, és molt d'agrair que hagi gent que dediqui el seu temps a fer un llistat de les curses que es fan i es desfan a Catalunya i per les quals no cal acoquinar res. Si hi entreu veureu que predominen les curses inferiors a 10 km. i una bona part inclouen l'enllaç corresponent. De totes formes, si esteu interessades en alguna en concret no estaria de més que verifiquéssiu les dades, no sigui que s'ho hagin rumiat i hagin decidit deixar aquest "selecte club" de curses gratuïtes.

I acabo l'entrada -ja us he dit que seria breu- amb un altre enllaç que és molt útil per aquella gent que vulgui tenir una informació "diferent" de la cursa, més enllà del perfil i altres dades tècniques. Es tracta d'un bloc on l'autor descriu allò que li sembla més interessant del recorregut de certes curses com una manera d'afegir-hi valor i una estratègia per alleugerir l'esforç mentre es corre (tot i que com ell mateix reconeix, després no se'n recorda de gairebé res). Tant per a ell com a la resta de gent que participa en la cursa, és una manera de saber una mica d'història pels indrets per on es passa. Us convido, doncs, a entrar-hi i ja que demà serem a Lleida per fer la cursa dels Templers, aprofiteu l'avinentesa per llegir el text que en parla.

Per cert, sapigueu que aquests dos enllaços són d'una persona que és un referent en el món de les curses populars de Catalunya, i de qui ja en vaig parlar amb motiu de la Cursa de Cantonigròs. Es tracta, com ja haureu endevinat, d'en Miquel Pucurull. Gràcies per il.lustrar-nos un cop més.




divendres, 17 de juny de 2011

Lleida: tornem a les files dels Templers!

Aquest proper diumenge torno de nou a Lleida després que hi estigués a finals de març per fer la seva primera Cursa de Bombers. Aquest cop repetiré la Cursa dels Templers que enguany serà la 5ª edició, després d'haver-hi estat fa dos anys. En aquella ocasió no va ser una de les meves curses més ràpides i ja em veia a venir que em seria molt complicat baixar d'un cert temps en recorreguts força planers (posem dels 41' en la distància de 10 km.), i si llegiu la crònica d'aquella cursa veureu que tot just vaig baixar dels 44' i que aquest és el temps que espero assolir passat demà (de fet és gairebé igual al que vaig fer a la dels Bombers). Altrament dit, que fa molt temps que estic "feliçment" estancat, i faig servir aquesta expressió amb molta intenció perquè així com vaig adonar-me de la impossibilitat de millorar els meus cronos si no variava la meva rutina d'entrenaments (i ja he dit més d'un cop que no estic disposat), també veig que no em costa gaire mantenir el nivell (modest, tot sigui dit) amb el poc que estic fent darrerament. Aleshores, per què trencar-me la closca? Tot el que sigui baixar dels 44'-45' ho donaré per més que bo. Per tant, anem a gaudir de la cursa i si després, sona la flauta i assoleixo un millor crono, doncs fantàstic. I sinó, doncs tampoc passarà res de greu.

Val a dir que es tracta d'una cursa bastant idònia per aquella gent que aspiri a fer un bon registre ja que és relativament planera, si exceptuem algun tram de pujada sostinguda però alhora de poc pendent i, sobretot, el tram final amb què es puja al lloc de sortida, que és el castell de Gardeny, on la cosa ja s'enfila molt més. Penseu que el lloc de sortida (i arribada) es troba a una cota de 200 m. i que en alguns punts de la cursa baixarem per sota dels 140 m. Per tant, aquells de vosaltres que aneu amb la intenció de fer MMP sapigueu que potser no és la cursa més idònia i que hauríeu de reservar forces per al final (deuen ser 200-300 m.), abans de creuar la meta. D'altra banda, per a qui no conegui aquesta cursa, hauria de saber també que és del tot urbana (asfalt 100%) i que el circuit és descrit com una combinació de la Lleida actual amb la del passat, que permet descobrir punts de la ciutat com la nova plaça Blas Infante, la Llotja, el pas pel cobriment de les vies i la properament remodelada Ronda i un dels punts més emblemàtics de la ciutat i que dóna nom a la cursa: l'esmentat Castell Templer de Gardeny.

A part del fet que el recorregut sembla atractiu (conec una mica la ciutat i en dono fe) val a dir que és una cursa que ha crescut com l'escuma des de la seva primera edició (i repeteixo, aquesta en serà "només" la cinquena) en haver passat de 500 corredors a 750 el 2009, 1.050 l'any passat i enguany serem 1.500 (després que s'ampliés les 1.300 places previstes inicialment). De fet, fa dies que les inscripcions estan tancades i fa temps que jo faig fer la meva, en previsió que me'n quedés sense. Per tant, sense negar que això també pot respondre al boom que està vivint el món de les curses populars en general, de ben segur que en aquesta en concret hi influeix el fet que tothom diu meravelles pel que fa a la seva organització, logística, preus moderats, etc. I a veure, suposo que tanta gent no es pot equivocar. No tinc les dades a la ma però diria que aquesta deu ser la cursa més multitudinària que es celebra per les terres de Ponent i pel poc que conec, no crec que tingui res a envejar d'altres que es mouen en aquesta dimensió i que es facin per l'àrea metropolitana (i que per altra banda, acostumen a ser més cares). Tot plegat, intentarem fer una actuació digne, passar-nos-ho bé i això sí, suarem de valent doncs la previsió per aquest diumenge és de calor.

Per acabar, us transcrit el que va escriure sobre aquesta cursa al fòrum de Corredors.cat el benvolgut Miquel Pucurull, quan la va fer fa dos anys (devíem coincidir sense saber-ho). Diu el següent: "Ahir vaig córrer la III Cursa dels Templers. Vaig venir de Barcelona per fer-ho perquè me’n havien parlat molt be, i aviat em vaig donar compte de les raons de la recomanació. Fa més de trenta anys que formo part del món de l’atletisme popular -vull dir que he participat en moltíssimes curses- i puc assegurar que aquesta és una de les millors organitzades de quantes he fet. La cura amb què han treballat els organitzadors ha estat magnífica: mai havia vist, en una prova de 10 quilòmetres, la quantitat de voluntaris que s’esmerçaven perquè els participants ens hi trobéssim be. I no tant sols això; en una cursa popular, a més de les atencions dels voluntaris, ens agrada també que el circuit estigui ben mesurat; que el recorregut sigui bonic; que el preu de la inscripció sigui moderat; que hi hagi gent a l’arribada; que rebem una bossa farcida d’obsequis; que els resultats els puguem conèixer aviat; que el recorregut sigui pla ... Doncs be, amb excepció d’això darrer... perquè la pujada final és consagrada (tot i que s’ha de dir que valia la pena pel marc que suposava el Castell de Gardeny), les demés demandes es varen complir ahir amb escreix. Vull aprofitar des d’aquí, per donar l’enhorabona a tots els que han fet possible aquesta cursa. Poden estar més que orgullosos de la feina feta perquè, en la meva opinió, la dels Templers està cridada a ser –sí no ho és ja- un referent del calendari català". Firmat amb data del 22 de juny del 2009.

Paraula d'en Pucurull, amén! I per acabar, us deixo l'enllaç a la fantàstica descripció que fa ell mateix del recorregut de la cursa.

dimarts, 14 de juny de 2011

Marathon man fent de model?

De nou, a través d'una de les amistats del Facebook, m'assabento d'una notícia, si més no, curiosa. Resulta que la revista "Planeta Running" organitza un concurs que als més pressumits i que als que tenim l'ego una mica pujat ja ens agrada. En concret, es tracta de la possibilitat de sortir a la seva portada (no especifica el número, però) si tens la sort que escollin la foto que els hi enviïs amb la condició que se't vegi bé de cos sencer i en plena acció de córrer. Entrant al Facebook de la revista la gent pot votar i al final del procés se seleccionaran les cinc fotos més votades d'entre les quals, l'equip de la revista en triarà la guanyadora. El seu propietari, a més de sortir immortalitzat en una de les revistes de referència del món runner, serà obsequiat amb una equipació esportiva.

Doncs bé, amb aquesta entrada anuncio que Marathon man s'hi ha presentat però com no recorda haver guanyat mai cap concurs, tampoc compta que ho faci aquest cop. La modèstia que també el caracteritza li fa tocar de peus a terra però és que a més, dubta que compleixi la condició de sortir de cos sencer. Ho podeu comprovar si veieu la foto que ha presentat i que pertany a la recent cursa de muntanya de Castelltallat. La veritat és que després de repassar el meu book, no tinc gaires fotos en plena acció sinó és d'algunes de quan estic arribant a meta, i sempre amb gent al meu voltant. Deu ser que no sóc gaire fotogènic i que els fotògrafs no em deuen veure gaire atractiu mentre corro per la "passarel.la". I menys mal que en aquesta en concret se'm veu encara força bé i esbufegant doncs recordo que en aquell moment estava fent un dels trams més durs de la cursa. Però potser el fet que no se m'acabin de veure del tot les cames em penalitza i no compleixi el requisit. Tot plegat, ja veurem com acaba aquesta història però per si us interessa concursar-hi i de passada, votar la meva foto, sapigueu que el termini acaba el 15 de juliol i que l'enllaç on fer-ho és aquest.

Us adjunto la foto de la portada de la revista on qui sap si Marathon man omplirà el buit en blanc i la que he presentat al concurs.



dissabte, 11 de juny de 2011

Sobre la II Challenge de Mitges Maratons

A través d'una de les meves amistats al Facebook -en Salva Pou- m'assabento que el web d'atletisme.com publica una notícia (amb data del passat dijous 9 del present) sobre un rànquing de les mitges més importants que s'han fet a Catalunya entre el setembre del 2010 i el maig del 2011, amb un total de 11.472 d’homes i 1.296 dones. El que passa, però, és que la notícia és tan escarransida que no em queda gens clar el criteri a partir del qual surten els corredors que surten -potser els que s'han inscrit abans en la lliga de Championchip. No sé, tant se val. No m'hi busqueu perquè no compto que el meu nom aparegui per enlloc, oimés si fa poques curses que corro amb xip propi.

El que vull comentar en aquesta entrada és, més aviat, l'enllaç que inclou la notícia, i que és el de la II Challenge 21 km. El primer que se'm va passar pel cap va ser que es tractava de la competició que organitza anualment la Diputació de Barcelona (la DIBA) i que aplega un
conjunt de mitges maratons (en aquesta edició -la cinquena- han estat 13) homologades per la Federació Catalana d'Atletisme i que es fan a la província de Barcelona. Però després m'he adonat que deu ser una altra perquè el web parla de la segona edició i només inclou 6 curses, a saber: Sabadell, la del Mediterrani, Mataró, Sitges, Terrassa i Gavà. L'organitzador és ChampionChip i els col.laboradors i patrocinadors són una caixa d'estalvis, dos diaris esportius i els diferents ajuntaments de les ciutats implicades. Si m'heu anat seguint, ja sabreu que l'única que fet d'aquestes 6 mitges va ser la de Sitges (2009), i amb què em vaig estrenar en això de les curses populars, però cap més, tot i que enguany vaig estar a punt de fer també la de Terrassa. De la resta, res de res però tampoc és que m'atreguin gaire, oimés després de veure els preus d'algunes:
  • Mitja de Sabadell: 17€ més opció de compra del xip (8€). No es lloga xip però existeix la possibilitat de fer la cursa sense aquest (no s'apareix a la classificació final).
  • Mitja del Mediterrani: 20€ i opció de lloguer del xip (3€). Alhora també s'hi fa una marató i una cursa de 10 km.
  • Mitja de Mataró: 15€ més opció de compra del xip (15€). No es lloga xip.
  • Mitja de Sitges: 22€ i opció de lloguer del xip (3€).
  • Mitja de Terrassa: 15€ i opció de compra del xip (9€).
  • Mitja de Gavà: de 16€ a 18€ (depenent del termini) i opció de lloguer del xip (2€).
Com deia, veient alguns preus (p. ex. Sitges), poc m'hi veuran el pèl i cap desig tinc d'inscriure'm en aquest challenge o en algun altre que es faci per l'àmbit metropolità. Un té la sensació que com més a prop del cap i casal de Catalunya, la cursa mostra una preocupant tendència natural a encarir-se. Per cert, no entenc la mania d'alguns per recórrer a anglicismes quan al nostre idioma (més igual si és català o castellà) tenim paraules pròpies (p. ex. repte?). Potser és que això de challenge vesteix més? I per acabar -i ja que l'he esmentada- us rescato aquesta entrada del setembre del 2010 i que vaig fer sobre la competició que organitza la DIBA .

dijous, 9 de juny de 2011

Bell-lloc d'Urgell: una bona cursa rural

Aquest proper diumenge se celebra la III Cursa Popular de Bell-lloc d'Urgell. No és que en parli perquè tingui previst de participar-hi sinó que escric aquesta breu entrada tan sols amb l'objectiu de fer-ne una mica de promoció, que bé s'ho mereix. Enguany no ha entrat en els meus plans perquè vindria d'haver fet la cursa de Cantonigròs i la setmana següent tocaria la dels Templers de Lleida, amb la qual cosa serien tres caps de setmana seguits, i amb la possibilitat que siguin quatre perquè hi ha força números que el darrer cap de setmana faci també la cursa de Bagà. Per tant, deixarem per a un altre any repetir la nostra presència en aquesta petita vila de la comarca del Pla d'Urgell; de fet, l'única cursa que he repetit des que porto participant-hi (inicis del 2009) és la mitja marató de Tàrrega, mentre que en aquesta altra en concret he estat "només" a les seves primeres dues edicions. I com aquesta serà la tercera, crec que això fa que en pugui parlar amb una mica de coneixement i que aquesta entrada tingui un cert sentit.

Es tracta d'una cursa encara molt jove, que intenta fer-se un forat en un context tan competitiu com l'actual, en què l'oferta cada cop és més alta, alhora que també la demanda. Les seves principals virtuds són, entre altres, les següents: es fa per un entorn rural, envoltat de camps de conreu (ja ho té això la comarca) i per tant, els que busqueu córrer per un indret de muntanya, aquesta no és la vostra. També s'ha de destacar la voluntat que hi ha hagut de resoldre defectes menors detectats en edicions anteriors (p. ex. canvi d'hora per evitar una excessiva calor, posar dos punts d'avituallament, etc.). Un tercer aspecte a favor és el lloc on se celebra, la Pineda, que concentra bona part de la logística necessària per als corredors (tret de les dutxes que es troben al pavelló poliesportiu). A més a més, és idònia per aquella gent a qui li agradin les curses amb no massa gent ja que repassant les dades de les dues edicions fetes fins ara, trobem que van ser 171 corredors el 2009 i 220 l'any passat. En el moment d'escriure aquestes línies (matí del dijous 9) n'hi ha 191 d'inscrits per aquest diumenge, i tot i que el reglament diu que el termini finalitzava ahir, veig que l'aplicatiu informàtic encara roman obert i per tant, no seria estrany que l'allarguessin uns quants dies més. Potser no s'arribarà al màxim de 350 que indica el reglament però segur que la gent que hi vagi s'ho passarà bé, siguin els que siguin.

En definitiva, i per no estendre'm més, una cursa del tot recomanable si es busca una opció popular, agradable, ben organitzada, sense gaires pretensions i amb ganes que la gent vulgui tornar-hi. De ben segur que jo ho faré però a desgrat meu, no serà aquest diumenge. Per acabar, i si us ve de gust, aquí us deixo les cròniques de les meves curses del 2009 i 2010. Temps era temps.

dimecres, 8 de juny de 2011

De curses, obsequis i preus (3)

A mitjans de maig vaig fer una entrada a mode de reflexió sobre la qüestió dels preus elevats que es feien pagar en algunes curses populars, sovint amb el pretext d'una bossa d'obsequis a canvi, i arran d'una editorial que vaig llegir del director de la cursa de Canovelles, en la qual, i com a protesta, es va decidir no donar cap regal i abaratir la seva inscripció (5€). A la mateixa entrada deia també que en faria una altra amb uns quants preus d'inscripcions de curses perquè tingueu una visió una mica més àmplia del tema, i que pogueu jutjar vosaltres mateixos. Doncs bé, en estones mortes he anat recopilant les dades dels preus d'unes quantes curses, algunes que conec per haver-hi participat i d'altres que no. Òbviament aquesta és una mostra petita dins l'ampli ventall de curses que ens ofereix el calendari anual a Catalunya i per tant, no es pretén amb això extreure unes conclusions molt rellevants. Però com la tria ha estat una mica aleatòria, tampoc l'hauríem de descartar d'entrada i al cap i a la fi, repassant les dades d'altres curses (aquí no incloses), podríem veure que els preus són molt semblants.

En concret, la següent taula inclou 30 curses dels mesos d'abril, maig i juny (10 per cadascun) de les quals 16 són sense xip (groc) i a les altres altres 14 cal llogar-lo si no se'n té en propietat; a més, els preus indicats solen correspondre a la inscripció en diferents terminis oficials i en alguns casos, al mateix dia de la cursa (no sempre). Les principals conclusions a remarcar serien les següents:
  • Si es té al cap anar fent curses amb xip, surt a compte comprar-lo ja que amb unes poques que se'n facin s’amortitza. En aquest sentit, crida molt l’atenció el cas de Pineda de Mar ja que el “càstig” per haver-lo de llogar és de ... 9,5€!! Confesso que fins ara no ho he vist en cap altra. Ja són ganes de fer aquesta cursa si l'has de llogar i no compto que m'hi vegin gaire.
  • Si es té la intenció de fer una cursa es recomana no esperar al final, doncs el sobrecost està més que assegurat. Suposo que per a l'organització és una forma de tenir una previsió del nombre de corredors que s'haurà d'atendre, malgrat que de vegades crec que aquest sobrecost és excessiu.
  • En aquelles curses en què es fa alhora una de 10 km. i una mitja no surt gaire a compte fer la primera perquè, o bé és al mateix preu de la segona o és més cara del normal. Així doncs, tant per tant fem més quilòmetres per un millor preu.
  • Les curses de 10 km. o distàncies semblants no acostumen a baixar dels 10€ mínim mentre que les mitges maratons es mouen al voltant dels 15-16€. En aquest sentit, crec que una cursa de 10 km. que s'enfili per sobre dels 12-13€, i dels 15€ en una mitja són cares, tenint en compte els temps que corren (mai millor dit). Ara bé, també dependria del que se’n tregui a canvi (no només s'ha de valorar la bossa d’obsequis) i la relació qualitat global-preu. Així, caldria aprofitar les escasses oportunitats que ens brinda la vida i no deixar escapar les curses gratuïtes que, val a dir-ho, també són ben escasses
  • No sé si fora un bon indicador de si una cursa és cara o no però es podria fer la relació entre el preu i la seva distància (nombre de quilòmetres) de forma que si fos menor a 1 (p. ex. 9€ /10 km) podríem considerar-la barata i ja no tant a mesura que el quocient fos més gran que 1. Per posar uns quants casos extrems de la taula (i agafant el primer preu): la cursa de Bagà seria la més barata amb una relació de 0,48 euros/km. seguida de Tàrrega (0,57), Vacarisses, Vilanova de Bellpuig i la mitja de Lleida (que es mouen entre 0,6 i 0,7). Per contra, les curses de Vic-Manlleu (1,5), la Llagosta (1,4), la de 10 km. de Tossa de Mar (1,3) i Pineda de Mar (1,25) les més cares. És clar que proporcionalment les mitges maratons solen ser més barates.
Total, que posats a triar curses, per què no fer-ho també en base a aquesta relació? Potser ens enduríem més d'una sorpresa. I tot seguit, la taula en què qualsevol errada que hi hagi només és atribuïble a la meva persona.


dilluns, 6 de juny de 2011

Cantonigròs: gens desentonat!

No hi ha res millor per sortir satisfet d'una cursa com veure que les coses han anat bé i que no hi ha hagut cap sorpresa desagradable. I si a més afegim una actuació personal per sobre del previst, aleshores què més es pot demanar? Però anem a pams i detallem com ha anat la cursa de Cantonigròs. El dia (des de Manresa) no prometia un matí gaire agradable per córrer ja que la pluja no parava de caure, tot i que les previsions apuntaven a una certa calma i les imatges satèl.lit del temps de TV3 deixaven veure que la comarca d'Osona ja feia estona que es veia lliure de pluja. Tant se val i ens hi anem, la qual cosa al final ha estat una decisió ben encertada. Tot i que feia una estona havia plogut, ja no ho ha continuat fent en tot el matí i s'han donat les millors condicions per córrer: una mica de fresca i no gaire calor. L'ambient que ens hi hem trobat, com era d'esperar, molt agradable i familiar (oimés perquè han vingut menys corredors dels inscrits ja que sens dubte, el temps n'ha espantat uns quants), i encara hem pogut veure les curses dels nens. Quan arriba l'hora de la sortida, ens concentrem tots els participants al voltant d'en Miquel Pucurull -la cara més visible de l'organització- qui ens explica el recorregut de la cursa i la variació que han hagut de fer per evitar algun tram massa enfangat. S'aprofita també el moment per homenatjar en Ramon Oliu, amb lliurament d'un ram de flors a un familiar (disculpeu però no recordo el seu parentiu) i un minut de silenci.

Sense més dilació, es dóna la sortida i amb el perfil més o menys memoritzat sé que en arribar a la meitat haurem de desfer el recorregut, i tot el que haguem pujat a la primera part després gaudirem baixant-lo, i a l'inrevés. Els primers qms, de tempteig, van caient i aviat m'adono que el perfil és menys exigent del que m'havia imaginat (també és cert que el canvi abans esmentat d'una part del recorregut hi ha ajudat) i això em fa decidir a prémer l'accelerador. Remunto posicions i quan veig el primer corredor que està de tornada començo a comptar els que hi ha per davant meu, abans d'arribar al punt intermedi de la cursa i on s'inicia la tornada. Per sorpresa meva -i positiva- "descobreixo" que ocupo la posició núm. 30, la qual cosa és un al.licient per no defallir, oimés si ja es coneix el recorregut que encara hem de fer i que tret d'alguns tobogans, la part final és de baixada, i de les fortes. No em deixo anar sinó que fins i tot avanço alguns corredors més i al final, creuo la meta en el lloc 25 d'un total de 124 arribats, amb un temps de 43':18" (classificació). O en altres paraules, "només" superat pel 20% de corredors la qual crec que deu ser la meva millor classificació relativa de totes les curses que he fet fins ara. I el que és més important, amb la sensació que si aquesta hagués estat més llarga hagués pogut mantenir el mateix ritme. Val a dir que que la variació del recorregut de la cursa ha derivat en un petit escurçament de la seva distància, i que segons unes versions o altres sembla que es mou entre 300 i 500 m. Però tant se val aquest "detall", doncs la gent que participa en aquesta cursa no ho fa per la marca que pugui assolir. Per a això ja n'hi ha d'altres de més idònies.

En definitiva, una cursa absolutament recomanable per a tota aquella gent que fugi de les grans multituds, que no li importi el cronòmetre i valori molt mes un bon ambient, així com la possibilitat de passar una jornada en família (si es té nens per allò de les curses infantils) i en un entorn paisatgístic que quan el cel ho permet (com ahir a estones) és fantàstic. I si afegim que tot això és a cost zero, què més es pot demanar? Arribats a aquest punt, i com altres entrades anteriors, fem-ne una breu crítica:
  • Què m'ha agradat? Potser començo a fer-me pesat en aquesta qüestió però igual que les darreres, m'ha agradat tot el que ha envoltat aquesta cursa. La seva logística, senzilla però ajustada a les necessitats de la gent i sense cap sorpresa desagradable (recollida del dorsal, lavabos, dutxes, aparcament, etc.). El recorregut és molt maco, sobretot quan el fas de tornada perquè tens davant teu la Serra de Cabrera i els Cingles dels Aillats. I pel que fa la bossa d'obsequis, la típica samarreta desapareix i deixa lloc a una mica de literatura variada: la darrera novel.la de Baltasar Porcel abans que ens deixés, un número de la revista National Geographic i un especial de la revista "El Jueves" (què feia de temps que no el llegia).
  • Què no m'ha agradat? Doncs pràcticament res però perquè no es digui que tot és perfecte i que la perfecció no existeix, posaré un semàfor groc (que no vermell) a un aspecte informatiu i que no deixa de ser un defecte professional meu: la manca d'informació cartogràfica al web de la cursa (recorregut i perfil). Però com tampoc sé qui hi ha al seu darrera no parlaré gaire alt.
Així doncs, la meva més sincera enhorabona a l'organització per fer-nos passar una bona estona. Per acabar dues fotos més: la primera, la meva arribada amb l'Stanis a braços dient-li allò de "corre, corre que ens enxampen" (això sí que no té preu) i la segona on surto davant de dues figures mediàtiques dels esports de TV3 (l'Arcadi Alibés -d'esquena i amb gorra- i l'Artur Peguera -samarreta groga) i també de les curses populars (crec que la foto és de la Cris, la dona del primer). Pareu compte en el fons d'aquesta, amb les cingleres dels Aillats a què abans em referia. Com deia aquell en el Polònia, "espectacularrr".



divendres, 3 de juny de 2011

Cantonigròs: desentonarem?

Cantonigròs és una entitat de població que pertany al municipi osonenc de Santa Maria del Corcó i situat als peus del Collsacabra. Els orígens del poble daten del segle XVI i tenen com a protagonista a un tal Antoni Prat que, després de casar-se amb una pubilla local va fer-se una casa al camí ral de Vic a Olot i més tard, veient una oportunitat de negoci, va construir una posada per a traginers i comerciants. Amb el temps va guanyar-se la fama que s'hi menjava molt bé i el lloc es va popularitzar com a Can Toni Gros, en una clara referència a l'anatomia grossa de l'hostaler. Com acostuma a passar, al voltant de l'establiment començà a créixer un poblet que amb el pas dels anys va "apropiar-se" del nom de la fonda per acabar batejant-se "Cantonigròs". Així de senzill. Ja veieu com sovint l'origen dels topònims és molt més simple del que hom pot pensar.

Faig aquesta introducció perquè aquest diumenge, si no hi ha cap imprevist, Marathon man prendrà part de la VII Cursa de Cantonigròs (homenatge a Ramon Oliu). Per tant, deixarà temporalment de córrer per les terres de Ponent i el Bages i tornarà a la comarca veïna d'Osona on, tot i la seva relativa proximitat, no s'hi ha prodigat gaire (només per la cursa de la Policia de Vic a Manlleu i la de Calldetenes, ambdues l'any passat). En aquest cas es tracta d'una cursa de 10 km. amb predomini de pista forestal que surt del camp de futbol i durant els primers 4-5 qms. puges per després baixar pel mateix camí. Després de consultar alguns fòrums crec que és una molt bona opció (oimés si el temps acompanya) ja que la deixen bastant bé i la descriuen com una cursa amb un recorregut fantàstic i en un entorn magnífic, amb el punt just d'exigència com per no plantejar-se fer una bona marca però tampoc deixar de participar-hi, un ambient entranyable i molt familiar -hi ajuda que també hi hagi curses infantils-, una bona logística per a corredors i acompanyants (dutxes, aparcament i guarderia), tast de productes locals, etc.

Tot plegat, fa la pinta de ser una cursa del tot popular on el sentit competitiu s'ha de deixar a casa i amb no gaire gent. Així, la participació a les tres darreres edicions (en la cursa de 10 km.) s'ha mogut entre 145 i 165 persones, tot i que enguany a pocs dies de celebrar-se hi ha el doble d'inscrits que fa un any. I és que aquest deu ser un senyal que estem parlant d'una molt bona cursa. I una bona garantia de tot això és que al darrera hi ha un personatge que tot i no conèixer personalment, és un referent en el món de les curses populars: en Miquel Pucurull. I si no en teniu prou, un altre factor que fa inclinar la balança a favor de la cursa: és gratuïta i amb els temps que corren (mai millor dit) no és per desaprofitar-ho, oimés si com de vegades és critica, la relació qualitat-preu d'algunes altres curses és bastant millorable. Tot plegat, ja veurem com va i espero, com a mínim, no desentonar-hi gaire. Fer-ho en aquest indret seria com un pecat, tenint en compte que Cantonigròs és conegut pel seu Festival Internacional de Música.

De totes formes, i abans d'acabar l'entrada, voldria dedicar unes quantes línies a la persona a qui es ret homenatge a la cursa, en Ramon Oliu (Cantonigròs, 1923 – Hamilton -USA- 2005). És considerat l'introductor i impulsor del vessant popular de l'atletisme i el veritable promotor de les curses a Catalunya i a la resta de l'Estat (p. ex. va organitzar la primera marató popular l'any 1978, a Palafrugell). Resumint-ho molt, dir que va aficionar-se a això de córrer ja de gran als Estats Units -hi va recalar per motius de feina- fins a convertir-se en un corredor veterà de llarga distància (p. ex. va fer la marató de Nova York el 1976). De tornada a Catalunya per motius de feina, va voler estendre les curses pels carrers de les ciutats i el 1977 fundà la "Comissió Marathon Catalunya" per difondre els avantatges de l'atletisme popular.

Després de fer-se la marató de Palafrugell dos anys va posar en marxa la primera marató de la ciutat de Barcelona (1980). Hom li reconeix unes excepcionals qualitats com a organitzador de curses, a més d'altres tasques entre les quals destaca la de conferenciant, articulista i escriptor; el 1979 va publicar el llibre L’essència del córrer (reeditat vint anys després) i que continua sent una referència per a tots els atletes de fons. A mitjans dels 80s va tornar als Estats Units on uns quants anys més tard se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que va ser la causa de la seva mort el 3 d'abril de 2005, als 82 anys. En pau descansi.

dijous, 2 de juny de 2011

De preus, obsequis i preus (2)

A mitjans de maig vaig fer una entrada (enllaç) que es feia ressò d'un escrit del director de la cursa de Canovelles criticant els preus -per a ell i molta més gent- excessius que començaven a demanar-se en concepte d'inscripció en algunes curses populars, molt sovint amb el pretext d'una bossa d'obsequis i/o samarreta. També acabava dient que la meva intenció era fer un segon escrit relacionat amb aquesta qüestió (sobretot dels preus) perquè tingueu una visió més global del que s'està parlant. Doncs bé, aquesta no és l'entrada que volia fer sinó que ho hauré de deixar per a una tercera ja que aprofito l'avinentesa per comentar un parell de detalls que, sense ser d'allò més que importants, donen també una idea de com algunes curses cuiden tots els detalls i "mimen" els seus corredors, pel que fa aquesta qüestió dels obsequis. En concret em refereixo a la dels Bombers de Lleida (finals de març) i la Mitja Marató de Tàrrega (principis de maig). Anem per parts:
  • Un dels reclams de la cursa de Lleida era el regal d'una fantàstica samarreta Nike però a la crònica pertinent deia que me'n vaig quedar sense perquè tot i que en el moment de fer la inscripció se'ns demanava que diguéssim la talla, la meva (mitjana) es va exhaurir abans que anés a recollir-la. Ja he dit altres cops que per mi el tema de les samarretes d'obsequi en una cursa és secundari, i que si no n'hi ha no en faré un cavall de batalla sinó més aviat el contrari si això ha de servir per abaratir el preu. Però en aquest cas, ja que vaig pagar el mateix que altres corredors que sí la tenien, doncs també tenia el mateix dret que aquests; així que es van apuntar les meves dades i em van assegurar que me l'enviarien per correu. I dit i fet, ahir em va arribar i és la que podeu veure a la foto. Val a dir que en això de les talles caldria un consens perquè en aquest cas, la mitjana és bastant completeta, com diria un botiguer. Però ens la posarem i la lluirem, faltaria més!
  • El segon detall té a veure amb la bossa d'obsequis de la Mitja Marató de Tàrrega en què en principi era previst que hi hagués un paquet de galetes artesanals, conegudes amb el nom d'"arrugats". Però per una d'aquelles casualitats de la vida, a la meva no n'hi havia i així ho devia dir a la meva crònica però sense donar-li gaire importància, i en cap moment, sense un ànim crític. Doncs bé, algú devia llegir dita crònica (o el comentari que en vaig fer al Facebook de la cursa) perquè ràpidament es van posar en contacte amb mi per mirar d'esmenar l'oblit i enviar-me el paquet per correu. I també ahir em va arribar a casa. I val a dir que he sortit guanyant perquè el que vaig rebre és més gran (conté més galetes) que el que van donar el dia de la cursa (veure foto). Recordeu que en aquesta no es regalava cap samarreta sinó que la peça de roba inclosa a la bossa d'obsequis era un fantàstic buff que, de tantes combinacions possibles que permet, gairebé no me'l trec ni per dormir.
Doncs bé, són dos detalls que parlen molt a favor de curses com aquestes i no voldria escombrar cap a casa -doncs no en sóc tot i tenir-hi parents- però fixeu-vos que ambdues són de Ponent. Des d'aquí el meu agraïment als bombers de Lleida i als fondistes targarins (gràcies Marc!). I ja posats a parlar dels obsequis, el de la propera cursa (Cantonigròs) crec que és una novel.la, la darrera publicada pel traspassat Baltasar Porcel. Per començar el juny no està gens malament.