Ahir vaig fer la cursa de Bell-lloc d'Urgell, un municipi rural al costat de Mollerussa. És una de les poques que he repetit respecte les de l'any passat, i amb motiu, perquè és d'aquelles que dóna gust de fer si t'agrada córrer entre camps de fruiters (això ja ho té aquesta comarca), per pistes sense cap dificultat afegida, amb no gaire gent (ahir érem unes 220 persones), un ambient familiar assegurat i, sobretot, amb ganes de millorar alguns aspectes per fer-nos més còmode la nostra participació. Ja avançava en l'escrit previ a la cursa (del passat dimecres) que un d'aquests aspectes es referia a evitar, en la mesura del possible, la calorada que vam patir l'any passat. Acceptant que no es pot intervenir en les condicions meteorològiques (que se sàpiga!) però si mitigar les seves conseqüències, l'organització va creure oportú avançar l'hora (a les 9:30h) i posar més punts d'avituallament (de només un a dos d'aigua i un tercer d'esponges molles). I si a més a més el temps acompanya -doncs ahir estava ennuvolat i no feia gaire calor- ja podeu deduir que aquest doble centenar de persones va fer una cursa més bona que ara fa un any. Prova d'això són les marques assolides i en general, la rebaixa de tothom.Anem a pams. De nou corro sol doncs cap altre membre del "Team" ha pogut (o volgut) venir. Ja m'adono abans d'arribar-hi que el temps no serà el de l'any passat i és més, tampoc les tinc totes per si plou. Però posats a escollir entre extrems, millor córrer sota la pluja que fer-ho amb molta calor. M'adono que m'he oblidat el cronòmetre i que no tindré cap referència del ritme de cursa, per la qual cosa hauré de guiar-me per allò que diuen, les "sensacions". De totes formes, però, intueixo que no em sortirà una bona cursa perquè ja he dit més d'una vegada que en aquests moments, no estic gaire ben entrenat com per fer certes proeses atlètiques. Tot i així prenc la sortida a veure-les
venir. Aviat, però, agafo un ritme força còmode i sostingut, seguint ara una "llebre", ara una altra, i malgrat no dur rellotge m'adono que al contrari del que intuïa, acabaré la cursa millor del que preveia, tret que al darrer tram (amb un cert pendent) tingui un defalliment. Van caient els quilòmetres al sarró i a partir de la meitat de cursa, agafo una posició que més o menys mantinc fins el final. És més, fins i tot em permeto el luxe de prémer l'accelerador al darrer quilòmetre de tant bé que em sentia i qui sap que hagués passat d'haver-ho fet abans. Creuo la meta molt satisfet perquè al cap i a la fi, si no em proposo fites molt complicades d'assolir, m'adono que encara tinc un nivell prou digne com per poder mantenir-me al peu del canó. Fent us d'una de les més famoses frases del president sortint del Barça, diríem allò de "al loro, que no estamos tan mal". Ara faltarà veure quant de temps em durarà aquesta impressió; com sigui només fins la propera cursa me l'hauré d'empassar amb patates!
Tot plegat, si feu una ullada a la classificació veureu que he baixat del minut 44 per un únic segon. Reconec que no és com per llençar coets però suposa una millora de gairebé 4 minuts si ho comparem amb el temps de l'any passat. I encara més si les meves expectatives inicials eren un pèl més discretes. Això sí, diria que a l'edició anterior tothom s'hi va deixar uns quants minuts pel camí a causa de la calor i alhora, crec també que aquesta és una cursa en què si un s'ho proposa, es pot aconseguir una bona marca. Malgrat que la meva posició final ha estat la núm. 77, front la 64 de l'any passat, és un pèl millor si tenim en compte el nombre total de corredors (ahir 220 i 171 fa dotze mesos). Potser aquesta bona cursa respon al fet que vaig córrer amb la samarreta de la primera edició i va fer de talismà!
És possible que em deixi portar per aquesta bona sensació però cada cop tinc més clar que les curses que es fan a les terres de Lleida tenen, en general, un no sé què d'especial, diguem-li un bon rotllo, una bona organització, un cert feeling, etc. Prova d'això és que aquest proper diumenge se celebra a la ciutat de Lleida la coneguda Cursa dels Templers, amb el propòsit d'arribar a la xifra del miler de corredors. Doncs bé, fa dies que han hagut de tancar inscripcions per haver-hi arribat. Tampoc és que tingués previst fer-la però no dubto que tard o d'hora la repetiré.
Per acabar, si voleu llegir la meva "pàjara" de l'any passat a Bell-lloc, us deixo l'enllaç:
venir. Aviat, però, agafo un ritme força còmode i sostingut, seguint ara una "llebre", ara una altra, i malgrat no dur rellotge m'adono que al contrari del que intuïa, acabaré la cursa millor del que preveia, tret que al darrer tram (amb un cert pendent) tingui un defalliment. Van caient els quilòmetres al sarró i a partir de la meitat de cursa, agafo una posició que més o menys mantinc fins el final. És més, fins i tot em permeto el luxe de prémer l'accelerador al darrer quilòmetre de tant bé que em sentia i qui sap que hagués passat d'haver-ho fet abans. Creuo la meta molt satisfet perquè al cap i a la fi, si no em proposo fites molt complicades d'assolir, m'adono que encara tinc un nivell prou digne com per poder mantenir-me al peu del canó. Fent us d'una de les més famoses frases del president sortint del Barça, diríem allò de "al loro, que no estamos tan mal". Ara faltarà veure quant de temps em durarà aquesta impressió; com sigui només fins la propera cursa me l'hauré d'empassar amb patates!Tot plegat, si feu una ullada a la classificació veureu que he baixat del minut 44 per un únic segon. Reconec que no és com per llençar coets però suposa una millora de gairebé 4 minuts si ho comparem amb el temps de l'any passat. I encara més si les meves expectatives inicials eren un pèl més discretes. Això sí, diria que a l'edició anterior tothom s'hi va deixar uns quants minuts pel camí a causa de la calor i alhora, crec també que aquesta és una cursa en què si un s'ho proposa, es pot aconseguir una bona marca. Malgrat que la meva posició final ha estat la núm. 77, front la 64 de l'any passat, és un pèl millor si tenim en compte el nombre total de corredors (ahir 220 i 171 fa dotze mesos). Potser aquesta bona cursa respon al fet que vaig córrer amb la samarreta de la primera edició i va fer de talismà!
És possible que em deixi portar per aquesta bona sensació però cada cop tinc més clar que les curses que es fan a les terres de Lleida tenen, en general, un no sé què d'especial, diguem-li un bon rotllo, una bona organització, un cert feeling, etc. Prova d'això és que aquest proper diumenge se celebra a la ciutat de Lleida la coneguda Cursa dels Templers, amb el propòsit d'arribar a la xifra del miler de corredors. Doncs bé, fa dies que han hagut de tancar inscripcions per haver-hi arribat. Tampoc és que tingués previst fer-la però no dubto que tard o d'hora la repetiré.
Per acabar, si voleu llegir la meva "pàjara" de l'any passat a Bell-lloc, us deixo l'enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada