diumenge, 28 de juny de 2009

Bell-lloc d'Urgell: quina calorada!

Ahir va ser el torn de la cursa de Bell-lloc d'Urgell, la primera organitzada per l'Ajuntament d'aquest petit nucli (poc més de 2.400 hab.) proper a Mollerussa. Les expectatives del que m'hi trobaria s'han complet del tot, és a dir, un molt bon ambient -d'aquells que fan que la cursa sigui "popular"- una bona organització, un molt bon punt de trobada i, sobretot, una gran calorada. En primer lloc, una cursa amb no gaire gent inscrita (unes 170 persones) que en absolut, però, la desmereix. Suposo que en això hi té a veure que sigui la primera i que el calendari ja està molt atapeït com per poder fer-se un forat amb facilitat, a més que l'època de l'any tampoc ajuda gaire (com avançaré després). Segon, un ambient agradable amb gent de les contrades (només calia parar l'orella per sentir l'accent lleidatà) i de fet, les samarretes que més han sovintejat han estat les dels Km0 (aquests no fallen mai), els Templers, Tàrrega o Mollerussa. I en tercer lloc, i pel que fa a la cursa en concret, ha transcorregut tota per camins rurals entre camps fruiters (ja ho tenen això aquestes terres), amb un recorregut d'un perfil relativament pla i pel que es comenta en algun fòrum, amb els punts quilomètrics mil.limètricament ben marcats. I el que segurament ha estat el millor de tot, el punt de trobada a la Pineda Municipal que pel que he vist, és una zona d'esbarjo amb berenadors, barbacoes, lavabos i sobretot, ombra!! (veieu-ne la foto)

Tot i que la meva valoració és molt positiva, això no treu que tingui algun aspecte a millorar de cara a properes edicions que, n'estic convençut, tindran lloc. I el que diré no és més que un reflex dels comentaris que se sentia entre els corredors un cop acabada la cursa. Primer aspecte: no sé si a finals de juny i en terres de calor és molt idoni iniciar una cursa a les 10:00h i no estaria de més rumiar la possibilitat de fer-ho abans (p. ex. les 9:30h als Templers i 9:00h a Vilanova de Bellpuig). Segon, i relacionat amb això, si ja es preveu una gran calorada - les previsions meteorològiques ja feia dies que ho anaven dient- fora recomanable posar dos punts d'avituallament d'aigua en comptes d'un. Molts corredors ho haurien agraït i de fet, un s'ha desmaiat durant la cursa i se l'han hagut d'endur amb ambulància. I el tercer aspecte, la localització de les dutxes a les piscines municipals no feia gaire còmode prendre'n una ja que entre la Pineda i el poble hi ha una distància d'uns 2 km. (això sí, l'entrada era gratuïta per als corredors).

I si us demaneu com m'ha anat, doncs dir-vos que el meu paper ha estat discret. Estem a les acaballes de la temporada i les cames ja no tenen esma per a gaires més esforços. Com altres curses, els primers 4-5 quilòmetres relativament bé, a un ritme de 4':20" però després no he pogut mantenir aquest ritme, sobretot els darrers dos que eren de pujada, sense un gran desnivell però sí sostingut, i amb la calor s'ha fet més dura (si m'he de refiar del termòmetre del cotxe diria que hem corregut amb una temperatura d'uns 27-28º). De fet, si mireu la classificació us adonareu que el guanyador tampoc és que hagi fet un temps fantàstic, sense voler treure-li mèrit, i això em fa pensar que o bé no hi han vingut els millors corredors que acostumen a ser en aquestes curses o aquests també han patit els efectes de la calor. També és cert que a diferència d'altres, a Bell-lloc no s'ha vist el contingent habitual de corredors magrebins, que sempre copen els primers llocs. Pel que fa a mi, he marcat un temps discret de 47':52" i arribat en el lloc 64 (d'un total de 171 corredors). Com veieu, res com per llençar-hi coets. Si voleu veure el recorregut de la cursa, cliqueu a la icona de sempre:

View Interactive Map on MapMyRun.com

I per acabar, deixeu-me fer una breu reflexió al voltant de l'objectiu de la cursa. Com el seu nom indica, i reprodueixo d'una notícia publicada al diari electrònic Vilaweb, aquesta cursa pretén reduir les desigualtats, tant de gènere com de classe, i la injustícia social, així com afavorir la integració de les persones immigrades i la seva convivència mitjançant l’activitat esportiva. Em sembla molt bé aquesta iniciativa i que entitats i ajuntaments ens ho recordin de tant en tant. Diria que la majoria de nosaltres (jo inclòs), sense ser insolidaris, de vegades sens passa per alt que malgrat els problemes que podem tenir -i més ara en aquest context de crisi econòmica- hi ha molta més gent que ho passa pitjor, i el que encara ho és més, que està molt malament des de fa molt més temps, és a dir, que des que venen al món estan condemnats a passar-les magre sense cap opció a millorar. Ara bé, la primera desigualtat a resoldre seria la de la participació de la dona en aquestes curses populars, atès que el nombre de corredores és molt menor en comparació al dels homes. Per exemple, si ens fixem a les darreres curses que he ressenyat en aquest blog, tenim que a Bell-lloc hi han participat 24 dones (d'un total de 171 persones inscrites), a Lleida 118 (sobre 750), a Vilanova de Bellpuig 26 (sobre 222) o a la mitja marató de Tàrrega només 17 (sobre 171). Sospito que tot plegat, aquesta baixa participació femenina deu respondre a una qüestió més aviat cultural que no pas a una altra cosa, i de la mateixa manera que sembla que hi ha estudis universitaris més "masculins" o "femenins", potser també podríem afirmar que córrer és un esport més aviat masculí (si més no entès en aquest vessant de curses populars). Evidentment no pretenc amb això generar polèmica allà on no crec que hi hagi, només deixar constància de les xifres.

Per cert, un darrer apunt sobre aquesta qüestió: el "Consejo Superior de Deportes" del govern espanyol va presentar el passat 29 de gener d'enguany l'anomenat "Manifest per a la igualtat i participació de la dona a l'esport". Si en voleu més informació, aquí teniu l'enllaç. I per a què veieu que hi ha iniciatives per incentivar la participació de la dona en les curses, aquí en teniu un exemple: a la mitja marató d'Almansa (Albacete) d'aquest passat mes de maig es va regalar un parell de sabates a totes les dones que acabessin la prova i també als 150 primers homes. Si mireu la classificació, hi van participar 363 dones per 3.412 homes. I si us demaneu el motiu del regal de les sabates és perqué aquesta ciutat és un gran centre productor de calçat.

2 comentaris:

  1. Joan Carles, un cop més, llegint la teva crònica m'entren ganes de fer aquesta cursa l'any vinent. I ja van...
    Som animals de costums i em sembla que em costarà renunciara a aquelles que ja són clàssiques per mi i on trobo tants amics, però quan expliques els entorns d'aquestes curses menys conegudes, sempre penso: l'any vinent hi vaig.
    Però la marea taronja de corredors.cat, encara tira molt...

    Per cert, estaria bé traslladar l'objectiu i les pretensions d'aquesta cursa als organitzadors de la Mitja d'Igualada...

    Apa, una abraçada i a fer Kms.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, quan trobem curses de les que surts satisfet (malgrat la calor) et venen ganes de repetir-la. D'aquesta el que té de bo (a més d'altres coses) és el punt de trobada ja que per ser una pineda i l'única zona d'ombra que deu haver-hi en uns quants quilòmetres a la rodona, es deu estar molt bé per fer un pícnic amb la família i amics i passar-hi una bona jornada. Per tant, és per apuntar-la a l'agenda per a l'any vinent. Ara bé, com el calendari és molt atapaït i a mi encara em queden moltes curses per fer en altres llocs de Catalunya, abans de repetir-ne una potser també val la pena de provar-ne d'altres. No et sembla? Ja veurem perquè ara és parlar per parlar.
    Hauràs de convéncer la marea taronja perquè vagi cap a Ponent. I sí, l'objectiu i pretensions de la cursa de Bell-lloc són prou dignes com per ser traslladades a altres curses. Per cert, la mitja d'Igualada no la vaig fer (em vaig quedar amb la de 10 km).
    Una abraçada i seguim en contacte.

    ResponElimina