Cross de Callús (1): córrer amb cendra?

Aquest cap de setmana tindrà lloc el II Cross de Callús organitzat pel Centre Excursionista d'aquest petit nucli (poc més de 1.600 hab.), proper a Manresa. Suposo que si no canvia gaire la situació, aquesta serà la meva darrera cursa abans de les vacances; però això també ho deia de la dels Templers de Lleida i aquí em teniu de nou! Tant se val, aquest nou comentari no té per objectiu parlar de la cursa (doncs encara s'ha de córrer) ni de cap preparatiu previ com en algun cas anterior sí he fet (p. ex. la de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet). La cosa va d'un altre pal més tràgic. Ahir a la tarda va haver-hi un incendi que va afectar una part de la zona per on passa el recorregut del cross, a cavall entre Callús i Santpedor, cremant unes 60 hectàrees forestals i agrícoles. I tot i que va fregar diverses masies i la urbanització del Mirador de Montserrat, sembla que afortunadament cap habitatge va resultar afectat. A la segona imatge adjunta podeu veure en línia vermella el recorregut del Cross i com la zona enfosquida cobreix el seu tram més oriental (part de la riera de Bellver, la masia de Cal Filosa, etc.). Per tant, segurament correrem veient un paisatge parcialment cremat i cendrós. Una autèntica llàstima! Potser avui mateix, aprofitant que hem quedat jo i el Frans per fer una mica de bici, ens hi acostarem.

Aquest és el segon incendi que es produeix al Bages en només una setmana (després del de Sant Mateu, amb unes 190 ha. socarrimades). Amb un any amb tanta pluja i molta vegetació als camps i boscos, i a més sent aquesta l'època de segar i d'elevades temperatures, la pregunta que ens podem fer és la següent: estem davant d'un anticipi dels grans focs dels anys 1994 i 1998? Potser és que tenim massa bosc i sobretot, sense cuidar, o no el valorem prou fins que no veiem les primeres columnes de fum. És cert que no s'han repetit més els tràgics episodis dels incendis d'aquests dos anys indicats però ja sabem que la història tendeix a repetir-se, és quelcom cíclic i que malauradament l'ésser humà entrebanca amb la mateixa pedra totes les vegades que convingui. Li costa molt aprendre dels error o, simplement, no n'aprèn.

Si voleu consultar algunes referències científiques -en el context de la comarca del Bages- sobre la planificació territorial i la seva incidència (bona i dolenta) en els incendis, aquí en teniu dues que corresponen a un article publicat a la revista "Documents d'Anàlisi Geogràfica" i a una tesi doctoral presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona el desembre del 2002.