Ahir al matí va ser el torn de la 3ª Cursa de la Guineu a la vila de Vilanova de Bellpuig, entre Mollerussa i Bellpuig. Reconec que aquesta fa temps estava a les meves previsions perquè quan la vaig "descobrir" em va cridar molt l'atenció pel seu nom (de fet, hores d'ara encara no en sé el motiu) i també perquè m'havia imaginat una cursa del tipus Torà o Puigverd. És a dir, en pobles no gaire coneguts, d'entorns rurals, amb poca població però que com s'hi aboca et fan sentir bé i content per haver-hi anat. I la veritat és que la cosa ha estat tal qual ho explico. En primer lloc, jo i el Frans ja estaven a les 8 del matí recollint el dorsal (des de Manresa està més a prop del que ens havíem pensat), amb la qual cosa hem tingut prou temps com per fer el nostre ritual previ a la cursa (buscar les dutxes per després, fer el cafè amb llet i escalfar una estona). La nostra cursa ha començat una mica més tard de l'hora oficial perquè simultàniament se'n feien d'altres (una de 5 km. i una caminada) i sembla ser que l'organització s'ha vist un pèl desbordada per poder complir els horaris. Res que no sigui greu i perfectament disculpable. Això sí, el company s'ha vist sorprès perquè en el moment de donar la sortida, estava fent un riuet d'amagatotis. És l'anècdota de la jornada.
Pel que fa a la cursa en sí, tot i no haver marcat un temps "explosiu", tampoc està gens malament per a les meves modestes possibilitats (vegeu-ne la classificació). També és cert que venia amb l'esperança de rebaixar-lo una mica i acostar-me als 41', tenint en compte que el seu perfil és, gairebé, pla (uns 15 metres de diferència entre el punt més alt i el més baix). Però no ha estat possible. Què hi farem! Potser que em comenci a fer la idea que no arribaré mai a aquest temps. Malgrat això, avui sí m'he sentit força còmode durant tota l'estona (potser per això no rebaixo el crono). Els primers 5 km. relativament ràpids i després d'un parell més agafant-m'ho amb una mica de calma, he pogut seguir un grupet de corredors que duïen un bon ritme i ja no ens hem separat fins el darrer quilòmetre. Tot plegat, he arribat en la posició núm. 73 d'un total de 222 corredors.Val a dir que l'organització de la cursa crec que ha estat molt correcta. L'itinerari estava ben marcat, com també els quilòmetres i això sí, molt ben mesurada perquè els GPS ha marcat 9,99 km. Potser l'únic inconvenient que li posaria és el fet de fer dues voltes al mateix recorregut. Amb tants camins que hi ha pels voltants! Però bé, aquest és un tema en què no em puc ficar perquè desconec els "intringulis" que hi ha a l'hora d'organitzar una cursa. Per tant, la meva més sincera enhorabona a la gent de l'organització. Crec que per ser la tercera edició us heu guanyat una nota molt alta (encara que no sé com van anar les dues anteriors). Si les coses rutllen bé, aquesta és una cursa per repetir-la l'any vinent.
Per cert, deixeu-me dir que ha estat una agradable sorpresa trobar-me amb l'Enric, un company de la Universitat a qui de tant en tant atabalo (espero que no sigui més del compte) per temes d'Erasmus i altres intercanvis universitaris. Es veu que també li ha donat per això de les curses i pel que veig, no ho fa gens malament. I agrair a la seva companya que fes les fotografies en què sortim doncs aquesta vegada tampoc disposàvem de la nostra fotògrafa "oficial".Si voleu veure el recorregut de la cursa cliqueu en l'enllaç de sempre (recordeu que la cursa constava de dues voltes).
En castellano, se me ocurriría una explicación grosera para el nombre e la carrera.
ResponEliminaNo pensis que no se m'havia passat pel cap! Però suposo que el nom no deu venir d'on insinues. La veritat és que ahir no vaig pensar en demanar a algú de l'organització el motiu del nom pe`ro se'm va oblidar.
ResponEliminaPer cert, he linkat un enllaç de les maratons d'Europa (no sé si totes però sí moltíssimes) que m'ha passat el Guardiola. M'està "picant" per fer-ne una. Ja veurem com va tot plegat.
Seguim en contacte.
Llegint el teu blog, cada vegada em sento més atret per aquestes curses petites que, a més, et permeten conèixer racons de la Catalunya de comarques. Tinc bons records d'aquestes curses.
ResponEliminaLlàstima que, atés que el gruix de companys de curses acostumen a decantar-se per les més conegudes, sovint em deixo arrosegar per la decisió col.lectiva.
La propera temporada intentaré fixar-me més en les diferents possibilitats que ofereix l'atapeït calendari de curses populars abans d'inscriure'm, sense pensar-hi massa, en aquelles on va tothom.
Aquest blog és una bona descoberta per conèixer una mica més sobre aquestes curses menys conegudes.
M'alegro que aquest blog et serveixi per "descobrir" curses no tan "populars" com altres de més conegudes. Suposo que el fet de pertànyer a un club o anar amb més col.legues fa que, avui per tu, demà per mi, al final acabi guanyat l'opció de les curses de què més se'n parlin. Per a mi, això de les curses m'ha servit per descobrir pobles d ela geografia catalana que no coneixia en absolut. I espero que això segueixi endavant. Per exemple, potser al final de mes anirem a córrer'n una altra a Bell.lloc d'Urgell que, a més, coincideix que enguany és la seva priemra edició (Cursa contra les desigualtats) i després un Cross a Callús (Bages), que em cau molt a prop de Manresa.
ResponEliminaEm dic Josep i sóc de Vilanova de Bellpuig. Buscant el recorregut de la cursa de la guineu he trobat el teu bloc i he vist que et preguntaves per què es diu cursa de la guineu.
ResponEliminaJa fa temps que alguns del habitants del meu poble i d'altres pobles de la vora utilitzaven algun sobrenom per anomenar els qui vivien en aquests pobles: per exemple el de Golmés són gavatxos, els de Bellpuig són espasetes, els d'Ivars d'Urgell són marcianos, els de Barbens són indios, els de Preixana són negres i els de Vilanova som guineus. Els dels altres pobles no n'estan gaire contents dels seus sobrenoms però els de Vilanova de Bellpuig sempre n'hem estat molt orgullosos. A partir d'aquí els club atlètic és el de la Guineu, la cursa de la Guineu, i qualsevol cosa que fem és "nosequenosequantos" de la Guineu.
Als de Golmés, per exemple, sempre el ha tocat molt els pebrots que els diguéssim gavatxos però a nosaltres sempre ens ha agradat això de ser guineus.
No sé qui, ni quan va començar això dels sobrenoms. El que sí sé és que nosaltres encara el fem servir. Salut.
Hola Josep,
ResponEliminaAmb molt de retard, doncs no me n'havia adonat del teu missatge, t'agraeixo la informació sobre l'origen del nom de Guineu. Ho tindré en compte per a l'edició d'enguany perquè estic rumiant-me la possibilitat de repetir-la.
Salutacions.