Allistem-nos a l'exèrcit dels templers!

Aquest passat diumenge he tingut el plaer de participar a la 3ª edició de la cursa dels Templers, a la ciutat de Lleida. Ja feia un temps que hi estava inscrit perquè em feia gràcia fer-la, tant pels comentaris positius que havia llegit en diferents fòrums com per motius personals ja que hi tinc part de la família. A més, la previsió d'arribar al màxim nombre d'inscripcions (800), com finalment així ha estat, va fer que no m'ho rumiés gaire. I les meves bones expectatives inicials s'han complert. L'ambient al punt de trobada del Castell de Gardeny ha estat molt agradable i no trobo cap aspecte fosc que criticar a l'organització, ans el contrari (em queda el dubte de si tots els punts quilomètrics del recorregut estaven marcats però com que tinc el mal hàbit de córrer amb el cap una mica cot, potser algún se'm va passar per alt i com no ho puc assegurar, aleshores millor callar); i a sobre, el temps que ha fet també ha estat ideal (sol però no una calor excessiva, malgrat ser terra de grans calorades). A més, la cursa m'ha permès de retrobar-me amb un cosí (en Manuel) i el seu fill (en Jaume) que ja feia temps que no veia, així com també a l'Enric (de la UAB) i la seva dona (la Montserrat), que ja vam coincidir a la Cursa de la Guineu i a qui els dec algunes de les fotografies. Per cert, després d'uns quants missatges intercanviats a través dels nostres blogs, també vaig conèixer personalment en Natxo Rovira, el blog del qual en memòria del seu fill (David) tinc linkat al meu. Ha estat un plaer, Natxo.

Respecte la cursa, no ha estat de les millors pel que fa al temps final però ja he dit en més d'un escrit que aquesta comença a ser per mi, una qüestió un tant secundària. Sóc del tot conscient que en curses del 10 km. no arribaré a baixar dels 41-42 minuts si no canvio el meu règim d'entrenament (si és que en tinc un), o si no em dopo amb alguna cosa més que un simple cafè amb llet abans de la cursa. Així doncs, com tant em fa arribar amb un minut de més o de menys, aleshores m'ho prenc amb una mica més de calma que en altres ocasions i si veig que durant la cursa vaig còmode, aleshores intento accelerar el ritme i sinó, segueixo igual i no passa res. No vull acabar esbufegant ni arrossegant-me traient la llengua per avançar uns quants llocs a la classificació final. Total, la bossa d'obsequis la tindré igual, quedi com quedi. Per cert, aprofito per dir que l'ampolla de vi inclosa (D.O. Costers del Segre) ja està gairebé exhaurida i que la samarreta em va a la mida. Al final, un temps real de 43':54" i arribant al lloc 204, d'un total de 750 corredors (gairebé dins el primer quartil). Fixeu-vos a la classificació com al punt de control del 4,5 km. anava classificat en la posició 181 i duia un ritme de 4:17 per quilòmetre. El que us deia abans, que al segon tram de la cursa vaig córrer amb més calma. Si voleu veure el seu recorregut, cliqueu a la icona de sempre. Per cert, i seguint el fil de la fiabilitat dels gadgets per mesurar la distància d'una cursa, en aquest cas sembla que han clavat els 10 km. "oficials". Un altre punt a favor de l'organització.

Si voleu algunes anècdotes, aquí en teniu unes quantes: primera, curiosa la forma com l'organització va fer córrer les seves "llebres", amb un globus de color groc cridaner lligat a la samarreta que es veia d'una hora lluny. Jo em vaig col.locar entre la dels 40' i 45' però si bé no va passar gaire temps abans que perdés de vista la primera, vaig haver d'apretar el ritme perquè no m'enxampès la segona. Segona. sembla que hi havia la "plana major" de la secció d'esports de TV3, C-33 i/o el canal 3/24, doncs hi van córrer l'Arcadi Alibés i l'Enric López Vilalta, mentre l'Artur Peguera feia d'speaker (en Xavier Bonastre estava en una altra competició -mireu el seu blog). I per últim, vaig estar a punt de cometre un "correcidi" ja que mentre baixàvem pel primer tram de la cursa (encara no al 1r km.), em vaig entrebancar amb un altre corredor que intentava avançar; va anar de ben poc que no es fotés de morros tot i els malabarismes per no caure (encara que ja li vaig demanar disculpes en aquell mateix moment, des d'aquí les hi torno a demanar).

I per cert, d'on ve el nom de cursa dels Templers? doncs suposo que del fet que l'Ordre del Temple va aixecar un castell al turó de Gardeny allà pel segle XII, i que juntament amb els de Montsó, Miravet, Peñíscola i Tortosa, forma ara part de la ruta templera "Domus Templi", que serveix per donar a conèixer el llegat templer de l'antiga Corona d'Aragó. I qui eren els Templers? A grans trets, i molt resumidament, una ordre religiosa i militar que va nàixer en el context de les croades a Terra Santa, integrada pels anomenats "soldats de Crist", mig monjos i mig guerrers, que va adquirir un gran prestigi entre la noblesa europea del moment. El seu nom sembla que prové del lloc on es van instal.lar per primer cop a Jerusalem, on abans s'havia aixecat el famós Temple de Salomó, destruït al segle VI a. C. Amb el pas del temps va acumular tant poder que, inevitablement, van aixecar les enveges d'algunes monarquies. Així, a principis del segle XIII el rei francès Felip IV el Bell (no confondre amb el rei de la casa de Castella que tot i el mateix nom, sembla que no era tan bell), engoixat pels deutes decideix organitzar un complot per eliminar l'Ordre i fer-se amb les seves riqueses. De resultes d'això, el darrer gran Mestre del Temple -Jacques de Molay- va ser cremat a la foguera (cosa força habitual per l'època, val a dir) i segons la tradició, aquest va maleir els culpables del seu assassinat assegurant que en el termini d'un any estarien tots davant Déu rendint comptes. Dit i fet, en un any els principals involucrats en la destrucció de l'Ordre van anar morint un rere l'altre, des del mateix Rei al Papa Climent V, alhora que la maledicció llençada sobre la casa reial francesa -"Tots maleïts fins la setena generació!!"- sembla que es va complir ja que durant segle i mig els reis es succeiren en el tro gal sense estar-s'hi gaire temps. Al respecte, i a li agradi la novel.la històrica, li recomano una fantàstica sèrie de 7 volums escrita per Maurice Druon i titulada, justament, "Los reyes malditos" (en castellà).
Tornen els templers! que tremolin els infidels que ens han arravasat els llocs sants de la Cristiandat!