dimecres, 3 de juny de 2009

Canvi climàtic, o córrer socarrimats?

D'ençà un temps un dels temes recurrents de conversa és el del canvi climàtic, bé sigui per negar-lo (p. ex. l'ex-president José M. Aznar), bé sigui per anunciar una apocal.lipsi i hecatombe mundials en poques dècades o fins i tot en molt menys temps (vegi's, sinó, la pel.lícula The Day after tomorrow, dirigida per Roland Emmerich l'any 2004). Bé, permeteu-me que en faci una breu reflexió i intenti trobar una certa relació amb el córrer, ni que sigui un pèl forçada, i no tant perquè aquest esport sigui un dels agents susceptibles de contribuir-hi (ja em direu de quina manera?) sinó més aviat en sentit invers. I si us demaneu el motiu d'aquesta "incursió" és perquè arran de la meva activitat professional com a investigador i docent universitari, justament aquests dies estic enllestint un informe sobre canvi climàtic i turisme. A més, com aquesta passada nit no he pogut dormir ni gaire ni gaire bé, he tingut prou temps de pensar en coses tan "peregrines" com aquesta que plantejo.

Doncs bé, anem a imaginar diferents impactes del canvi climàtic susceptibles d'incidir negativament a l'hora de córrer. La primera: es diu sovint que en zones de litoral les platges es veuran afectades perquè la pujada del nivell del mar les farà recular i fins i tot, desaparèixer. Bé, per això es fan cada cop més passeigs marítims, per a que la gent pugui córrer més còmodament sense haver de molestar els banyistes, els quals ja prou feina tenen per trobar un metre quadrat on plantar la tovallola en temporada alta, descarregar totes les altres andròmines que formen part del parament típic (ombrel.la, nevera, tombones i cadires plegables, revistes i diaris, menjar, cremes, roba, etc.), esbroncar la canalla dels altres que no els molestin més amb les pilotetes dels pebrots, etc. Sempre he cregut que això de córrer a la sorra és molt incòmode, pesat i massa cansat. Potser si un pensa dedicar-se al futbol és una bona manera d'enfortir les cames (p. ex. vegeu els jugadors dels equips bascos) però si no és el cas, ho trobo una ximpleria. Les poques vegades que vaig a una platja, i gairebé per obligació -d'aquí la blancor de la meva pell- quan hi veig una persona que corre (o més aviat trota), sempre penso que es deu creure una mena de "vigilant de la platja" en situació d'emergència. Si estigués de bon veure (com a la sèrie) encara ... però de vegades veus cada cosa que sents una mica de vergonya aliena. Clar que això també ho deu pensar de mi la resta de gent quan surto de l'aigua després de fer-hi una capbussada.
Canviem de lloc i anem a la muntanya. Tothom està d'acord que el sector de la neu és el que ho té més negre ja que les perspectives de futur es tradueixen en una reducció del nombre de dies amb neu, la seva qualitat, gruix, l'alçada de la cota, etc. Per tant, aquella gent que vulgui córrer en determinades zones de muntanya gaudint de la vista de pics nevats que s'ho comenci a treure del cap. Cada cop haurà de pujar més amunt per trobar gruixos de neu significatius. I no us deixeu enganyar per la magnífica temporada d'esquí que tot just acaba de tancar-se a casa nostra. Temps al temps. I que voleu que us digui? com no m'agraden les curses de muntanya, doncs tampoc és una cosa que em tregui la son. I ja aprofito l'avinentesa per dir que si us esteu rumiant la possibilitat de començar a practicar l'esquí, potser que ho deixeu estar. Qui sap si ja heu fet tard (si això ho llegeix qualsevol director/a d'una estació ja em veig empalat per un esquí).

Si baixem d'altitud i realment el que ens agrada és córrer per zones rurals, de bosc, etc. haurem de comptar que tampoc serà el mateix. Derivat del canvi climàtic a les nostres latituds, sens dubte hi haurà un increment de les temperatures. I tal i com tenim en aquest país el tema forestal i en general el camp (de certa deixadesa, manca de cura, inviabilitat de les explotacions forestals i agràries, reducció de la pagesia, etc.) no seria gens estrany veure un augment del nombre d'incendis forestals amb les conseqüències derivades vers el paisatge. Per tant, potser arribarà un moment que farem de "corredors cremats", fent un símil del títol del llibre de Narcís Clotet Pagesos cremats. Vida i mort després del foc, sobre els incendis que assolaren la Catalunya Central l'any 1994. En qualsevol cas, no m'imagino córrer per un paisatge rural mort i ple de cendres, allà on abans hi havia vida, o canviar el color verd pel gris. Per exemple, mireu el contrast de la fotografia i el que suposaria córrer per aquests paratges cremats a la vora del mar, per un costat bonic i per l'altre entristidor.

I a tot això, tenim aquest més que previsible increment de les temperatures. Per un cantó farà que les epoques de l'any que ja són caluroses ho siguin encara més i de l'altre, però, que aquelles altres més fredes es vegin tèrmicament suavitzades. Per tant, potser això de córrer a l'estiu i quan fa més calor serà quelcom més arriscat si no volen caure fulminats d'una insolació extrema (i pensar que jo mateix de vegades ho faig); en canvi, però, qui sap si d'aquí un temps sortir a córrer un matí qualsevol en ple hivern serà menys dur que ara i podrem deixar a l'armari el gorro, guants, orelleres, etc. Us imagineu que acabem corrent amb pantalonets curts i una trista samarreta durant els mesos de gener o febrer!! Això sí, no ens oblidem al calaix la crema de protecció solar perquè de ben segur la incidència dels raigs ultraviolats serà més punyent. I oblideu-vos dels nivells de protecció que acostumem a trobar a les farmàcies i botigues de cosmètica, i comencem a fer-nos la idea d'empastifar-nos el cos amb proteccions del 100, 200, 1.000, etc. si no volem acabar socarrimats amb tant de sol. O sortir ben tapadets amb una vestimenta tècnicament refrigerada.
De totes formes, existeix encara una creença generalitzada que avui dia la tecnologia ho pot resoldre tot. No sóc jo qui negui les virtuts i solucions que ens pugui aportar aquesta, però convindria ser una mica més previnguts amb les nostres accions i pensar en el futur (allò que alguns anomenen "herència intergeneracional"). Per exemple, mireu aquesta imatge d'un projecte que simula la possibilitat d'esquiar en un complex de luxe a la vora del mar. Podríem córrer en una platja i en un plis-plas canviar d'escenari (mai millor dit) i fer-ho per una muntanya plena de neu. Seria tècnicament possible? Doncs sí, però a quin cost econòmic? i ambiental?

2 comentaris:

  1. l'he trobat molt bo, aquest article, J.Carles, i il.lustrat amb molt encert (quina foto més impactant la que combina el blau del mar, el verd de la natura viva, i el gris de les cendres).

    Tant de bo no sigui massa tard per aturar tot això. Tenim l'obligació de deixar les coses, almenys, igual que com les hem trobat, sinó millor. Però cal una autèntica revolució social del primer món per acabar amb la cobdícia d'uns quants, i la comoditat de molts de nosaltres.
    Ens cal començar a predicar amb fets, a tots i cadascú de nosaltres.

    Mentrestant, seguim gaudint de córrer, no? això entenc que té un cost ecológic escàs. Llàstima de tanta ampolla de plàstic als avituallaments, o tants obsequis superflus i consumistes per atraure participants. També en això cal un canvi de consciència.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Natxo, tens molta raó en la teva reflexió. Tan de bo poguem deixar als nostres descendents un món millor que ens hem trobat. La foto que esmentes és impactant i deixant de banda que deu tractar-se d'un fotomuntatge, no deixa de ser impactant i de vegades penso que la tecnologia d'avui dia permet fer tantes coses que ens creiem que estem per sobre de tot i de qualsevol mena de consideració (moral o altres). Fins ara les generacions descedents han viscut més o menys millors que les precedents però qui sap si això continuarà sent igual en el futur.
    I sobre els avituallaments, tens raó: trobo un malbaratament tanta aigua llençada. O donen botellins més petits o arribarà un moment que s'ho hauan de plantejar, com dius.
    Seguim en contacte i gràcies pel comentari
    Joan Carles

    ResponElimina