dilluns, 19 de maig de 2014

Cursa CLAM Navarcles: pocs i ben avinguts

D'entrada he de dir que aquesta és una de les curses més minoritàries que he corregut mai atès que com es veu a la foto de grup, vam ser pocs més de trenta els corredors que ens vam presentar a Navarcles. I és que després de repassar les dades del meu historial comprovo que al 2012 vaig participar a Castellar de la Ribera (Solsonès) en una prova de 12 km i vam ser 25 corredors (és cert que també se'n feia una mitja marató i entre les dues el nombre final de corredors ja superava la cinquantena). Però no hi ha res com ser pocs per acabar passar-nos-ho bé en una cursa que com ja se sabia, no era competitiva (ergo, no hi havia classificacions) i per tant suposo que tothom se la va agafar com un entrenament de qualitat.  D'altra banda, no deixa de sorprendre'm com cada vegada sento més veus queixoses de com el món de les curses populars ja no és ben bé el que era fa uns quants anys, que està deixant de ser popular i alhora és més car i en canvi, quan se'ns presenten oportunitats com aquesta, la gent no respon com hom preveia (potser li va faltar més promoció?). Tant se val, menys corredors és sinònim de més senzillesa, menys complicacions, menys imprevistos i menys entrebancs. Si el que volem és fer el que sempre hem fet, que és córrer, i deixar-nos romanços, curses com aquesta són les millors. Però suposo que dec ser jo qui està equivocat: tinc la sensació que sóc com el conductor que va conduint en direcció contrària per l'autopista i pensa que són els altres els que estan equivocats.


Però deixem de banda aquesta introducció a mode de reflexió i anem al gra. Es tracta d'una cursa que forma part del conjunt d'activitats paral·leles al Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles (CLAM), de 13,5 km i uns 400 m. de desnivell acumulat, la gran majoria per pista i corriol ja que l'asfalt només es trepitja a la sortida i arribada a la vila (aquí podeu veure el seu circuit i perfil). I a diferència d'altres curses que he fet per aquestes contrades (la Bell Race del 2011 i la Navarclina del 2012), diria que la coincidència de circuits és gairebé nul·la. Per tant, un altre bon motiu per no deixar de venir i descobrir nous camins. A tot això, em presento amb una certa puntualitat, puc deixar el cotxe gairebé al davant de la sortida, recullo el dorsal sense fer cua i em trobo l'Albert Prat, antic estudiant, molt bon corredor i que em comenta que fa temps que no competeix i que està en hores baixes (i jo li dic que no he vist mai les hores altes). Val a dir que després de l'arribada em trobaré al David Jiménez (el del fantàstic Blog maldito). Quasi sense voler-ho ni buscar-ho, jo i l'Albert sortim dels primers però com ell està uns quants esgraons per sobre meu, serà enfilar els primers metres de pista en pujada (al cap del primer quilòmetre) i deixar-me enrere (vés per on se suposa que és una cursa per a la igualtat!!). Jo vaig fent i comprovo que no em sento malament: seran pocs els moments que em posi a caminar perquè el circuit, després d'un tram inicial de pujada relativament forta, va planejant i està esquitxat de petits tobogans pel mig. El recorregut és bastant corrioler, amb unes quantes ziga-zagues però a diferència d'altres curses (p. ex. les Punk Trail), s'hi pot córrer força bé tota l'estona perquè el ferm ho permet, tot i que de tant en tant et topes amb alguna baixada que has de fer amb el fre posat per no deixar-te uns quants dents de record.


Mentre vaig corrent veig que és una d'aquelles curses que no és gaire exigent, ni en distància ni en desnivell acumulat, i que si estàs una mica en forma pots fer sense necessitat de menester després una jornada sencera de repòs ni els serveis d'un massatgista. Diguem que té el punt just per fer-te suar la cansalada, arribar amb ganes de cruspir-te l'entrepà amb botifarra i tornar cap a casa a una hora encara decent com perquè la família no et faci mala cara per abandonament. I això en un dissabte, que encara està prou bé perquè no t'"obliga" a córrer en diumenge, que és el més habitual. Deixant de banda aquests pensaments, jo continuo fent al meu ritme, no gaire ràpid però tampoc sense pausa i gairebé mantindré la mateixa posició de sortida fins el final: després que als primers quilòmetres m'avencin dos col·legues, cap més ho farà i finalment "creuaré la meta" en una novena posició (fictícia, tot sigui dit) i en mig dels aplaudiments dels pocs que encara hi érem: un detall senzill però que parla encara més bé del tarannà d'aquesta mena de curses. Pocs però molt ben avinguts. Suposo, però, que l'organització s'hagués estimat que hi hagués més gent per fer més d'ambient però si voleu que us digui la veritat, jo no la vaig trobar a faltar gaire (crec recordar que el topall fixat era de 200). De totes formes, coincideixo amb el David quan diu que de cara a properes edicions, per poc que es faci una mica més de promoció i amb més antelació no serà difícil arribar-hi perquè per aquest preu (5€) dóna més del que costa.

Per cert, per gentilesa d'en David, foto on surto jo amb l'Albert: només mirant l'aspecte d'un i altre ja podeu deduir que per a ell ha estat un passeig i per a mi, un pèl més que això. Gràcies David! En definitiva, i tractant-se d'una cursa per a la igualtat, crec que tothom en va acabar igual de satisfet.



4 comentaris:

  1. Erem pocs però ho vam passar igual de bé o millor que si haguès el triple de gent.

    Salut, Joan Carles, Ens veiem en la próxima.

    ResponElimina
  2. David,
    Tens tota la raó.de vegades més gent no és sinònim de passar-s'ho millor.
    Salut i fins la propera.

    JC

    ResponElimina
  3. No sé com t'ho fas per trobar aquestes curses tan especials. Segueixes en bona línia de curses minoritàries però amb qualitat. Ben fet.

    ResponElimina
  4. Hola Raúl,
    Tot és qüestió de buscar una miqueta però vaja, tampoc és gaire complicat. De ben segur que per les teves contrades maresmenques també en fan, de curses com aquestes.
    Records, salut i kms.
    JC

    ResponElimina