dilluns, 7 de juny de 2010

Manresa: fiblada de mosquit o calor?

La tarda del dissabte va ser el torn de la 1a edició de la Cursa del Mosquit, organitzada pel Club de Tennis Manresa. Una bona oportunitat per córrer al costat de casa, en una zona que ens coneixem molt bé -doncs segueix el traçat de la Sèquia-, de retrobar-nos amb coneguts i en definitiva, de passar una bona estona en un entorn -el Parc de l'Agulla- que és una molt bona àrea d'esbarjo per a la gent de la ciutat i rodalies i un autèntic pulmó verd. Així, amb la baixa del Frans, els altres membres del "Team" ens hi deixem caure amb bones expectatives. Es podria entendre que dit amb aquestes paraules, tot s'hauria desenvolupat d'allò més bé, tant des del punt de vista organitzatiu com pel que fa a la nostra actuació personal. Però no ha estat ben bé així. I m'explico.

En primer lloc, la cursa va començar amb un cert retard i és que a l'hora de recollir el dorsal hi va haver moments de confusió amb corredors que havien pagat la inscripció i no hi constaven al llistat; és més, veies alguns amb dorsals fets a ma i a corre cuita. A més, la forma d'inscriure's i de fer el pagament hagués pogut ser més àgil i avui dia, amb Internet, no hi ha excusa per no fer-ho on-line. Segon, no entenc perquè es dóna la bossa d'obsequis abans de començar i no en acabar la cursa (què se suposa què han de fer aquells que no han vingut en cotxe i no tenen ningú a qui deixar-la?). Sobre això mateix, per què els que vam ser dels últims en recollir el dorsal només ens va tocar la samarreta i no la resta de la bossa? A mi i a altres no ens la van donar. I que consti que a mi tant me fa perquè crec que és quelcom secundari, però potser a d'altres no. Tercer, i el més "greu", si s'organitza una cursa per aquestes dates ja es pot suposar que farà calor i el que no es pot acceptar és que al segon avituallament (km. 7) no hi hagi aigua per a tothom, sobretot per als darrers que són, justament, els que van més "tocats". I de ben segur que més d'un se'n va ressentir, com explicaré després. I quart, encara romanem a l'espera de poder consultar la classificació final al Web.

És a dir, que pel que fa a l'organització de la cursa crec que hi ha aspectes a millorar si se'n vol fer una segona edició. Els comentaris que anaves sentint a la zona d'arribada apuntaven a un cert descontrol, que donava la sensació que se'ls havia escapat una mica de les mans i que potser no estaven preparats per al nombre total de corredors inscrits (superant els 200), malgrat que al reglament es deia que les inscripcions es tancarien en arribar a les 400. Jo afegiria que com una cursa que ha nascut amb la intenció de diversificar les activitats d'un club de tennis, potser es van deixar portar per aquesta moda de muntar curses populars, amb tota la bona intenció i feinada que deu haver-hi al darrera -que no els hi nego i alhora reconec- però sense estar-ne preparats. És més, no em valdria el pretext o excusa de dir que és la típica inexperiència de la primera vegada, sobretot quan de curses se'n fan moltes i aprendre'n d'una i altra no costa gaire. En definitiva, i recuperant una mica el fil d'un dels darrers escrits, crec que el preu no justifica el que després ens hi hem trobat: tot i que no és la mort de ningú, 12€ per una cursa sense xip i amb alguns aspectes deficitaris, fa que la relació qualitat-preu sigui força millorable. Perdoneu però algú ho havia de dir.

Canviant de tema, i pel que fa a la meva actuació personal i la resta del "Team", ja us avenço que no ser gaire lluïda per a cap dels tres. I és que un dels aspectes que potser vam passar per alt és que, més que dels mosquits, havíem de témer per la calor. No tinc la dada de la temperatura a les 6 de la tarda del passat dissabte però tothom ja donava per fet que era un dels dies més càlids del que portem d'any. I aquells que com jo ens hi vam acostar a peu -com un escalfament previ- ja ens en vam adonar res més sortir de casa. I a més del tema de l'aigua ja comentat, no va ajudar gens que el recorregut tingués tanta ombra com la que pots trobar-te estant en una barca en mig de l'oceà, és a dir, cap ni una. Així, guarnit amb gorra i ulleres de sol prenc la sortida i aviat agafo un ritme que presumeixo em serà còmode de mantenir, tenint en compte el perfil (d'uns 4':25"/km). En arribar a la meitat ja me n'adono que la calor comença a fer estralls i tot i que les cames responen, el meu cap no tant. No recordo en cap cursa anterior la sensació d'estar tan assedegat com en aquesta i quan començo a avançar corredors que opten per continuar caminant és quan prenc la decisió d'agafar-m'ho amb més calma. És com si la calor, enlloc de fer-me veure miratges, em refresqués el poc seny que encara dec conservar; potser l'orgull de no abandonar i arribar a la meta em fa ser un pèl insensat però tinc el convenciment que puc aconseguir-ho. Renoi, si sembla que estigués fent la crònica d'una ultramarató en ple desert i total, és només una cursa de 10 km. vorejant camps de conreu i al costat de casa meva!!

Sóc afortunat i puc agafar aigua al segon control però l'alleujament de la set em dura molt poc. Definitivament, arribo a la conclusió que he deixat de ser corredor de secà (si és que mai ho he estat) i que la calor extrema m'afecta tant o més que a la resta de gent. El ritme va afluixant i trobo un de més còmode. A partir del km. 7 tinc l'honor de compartir patiments durant un parell de quilòmetres amb el conegut periodista i encara més expert corredor, en Xavier Bonastre; em confirma que li està resultant una cursa més dura del que es pensava i, vulguem-ho o no, això em fa sentir una mica més bé (podeu llegir la seva crònica). Al tram final de la cursa l'altre Xavi, el nostre, em supera ja que amb el seu anar fent regular i constant, potser ha sabut dosificar-se millor. Al final, arribo en el mateix minut que ells dos (49':55") però lluny del que havíem comentat abans del que podria ser un bon temps (uns 45'). De fet, crec que el primer classificat no ha fet tampoc una marca com per obrir ampolles de cava a dojo, mentre que la primera noia ha arribat tan tocada que se l'han hagut d'endur a l'hospital, després de molta estona essent atesa a la mateixa meta (suposo que un cop de calor). Pel que m'han dit ha arribat que estava fent giragonses. I val a dir que jo també arribo un pèl més tocat de l'habitual, fins i tot amb aquella sensació d'haver de vomitar. Al final, però, per sort la sang no arriba al riu i tot queda en una falsa alarma.

Total, que estic convençut que com el dia de la Mitja Marató d'Olot, la calor va fer que tothom s'hi deixés, qui més qui menys, uns quants minuts pel camí. I per cert, abans que m'oblidi: sense voler fer llenya de l'arbre caigut, l'altre membre del "Team", el Jordi, va tenir pana. Podríem dir que el "crack" va fer "catacrack". Després que sortís llençat com un coet i perdre'l de vista als primers compassos de la cursa, ens el trobem més o menys al km. 4 aturat per molèsties en un bessó. I també amb bon seny opta per deixar-ho estar no sigui que faci més mal que bé.

Per acabar, voldria confirmar-vos el temps oficial i el lloc obtingut a la classificació final però en el moment d'escriure aquesta crònica no hi ha res publicat al Web, ni tampoc cap avís de si es farà o no. Això sí, si voleu podeu fer una ullada al recorregut de la cursa clicant en aquesta icona:

View Interactive Map on MapMyRun.com

4 comentaris:

  1. Hola Joan Carles.Soc un membre de la organitzacio i et voldria aclarar alguns temes que has comentat.
    Primer de tot,gracies x participar i acabar.,que ja era un exit degut a la calor.
    el tema d'inscripcions,penso que la clau de la confussio inicial va ser no tancar inscripcions 2 dies abans i posar un limit massa alt(penso que l'any que be s'hi pot arrivar).Crec que la xifra ideal es 300.no 400 com es posava a la web.Pero la tipologia del circuit no admet mes de 300 persones...Un altre tema es l'habituallament.tinc entes que podieu agafar ja begudes abans de començar com em van comentar les noies que hi havia a les neveres.d totes maneres una cursa de 10 km. ja es un luxe que es pugui passar 2 cops pl mateix habituallament.ja que a poques curses et trovaras amb 2 habituallaments en 10km.degut a inscripcions d ultima hora i sobretot a les condicions atmosferiques,es van esgotar de seguida les begudes.en teniem unes 300 a l'habituiallament.
    Penso que la clau d la cursa esta tb en la sortida.L'any que b tenim pensat fer-la minim a les 7 pm.No has parlat dl circuit.Penso k en general ha agradat moltissim i l'arrivada x l'entrada dl tennis espectacular.
    Gracies x les critiques sempre que siguin x millorar.No ho dubtis company¡¡¡Fins l'any que b.
    Valenti Cots.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Valentí,

    Primer de tot, gràcies per llegir la crònica i rebatre-la doncs crec que és la millor manera que les coses puguin millorar. Dit això, segurament en tot el que dius tens raó, tant pel que fa al límit de les inscripcions com en la data per tancar-les. Pel que he vist en altres curses crec que és un error que se'n puguin fer el mateix dia ja que això alenteix el procés de recollida del dorsal, crea embolics en l'organització i fins i tot, pot ser un greuge comparatiu amb la resta de gent que ha fet la inscripció dins el termini. Compte, no estic dient que vosaltres féssiu inscripcions el mateix dia perquè no n'estic segur.

    Sobre el tema de les begudes, és cert que en una cursa de 10 km. amb un avituallament n'hi hauria prou, sempre i quan la calor no digui el contrari. De fet, crec recordar que al reglament es deia que n'hi hauria un i després, a la cursa, en vau posar dos. Això crec que va ser un encert. De totes formes, i després d'unes quantes curses fetes en condicions de calor i de parlar amb uns i altres, aquesta és una qüestió que no costarii gaire de resoldre i que després pot "marcar" una cursa, de si s'ha fet bé o malament. Allò dels petits detalls ... I sobre això de ser escrupolós a l'hora d'admetre inscripcions el mateix dia -repeteixo que no sé si va ser el vostre cas- és molt important ja que si es preveu beguda per a 200 i després en corren 300, segur que més d'un se'n queda sense.

    Sobre l'hora d'inici, el que dèiem uns quants en acabar és que aquesta és una cursa idònia per fer al capvespre o si es manté l'hora, en una altra època de l'any. Però aquí no m'hi fico perquè suposo que això ja dependria de com d'ocupats estigueu al Club de Tennis, del calendari d'altres curses, etc.

    I del circuit, tens raó, se'm va passar per alt fer-ne un esment. Potser és que ja me'l conec tant de córrer-hi sovint que ja no li dono la importància que té. És maco, planer, sense cap complicació, encara que gairebé sense cap zona ombrívola (i a les 6 de la tarda d'un mes de juny això es nota).

    Tot plegat, espero que l'any vinent us animeu a fer-la de nou perquè no crec que falti. I sisplau, agafeu-vos les crítiques com a constructives ja que res més lluny de la meva intenció "destruir" una cursa de casa i que acaba de néixer.

    Salutacions i gràcies.

    ResponElimina
  3. Veig que la cursa no va ser gaire reexida. Bé, és una llàstima si t'ho vas proposar com a repte. Si és una més (i tu que la tenies al costat de casa) no passa res, una més al sarró,no?

    El que està clar és que l'organització va pagar la "novatada". És normal, no és gens fàcil organitzar una cursa d'aquest tipus.

    Seguim en contacte!

    PD: M'encanta com tens organitzat el teu blog. És d'agraïr com t'ho has "currat".

    ResponElimina
  4. Hola Raúl,

    No és tant una qüestió d'anar fent curses com si es tractés de col.leccionar-les però tenint en compte que es feia al costat de casa meva, no hi podia faltar. I més quan la tarda prometia. El que passa és que més d'un (jo inclòs) vam potser, menystenir el fet de la calor a aquella hora.

    I respecte l'organització, suposo que tampoc és per fer-ne una sagnia perquè tampoc va estar malament del tot, ni molt menys. Simplement em feia ressò dels comentaris que anaves sentint després que acabés la cursa, i també la meva pròpia experiència. Però crec que se li ha de donar un vot de confiança de cara a l'edició de l'any vinent. Estic convençut que es milloraran aspectes que crec no van funcionar gaire bé.

    I gràcies pel comentari sobre el bloc. Si m'ho estic "currant" és perquè en el fons li dedico part del meu temps lliure i m'agrada. Però també és per gent com vosaltres que el seguiu.

    Seguim en contacte.

    ResponElimina