Lliga ACB: Bye, bye Barça!

Aquests darrers dies s'ha produït dos fets esportius que han causat sorpresa i en dos esports que com ja sabeu, estan un de l'altre, a les antípodes de les meves preferències. D'una banda, el passat dimarts el Caja Laboral (antic Tau) guanyava contra tot pronòstic la lliga ACB de bàsquet, derrotant al totpoderós Regal Barça, tenint el desavantatge del factor pista i per acabar d'arrodonir la proesa, per la via ràpida, és a dir, un contundent 3-0. Qui no hagi seguit la sèrie pot pensar que ha estat una victòria força còmoda per als vitorians però res més de lluny de la realitat, ja que els tres partits s'han decidit als darrers minuts, d'una forma molt ajustada i fins i tot, amb pròrroga en el darrer. Això sí, amb uns marcadors molt escarransits (en cap cas s'ha superat els 80 punts). Confesso que tot i que el Barça no em fa ni fred ni calor, donava per fet que es faria amb el títol i pel mateix resultat global, tenint en compte el joc desplegat al llarg de la temporada i havent guanyat els quatre títols disputats fins aleshores (Lliga Catalana, Supercopa, Copa del Rei i Eurolliga). I va i ara perd la lliga. Diria que fins i tot els mateixos jugadors no s'ho acabaven de creure i veient les imatges per la televisió, crec que feien més aviat cara d'estar descol.locats que de decepció.

Després, sentint per la ràdio una tertúlia esportiva abans d'aclucar els ulls, els "experts" intenten donar alguns arguments per explicar aquesta decepcionant derrota i em quedo una mica "flipat" quan sento a dir que a part del fet que el conjunt basc ha sabut jugar millor les seves armes, el Barça partia amb el handicap d'haver estat 10 dies aturat perquè va guanyar les semifinals per un 3-0 (a l'Unicaja), mentre que el Caja Laboral va necessitar de 5 partits per eliminar al R. Madrid. Per tant, l'argument era el de la falta de ritme de partits o una ximpleria semblant. Renoi, i s'autoanomenen periodistes esportius!! Si aquest era el problema, aleshores haguessin pogut aconsellar que el Barça es deixés perdre algun partit per allargar la seva sèrie -així com qui dona peixet- i després prémer l'accelerador i tombar el conjunt malagueny en un quart partit (no sigui que de tan peixet donat hagués saltat la sorpresa abans d'hora). Sort en vam tenir els oients que després entrevisten al Director esportiu del Regal Barça -en Joan "Chichi" Creus- i diu que això no ha tingut gaire a veure amb la derrota sinó que, simplement, han jugat pitjor que el seu rival. Com a mínim aquest senyor conserva tot el seu seny (deu ser herència de quan jugava al mític TDK Manresa).

Si volguéssim trobar una explicació més raonable a aquesta desfeta jo apuntaria cap a una qüestió molt més simple: que de tant ben acostumat a guanyar com estava l'equip no va saber superar un primer escull (com va ser la primera derrota al Palau) i confiava que aquesta relativa sorpresa no aniria a més. Després, però, la bola es va fer una mica més gran amb la segona i ja sabem el final de la història. Potser un excés de confiança? M'agradaria pensar que no perquè el Caja Laboral no és que sigui qualsevol equip (tot i així penso que la plantilla de l'any passat era millor). Potser un cert menyspreu a la competició nacional, després d'haver conquerit el màxim títol continental? Suposo que no perquè la lliga és el títol per excel.lència que premia la regularitat d'un equip durant tota una temporada. Potser els jugadors anaven una mica cregudets pensant que guanyarien sense haver de baixar de l'autobús? Si fos així, seria un gran lliçó d'humilitat. Vés a saber; el que sí és cert és que alguns jugadors cridats a marcar les diferències no van saber jugar com ens havien acostumat. Potser és que aquesta mena de partits frec a frec els hi venen grans (sempre és més fàcil jugar i destacar quan el teu equip ja va guanyant de 20 punts de diferència al descans). A veure si encara haurem de rescatar la figura del psicòleg esportiu que al seu moment va posar de moda l'antic entrenador del Real Madrid (de futbol) Benito Floro, i de la qual tothom se'n fotia.

Tot plegat, que com deia al principi aquest títol en mans del Caja Laboral és una sorpresa, tant per com s'ha donat com per les circumstàncies. Potser la més gran des que existeix la competició de l'ACB? No, categòricament no, ja que aquest honor el té encara -al meu parer- el TDK Manresa, quan va derrotar justament el Tau de Vitòria a la temporada 1997-1998. I perquè veieu com és de difícil guanyar el títol dos cops seguits, només el Barça ha estat capaç de fer-ho (temporades 2002-03 i 2003-04) d'ençà el triomf del Manresa (palmarès). Això sí, els finalistes acostumen a ser els mateixos als darrers anys -Barça i Vitòria- i la cosa ja comença a cansar.

I del segon fet, ja en parlaré demà però ja deveu suposar que si està a les antípodes del bàsquet ha de ser de futbol: puag!!

Si us ve de gust podeu llegir també aquests dos escrits relacionats:

• Aquest sobre l'inici de la lliga de bàsquet, allà pel mes d'octubre.
• I aquest altre sobre el final de la fase regular i l'inici dels play-off.