dijous, 8 d’octubre de 2009

Lliga ACB de bàsquet: escalfant motors

Una altra "incursió" al món del bàsquet en un blog que no va néixer amb aquest propòsit. Però aquest cop espero que sigui un escrit relativament breu. Repassant les edicions digitals d'alguns diaris -com faig gairebé cada dia- llegeixo a La Vanguardia aquesta notícia. D'entrada reconec que m'ha sorprès (gratament) trobar-me-la quan des del passat Eurobàsquet no hi ha hagut cap fet destacable en aquest esport. I ja sabem que en aquest país tot allò que no estigui relacionat amb el futbol, gairebé no té cap mena de ressò mediàtic, llevat que sigui per parlar d'algun fet puntual (bàsicament victòries en el tennis, motociclisme i poca cosa més). Ara bé, m'imagino que en la redacció d'aquest diari deu treballar alguna persona amb una mica de seny com per creure interessant fer aparèixer aquesta notícia a la seva "portada" digital. Evidentment també deu respondre a un cert "oportunisme" (en el bon sentit de la paraula) atès que aquest cap de setmana comença la Lliga ACB que, se suposa, és el segon esport del país.

Doncs bé, a grans trets retrata el panorama econòmic en què es mouen alguns dels seus equips, i en la línia del que ja s'ha publicat en aquest blog en anteriors comentaris sobre el Bàsquet Manresa, deixa palès com sense la injecció directa de diners públics de ben segur que, o bé desapareixerien o bé no tindrien prou nivell com per mantenir una plantilla competitiva, és a dir, ni jugadors de talla ni allò que anomenen "profunditat de banqueta". Pensem que només amb la fitxa d'alguns jugadors per separat, podrien cobrir-se els pressupostos d'uns quants clubs. Així, les aportacions provinents de les Diputacions (Forals i no Forals) -serà això una derivada de l'anomenat "Concert basc"?-, els Ajuntaments, Comunitats Autònomes, Caixes d'Estalvis (per tant, més diner públic), etc. estan pal.liant en part les que abans provenien dels patrocinis privats, que van a la baixa. Recordeu el que escrivia fa poc sobre el cas del Suzuki Manresa, que a més de les dificultats per mantenir-los cal comptar amb les que apareixen després quan una empresa decideix d'abandonar el vaixell, amb la conseqüent necessitat imperiosa de buscar-ne un altre. I entendreu que els temps no estan com per anar de porta en porta demanant calés. Per exemple, teniu tot seguit un llistat dels equips que han canviat de patrocinador (o encara n'han de contractar un); a risc d'equivocar-me, són aquests: Fuenlabrada, Bilbao, Valladolid, Vitòria, Estudiantes, Las Palmas de Gran Canària, Donòstia, Alacant, Reial Madrid, Manresa, València i Santiago de Compostela (aquest darrer és un equip de nova creació a l'ACB).

D'altra banda, molta gent pensem que hi ha un greuge comparatiu entre equips ja que no es "juga" amb les mateixes regles. Per exemple, per què els tres equips catalans reben poques ajudes de la Generalitat i/o altres Administracions públiques i en canvi, per a molts altres de la resta de l'Estat aquestes suposen una part important dels seus pressupostos? Alguns poden pensar que el diner públic s'ha de destinar a àmbits més prioritaris per a la societat (educació, sanitat, cultura, esport de base, etc.). I no els en trec part de raó. Ara bé, és que aquestes prioritats no són les mateixes al País Basc, Múrcia, Canàries o Andalusia, per esmentar algunes Comunitats amb presència d'equips ACB beneficiats per aquest fet? És potser un reflex del "fet diferencial català"? Deixant de banda possibles discussions, el que és ben cert és que hi ha uns quants equips que any rere any han de preocupar-se per la seva simple supervivència i per veure com s'ho manegaran la temporada següent, i uns altres que amb aquesta qüestió "vital" assegurada, tenen com a màxima prioritat configurar unes plantilles que els permeti quedar com a mínim entre els 8 primers classificats (que assegura jugar els play-offs), lluitar per la Copa del Rei i/o guanyar l'Eurolliga. Quins temps aquells que un equip tan modest com era el TDK Manresa va aconseguir guanyar la Copa i la Lliga en un any de diferència i poder veure al pavelló equips europeus de la talla del Maccabi, Zalguiris o Ulker. I al cap d'un parell de temporades baixem de categoria. Ja ho va dir al seu moment un entrenador tan bo com Bozidar Malkovich, que èxits com aquests en un equip com el Manresa fan més mal que bé.

Si pel que sigui, les coses no van bé i la crisis econòmica agreuja la caixa d'aquests clubs més modestos, i alhora les Administracions tanquen l'aixeta, ja podem pensar que tenen els dies comptats i les seves opcions passen per desaparèixer, vendre la seva plaça a un altre equip que la vulgui (o pugui) comprar o jugar en una categoria inferior (i més barata). I si al final resultés que a la lliga ACB acaben jugant menys equips dels actuals (18) i esdevé un "club" d'elit que només fa que mirar-se el melic i impedir l'entrada d'altres "socis" perquè no arriben a uns mínims molt elevats en pressupost, capacitat dels pavellons, etc? Només cal mirar altres països amb lligues també prestigioses (Itàlia i Grècia), com estan passant per un període de vaques fluixes i com el forat entre equips molt potents (molt pocs) i altres de no tant (la resta) s'està eixamplant. Com aquí.

En qualsevol cas una pèrdua de qualitat en una lliga amb equips que ens han donat prou satisfaccions i que "proveeix" la selecció nacional de jugadors tan bons com per fer un equip guanyador i respectat a nivell mundial. Per cert, us adoneu que tant en futbol com bàsquet Espanya és la campiona d'Europa? De bàsquet no és estrany però de futbol sí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada