De BTT pel Pla de Bages

Aquest passat divendres, i després d'un temps de tenir-la al garatge omplint-se de pols, va ser el torn d'una altra sortida en BTT amb el Frans i un veí seu a qui també li va això de la bici. De fet, va ser per ell que vam "descobrir" un paratge del Pla de Bages que malgrat tenir-lo relativament a prop, no el coneixíem. Es tracta de les estribacions de la Serra de Montcogul, al municipi de Sallent. Anem per parts. Com altres cops que fem una sortida per aquesta zona, ens dirigim a Santpedor i agafem la pista per la qual, precisament, vam fer bona part del recorregut de la passada cursa de la seva Penya Blaugrana. En arribar a l'alçada de l'explotació d'àrids de Fiasa enfilem el camí que porta al runam salí del Cogulló de Sallent (que ja he esmentat en un altre escrit) i de nou veiem l'espectacularitat d'aquesta muntanya de residus. Poc després arribem al barri miner de la Butjosa, al costat mateix de la carretera C-16 (l'antiga C-1411 que comunica l'àrea metropolitana amb el Pirineu) i després de creuar-la, passem per sobre del riu Llobregat i ja hi som a Cabrianes. Es tracta d'una entitat de població que depèn -mal que els pesi- del municipi de Sallent i situada al bell mig del Pla de Bages. A un costat té la Serra de Montcogul, on trobem el punt més alt dels voltants, amb una cota màxima de 594 metres, mentre que a l'altre hi ha la riera de la Gavarresa i la balcera que la segueix, abans d'entrar al terme municipal d'Artés.

Doncs bé, just abans d'entrar a Cabrianes i després de deixar enrere la fàbrica i colònia tèxtil de Cal Berenguer (veure foto) agafem una pista que amb diferents tobogans pel mig, s'enfila ja cap a l'esmentada Serra. Per cert, deixeu-me aquí fer un petit parèntesi sobre aquesta fàbrica per esmentar que, si no estic mal informat, la seva imatge externa servia per representar la fàbrica de la família dels Dalmau a la coneguda sèrie "Temps de silenci" que va estrenar TV3 l'any 2001. Dit això, la pista ens acaba portant al PR-C 136, un itinerari circular que recorre tota aquesta zona passant per Artés. Si l'haguéssim seguit ens hagués portat a Fucimanya però no hi arribem perquè la claror de la tarda comença a minvar. Ara bé, sí ens permet gaudir d'un fantàstic mirador situat a sobre les Roques Albes que, des d'una alçada d'uns 520 m. ens deixa veure tota una àmplia panoràmica del Pla de Bages en direcció sud i els balços erosius de la Gavarresa. Només per això ja ha pagat la pena l'excursió i de ben segur que tornarem un altre cop a "explorar" aquesta zona amb més temps. Per cert, ens va cridar l'atenció veure-hi inscripcions de gent (noms i dates) fetes literalment sobre la pedra, és a dir, amb escarpa i martell. Aquestes sí que són per sempre.

En tornar, decidim seguir el Llobregat i passar per la zona coneguda com La Corbatera que mereix també una menció especial per tractar-se d'una petita àrea d'interès ecològic i especialment, ornitològic (veure foto). També té pebrots que es pugui trobar encara indrets com aquest en un espai tan castigat (alguns dirien "humanitzat") per les comunicacions (entre l'Eix Transversal i la C-16), els polígons industrials (a banda i banda) i l'activitat minera de Sallent (de tant en tant es veu afectada per fuites de salmorres provinents del col.lector que hi ha a la vora). Per exemple, i relacionant aquesta temàtica de la salinització dels rius bagencs, podeu llegir aquest interessant article ben curt i amb un títol prou contundent. El fet, però, és que aquí el riu entra en un terreny amb molt poc desnivell que fa que l'aigua discorri lentament i suau i tot plegat es conservi un cert aire "pantanós"; hi trobem bosc de ribera, pinedes de pi pinyoner, retalls de roureda, canyissar i bogar. La llacuna que hi ha actualment, però, és artificial, creada arran les obres de l'Eix Transversal les quals es van aprofitar també per rehabilitar una antiga sínia com a lloc de guaita d'aus migratòries.

Des d'aquí no ens costa gaire arribar al Pont de Cabrianes on hi ha les restes d'un petit nucli i colònia fabril formada al segle XIX, a més de l'església parroquial, situat en un lloc estratègic de pas sobre el Llobregat i punt de coincidència dels municipis de Sant Fruitós (al qual pertany), Sallent, Artés, Calders i Navarcles (veure foto). La resta del recorregut de tornada ja no té gaire interès perquè suposa entrar al nucli de Sant Fruitós i escollir entre seguir per la carretera (perillosa per la manca de llum i el trànsit) o fer una mica més de volta per un camí que ens porta a Manresa passant per gairebé Viladordis (un dels seus nuclis rurals) i el Parc de l'Agulla. El mapa que us reprodueixo il.lustra només part d'aquesta ruta des de Cabrianes i en línia de color vermell hi ha marcat el recorregut del PR-C 136 que abans he esmentat.

Per cert, espero que no aparegui en cap vídeo penjat al You Tube però baixant des de Montcogul de nou cap a Cabrianes em vaig fotre una hòstia d'aquelles que recordaré durant temps. Entre que el fre del darrere no funcionava gaire bé i que la pista estava plena de reguerons oberts per l'aigua de pluja, doncs en devia ensopegar amb un de malparit i bé ... vaig sortir disparat per damunt de la bicicleta. Les conseqüències: el genoll i l'espatlla esquerres una mica atonyinats però que no crec que em molestin gaire de cara la cursa del proper diumenge a casa, a Manresa.