El passat 20 de setembre vaig publicar un escrit sobre la possibilitat d'organitzar una hipotètica "Cursa de les Tines" al nucli de Rocafort (de Bages), aprofitant possibles factors com el paisatge, la presència de molts camins, part de la infraestructura de la pedalada Rocaforttina i, òbviament, les tines. Doncs bé, aquí tenim una altra d'aquelles casualitats de la vida que de tant en tant bufen amb el vent a favor. Es tracta de la presentació en societat fa uns dies d'un projecte encarregat per la Diputació de Barcelona a l'empresa ATLAS IP, que té com a eix principal la posada en valor del patrimoni de les tines de la Vall del Montcau (a la comarca del Bages) i aprofitar-lo com a reclam turístic. El projecte s'anomena "Estratègia i disseny de productes turístics per a les tines de Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort".
L'argument per a la "turistificació" de les tines -o si més no d'unes quantes ja que hi trobem catalogades unes 125- és que es tracta d'un element patrimonial únic en el món (enlloc més hi ha aquesta concentració), així com també la singuralitat que dóna el fet que estaven construïdes al mig dels camps, a la vora dels ceps i raïm, sense cap mas al costat, la qual cosa suposava un estalvi i una millora als viticultors de l'indret. Així, la proposta és poder mostrar unes quantes d'aquestes tines i fer una "àrea tematitzada" a la Vall del Flequer, on hi ha l'agrupació més interessant i on de fet, ja existeix un sender panoràmic condicionat. Fins i tot, es parla d'un espai on es pugui reviure la tradició vitivinícola amb alguna plantació de vinya a la zona i que ofereixi activitats relacionades amb el món del vi i la gastronomia que donin un valor afegit a la visita. El treball també proposa la creació d'un recorregut per carretera que permeti visitar les tines, el qual es plantejaria com un itinerari senyalitzat amb diversos serveis per als visitants, com zones d'aparcament, pícnic i miradors. Es recomana també la creació d'un centre d'acollida i un dels llocs proposats és el de les tines dels Tres Salts (foto), al terme de Talamanca, malgrat que ara mateix són de titularitat privada. Per a més detalls, podeu consultar aquesta notícia del Regió 7 i si voleu més informació de la zona en qüestió, cliqueu a l'enllaç del Consorci per a la Promoció Turística Valls del Montcau.
Bé, arribats a aquest punt podríem fer-nos la següent reflexió: més d'un es pot demanar a qui redimonis li pot interessar visitar unes tines quan poca gent sap ben bé què són i per a què servien. Aleshores, és aquest un intent dels promotors per treure'n suc de sota les pedres (mai millor dit tractant-se de vi)? És voler atreure turistes amb recursos que d'entrada, semblen inversemblants? La resposta, sota la meva més modesta opinió, és que sí. Però tot té una explicació i alhora ben lògica. En un context com l'actual que és necessari generar ingressos sigui com sigui el turisme, en les seves més diverses manifestacions, ha esdevingut un sector molt propici (en altres paraules, és el sector que més bé resisteix els períodes de crisi econòmica). A més, les noves preferències de la demanda fan possible la posada en el mercat (o "aparador turístic") de "nous" recursos que abans no tenien gaire (o cap) sortida i que, molt genèricament, podem agrupar sota l'etiqueta de turisme "cultural", "patrimonial", etc. Per tant, amb aquesta premissa podríem afirmar que turísticament parlant, ja tot s'hi val. Potser ara veiem com una mica curiós voler treure profit d'un patrimoni rural però sens dubte també ho era fa uns anys fer-ho d'una antiga explotació minera (quan ara tenim ben a prop experiències reeixides com les de Cardona i Cercs).
D'altra banda, està més que demostrat que el turisme -sense arribar a extrems intolerables de massificació- és una activitat que contribueix a la conservació d'un patrimoni que, d'altra banda, de ben segur s'acabaria perdent (malgrat estigui reconegut per l'Administració sota diferents figures de protecció). De totes formes, si aquest projecte acaba tirant endavant -que suposo va per llarg- tampoc caldrà esperar una allau de persones interessades específicament en veure el "parc temàtic de les tines". Estem parlant d'una zona que ja de per si té un cert interès turístic com a lloc de segona residència, el paisatge i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, poblets d'urbanisme en pedra, un cert aire rural, etc. A més, per la seva proximitat podria aprofitar la tirada que està tenint actualment l'espai de Món Sant Benet al voltant del monestir de Sant Benet de Bages.
Aleshores doncs, qui sap si d'aquí un temps aquesta hipotètica Cursa de les Tines (si mai s'acaba organitzant) serà un element més d'atracció de gent i de difusió de la zona. Al cap i a la fi, el recorregut que vam provar jo i el Frans fa unes setmanes transcorre en bona part per la Vall del Flequer. Tot el que sigui fer bullir l'olla està bé si al final s'aconsegueix l'objectiu. Com diu la dita, "d'en mica en mica s'omple la pica". Ja em veig d'aquí molts anys tots dos sent homenatjats per la gent del poble per haver estat els "pioners". Ara bé, això voldria dir que segurament ja no m'aguantaria els pets i que més que córrer hauria de menester d'un caminador per anar al lavabo abans que m'ho fes a sobre! Fins i tot aquesta cursa podria arribar a fer ombra a la que ja s'organitza al nucli del Pont de Vilomara (Rocafort hi pertany) cap els voltants de novembre.
L'argument per a la "turistificació" de les tines -o si més no d'unes quantes ja que hi trobem catalogades unes 125- és que es tracta d'un element patrimonial únic en el món (enlloc més hi ha aquesta concentració), així com també la singuralitat que dóna el fet que estaven construïdes al mig dels camps, a la vora dels ceps i raïm, sense cap mas al costat, la qual cosa suposava un estalvi i una millora als viticultors de l'indret. Així, la proposta és poder mostrar unes quantes d'aquestes tines i fer una "àrea tematitzada" a la Vall del Flequer, on hi ha l'agrupació més interessant i on de fet, ja existeix un sender panoràmic condicionat. Fins i tot, es parla d'un espai on es pugui reviure la tradició vitivinícola amb alguna plantació de vinya a la zona i que ofereixi activitats relacionades amb el món del vi i la gastronomia que donin un valor afegit a la visita. El treball també proposa la creació d'un recorregut per carretera que permeti visitar les tines, el qual es plantejaria com un itinerari senyalitzat amb diversos serveis per als visitants, com zones d'aparcament, pícnic i miradors. Es recomana també la creació d'un centre d'acollida i un dels llocs proposats és el de les tines dels Tres Salts (foto), al terme de Talamanca, malgrat que ara mateix són de titularitat privada. Per a més detalls, podeu consultar aquesta notícia del Regió 7 i si voleu més informació de la zona en qüestió, cliqueu a l'enllaç del Consorci per a la Promoció Turística Valls del Montcau.
Bé, arribats a aquest punt podríem fer-nos la següent reflexió: més d'un es pot demanar a qui redimonis li pot interessar visitar unes tines quan poca gent sap ben bé què són i per a què servien. Aleshores, és aquest un intent dels promotors per treure'n suc de sota les pedres (mai millor dit tractant-se de vi)? És voler atreure turistes amb recursos que d'entrada, semblen inversemblants? La resposta, sota la meva més modesta opinió, és que sí. Però tot té una explicació i alhora ben lògica. En un context com l'actual que és necessari generar ingressos sigui com sigui el turisme, en les seves més diverses manifestacions, ha esdevingut un sector molt propici (en altres paraules, és el sector que més bé resisteix els períodes de crisi econòmica). A més, les noves preferències de la demanda fan possible la posada en el mercat (o "aparador turístic") de "nous" recursos que abans no tenien gaire (o cap) sortida i que, molt genèricament, podem agrupar sota l'etiqueta de turisme "cultural", "patrimonial", etc. Per tant, amb aquesta premissa podríem afirmar que turísticament parlant, ja tot s'hi val. Potser ara veiem com una mica curiós voler treure profit d'un patrimoni rural però sens dubte també ho era fa uns anys fer-ho d'una antiga explotació minera (quan ara tenim ben a prop experiències reeixides com les de Cardona i Cercs).
D'altra banda, està més que demostrat que el turisme -sense arribar a extrems intolerables de massificació- és una activitat que contribueix a la conservació d'un patrimoni que, d'altra banda, de ben segur s'acabaria perdent (malgrat estigui reconegut per l'Administració sota diferents figures de protecció). De totes formes, si aquest projecte acaba tirant endavant -que suposo va per llarg- tampoc caldrà esperar una allau de persones interessades específicament en veure el "parc temàtic de les tines". Estem parlant d'una zona que ja de per si té un cert interès turístic com a lloc de segona residència, el paisatge i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, poblets d'urbanisme en pedra, un cert aire rural, etc. A més, per la seva proximitat podria aprofitar la tirada que està tenint actualment l'espai de Món Sant Benet al voltant del monestir de Sant Benet de Bages.
Aleshores doncs, qui sap si d'aquí un temps aquesta hipotètica Cursa de les Tines (si mai s'acaba organitzant) serà un element més d'atracció de gent i de difusió de la zona. Al cap i a la fi, el recorregut que vam provar jo i el Frans fa unes setmanes transcorre en bona part per la Vall del Flequer. Tot el que sigui fer bullir l'olla està bé si al final s'aconsegueix l'objectiu. Com diu la dita, "d'en mica en mica s'omple la pica". Ja em veig d'aquí molts anys tots dos sent homenatjats per la gent del poble per haver estat els "pioners". Ara bé, això voldria dir que segurament ja no m'aguantaria els pets i que més que córrer hauria de menester d'un caminador per anar al lavabo abans que m'ho fes a sobre! Fins i tot aquesta cursa podria arribar a fer ombra a la que ja s'organitza al nucli del Pont de Vilomara (Rocafort hi pertany) cap els voltants de novembre.
Interessant iniciativa. Fa uns mesos pensava, a on fa falta una cursa a Catalunya? Òbviament hi ha moltes possibilitats però entre els llocs que conec una mica em va passar pel cap de seguida Mura. Vaig pensar que una triangular Mura-Talamanca-Rocafort, tres pobles de ..... seria una possibilitat. De fet fins i tot em vaig agafar un mapa i vaig fer un entrenament, hi ha llocs força interessants. A veure si t'animes.
ResponEliminapep-lluís
Hola Pep-Lluís i encantat de trobar-te al blog. El recorregut que vam fer nosaltres seguia més aviat el Flequer i alguna altra zona que no conec gaire (no sóc d'allà). L'opció que esmentes de la triangular podria ser una bona opció. Per mi no quedarà i si convé burxar algú més ho faré, però de totes formes, qui ha de prendre la iniciativa és més aviat la gent de Rocafort.
ResponEliminaSi finalment s'acaba fent ja te n'assabentaràs mitjançant el blog. Gràcies per seguir-lo, ni que sigui només per aquest escrit.
Seguim en contacte.