dijous, 1 d’octubre de 2009

Sobre la Blogosfera i Google

Començaré aquest mes tal com vaig acabar el setembre, és a dir, amb un escrit que no té gaire a veure amb el món de les curses populars encara que sí amb el mitjà que utilitzo per donar-lo a conèixer (des de la meva més absoluta modèstia, tot sigui dit). Es refereix al de l'Internet en general i al cercador Google i la Blogosfera, en particular. D'un costat, en l'edició digital d'avui del diari La Vanguardia, sortia publicada una entrevista a un tal Ismael El-Qudsi (no tinc el gust de conèixe'l), especialista en un tema tan "apassionant" com el posicionament de pàgines Web en els cercadors, i amb motiu de la celebració aquesta setmana del Congrés de Cercadors i Marketing Online a València. I el titular ja era prou contundent: "Si no surts a Google, no existeixes". Molt resumidament, ve a dir que moltes empreses -fins i tot grans multinacionals- no tenen ni idea de com posicionar correctament en un cercador el seu Web, així com tampoc de dissenyar-lo sense que els seus continguts hi posin traves (involuntàriament s'entén). També dóna una dada molt rellevant: segons diversos estudis, el 90% de la gent només consulta 2-3 pàgines quan busca alguna cosa i per tant, es pot tenir la pàgina Web més maca de totes però que ningú la vegi perquè el cercador no l'ha pogut posicionar entre les primeres. L'entrevista segueix parlant de les xarxes socials i de la seva, fins el moment, incompatibilitat amb Google per motius que ja no venen al cas en aquest escrit.

Des del meu punt de vista, i ja en relació a aquest blog del qual sou també partícips, en començar a fer-lo no vaig preocupar-me per aquesta qüestió del posicionament, malgrat que en tenia coneixement (això és el que té fer cursets de formació on-line a càrrec de la feina). I que voleu que us digui: ara tampoc hi penso gaire; no crec que sigui molt complicat redissenyar l'estructura i continguts del blog per tal que quan un busqui vés a saber què a la xarxa, surti entre les primeres referències trobades pel cercador. Suposo que per començar hauria de canviar-li el nom ja que com vaig dir en la presentació del blog, és extret de la coneguda pel.lícula homònima i per tant, el cercador troba les referències cinèfiles molt abans que aquesta. Potser també hauria de canviar l'adreça URL i simplificar-la (p. ex. del tipus jcllurdes.blogspot.com) per facilitar el seu recordatori, etc. Però no estic per aquesta tasca doncs sóc conscient que les meves "aventuretes" atlètiques a poca gent li deuen interessar i si hi ha alguns que les llegeixen deu ser perquè automàticament reben els escrits després que siguin publicats, o també per un procés de boca-orella d'un radi de difusió, certament, reduït.

En certa forma, podríem dir que aquest blog vindria a ser una mena de "diari" però no tant personal com es pot deduir d'aquesta paraula. Potser més aviat un recull de les experiències pre i post de les curses. Vés a saber què passarà amb el blog si mai arriba el moment que pengi les sabatilles i deixi de córrer. El continuaré amb una altra temàtica o el tancaré definitivament? En crearé un altre de nou? De totes formes, comparteixo l'opinió d'un lector sobre aquesta notícia quan deia que aquella afirmació de que no existeixes si no ets present al Google és pròpia de gent que només viu en i per a Internet, i que més enllà també hi ha vida! I parafrasejant el famós filòsof francès René Descartes, diríem allò de "Googleeixo, aleshores existeixo?"

Continuant amb la reflexió, la segona notícia a què abans feia referència prové, una altra vegada, del diari La Vanguardia i amb motiu de la celebració del "I Simpòsium Internacional de Multilingüisme i Ciberespaci". En concret, es refereix al fet que el català és el vuitè idioma del món més present a la Blogosfera, la qual cosa vindria a demostrar la seva gran vitalitat a la Xarxa, molt més gran del pes que suposen els deu milions de catalanoparlants. Des que vaig iniciar el blog confesso que he descobert un món que desconeixia gaire bé completament i te n'adones que, qui més qui menys, tothom té un blog de temes tan dispersos que seria inútil intentar fer-ne una llista exhaustiva. En català o en castellà, tant se val. Suposo que és la millor manera de fer accessible la Xarxa a qualsevol persona que tingui un mínim interès en compartir amb més gent allò que se li pugui passar pel cap, una mena de procés de "democratització" d'Internet. I a més té l'avantatge que no requereix ser un expert en programació, creació de pàgines Web, etc. Si jo he estat capaç de crear un blog, imagineu com de fàcil ha de ser! La Xarxa n'és plena, les edicions digitals dels diaris ja disposen també de les seves pròpies seccions de blogs, i no només dels propis periodistes sinó que també donen l'opció que els mateixos lectors en creïn de més. Per exemple, i sense ànim de fer propaganda gratuïta, de tant en tant faig una ullada a les seccions dels diaris Avui, La Vanguardia i Vilaweb. Tot plegat, que si sabeu cercar amb un bon cercador (a més de Google, n'hi ha uns quants més) en podem trobar moltíssims i la veritat, molts de molt bons, interessants i dignes d'enllaçar al blog d'un mateix. Potser enlloc de fer un curset sobre com fer un blog valdria més la pena fer-ne un altre sobre com cercar a Internet amb eficàcia.

I ja posats a relacionar aquesta reflexió amb la segona notícia, ja hem de suposar que malgrat l'optimisme que reflecteix és cert també que pel fet d'escriure en català el blog arribarà a menys gent que fent-ho en castellà (o en anglès). Però tant se val, si com abans he reconegut que la meva finalitat no és esdevenir el "blogaire" més consultat (doncs el meu blog ni és el més maco, ni el més dinàmic ni té la temàtica més interessant), això ha de ser quelcom que passi a un segon terme. M'estimo més escriure en la meva llengua materna (no tinc res contra el castellà ja que afortunadament sóc bilingüe) i sentir-me més "còmode" amb mi mateix. I tot plegat, si vull donar a conèixer el blog a molta més gent d'aquest petit món catalanoparlant, sempre tinc l'opció de donar-lo d'alta en Directoris Web de bitàcoles catalanes (la traducció al català del terme "blog") i que es van actualitzant periòdicament a mida que els autors dels blogs publiquen els seus escrits. Dit i fet, entre altres dos podeu consultar els directoris de Bitàcoles i de Cercabloc.

Tot sigui per estar present a la "Catosfera" del món! Al cap i a la fi si vull tenir una idea més o menys aproximada de la difusió del blog, ja hi he implementat dos "gadgets" com són el comptador de visites i un mapa dels llocs de tot el món des d'on es connecten els visitants. I com per raons de feina recorro sovint al correu electrònic, si vull que la gent sàpiga de la seva existència, què millor que afegir a la firma del missatge la seva adreça? I ja no parlem d'entrar a les xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twiter, etc.). Al final tindria la sensació d'estar sempre vigilat per una mena de "Gran Hermano" on-line.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada