Agramunt: la "torroexperiència"

Ahir va ser el torn de la XX Cursa d'Agramunt, on hi vaig participar amb el pretext d'assistir també a la seva Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. D'entrada ja anuncio que la meva actuació no va passar de ser discreta, si ens fixem en el crono real marcat (47':03") per a una cursa de 10,3 km. que traduït a una de 10 km, suposaria un temps superior als 45' (classificació). Ja veieu doncs, que no és cap meravella, bo i tenint en compte que el recorregut era força planer, si traiem algun curt tram. La veritat és que no estic tan en forma com l'any passat a aquestes alçades (malgrat que encara no havia fet cap cursa) ja que porto unes setmanes que per un motiu o un altre, no surto gaire a córrer. Sent conscient d'aquesta limitació, m'ho vaig prendre amb una certa calma de bon principi i diria que aquesta vegada, sí vaig fer una cursa relativament regular quant al meu temps per quilòmetre (entre 4:25' i 4:35'). També és cert que tenia al cap la que ha de ser la nostra primera mitja marató de la temporada (a Salou), en què haurem de saber controlar molt bé els temps i dosificar-nos correctament. Per tant, podríem dir que m'ho vaig prendre com una preparació per a una distància més gran i no tant com una cursa en sí de poc més de 10 km.

Pel que fa a la cursa, em va semblar molt ben organitzada (com tantes altres però millor que alguna de les que he fet recentment), amb un recorregut perfectament marcat, unes pistes d'un ferm força bo i un lloc d'arribada molt idoni (al bell mig d'un passeig al costat del riu Sió). Potser l'únic inconvenient que li vaig trobar (i comú a altres) és la sortida conjunta amb la cursa dels nens. Sí que és cert que aquest és un moment que contribueix a donar caliu, però és clar, els primers quilòmetres són un pèl "complicats" perquè els has d'anar esquivant ja que ells van a un ritme més lent. Si la finalitat és crear ambient aleshores no hi tinc res a dir però si es vol afavorir una cursa una mica més "competitiva", no crec que costés gaire avançar la sortida d'una de les dues curses. Però bé, ens ho agafem pel cantó positiu i no hi tinc res a dir. I si a més el temps acompanya com va ser ahir -amb molt de sol i temperatures suaus tirant cap a caloreta- aleshores encara millor.

I un cop dutxat i perfumat, a gaudir de la Fira torronaire que si no l'heu visitada mai us la recomano del tot. El muntatge que s'hi fa al voltant del torró, la xocolata i altres productes gastronòmics (formatges, vins, xarcuteria variada, etc.) bé val una visita. I veureu confirmat allò que sempre es diu que en qualsevol fira que tingui com a element central quelcom per menjar, tastar o beure és on acostuma a haver-hi més gent. Valia la pena aturar-se una estona davant d'una de les parades i veure com quan reomplien les safates de tast, la gent s'afanyava per engrapar, com animals de granja fent-se un lloc a la menjadora. Potser la gent aprofita aquestes ocasions per venir en dejú i atipar-se d'allò més (un efecte de la crisi?). Evidentment jo tampoc me'n vaig poder estar i algun que altre bocí de torró va caure a l'estómac. Suposo que m'ho havia guanyat després de suar a la cursa. O no?

I per arrodonir la jornada, vam assistir a una demostració de com elaboraven el torró i de la rifa anomenada "lo Catxo", de la qual ja us en vaig fer una referència a l'escrit previ a la cursa. Resulta curiós tastar el torró calent, acabat de sortir de la màquina i abans de ser preparat per a la venda (bàsicament donar-li la seva típica forma rodona i posar-hi les dues làmines de pa d'hòstia tan característiques). I com la sort no deixa de somriure'ns a les darreres curses, ahir també vam ser afortunats a la rifa, amb dues petites mostres torronaires. Val a dir que les cases fabricants que hi contribuïen s'haguessin pogut gratar una mica més la butxaca i regalar uns lots més assortits i no tan sols una tableta de torró o xocolata. Per 1 euro que valia la butlleta! Potser un altre efecte de la crisi? Per cert, felicitats a l'animador de la demostració i de la timba perquè va fer un molt bon paper. I una curiositat: vam ensopegar amb la Roser Capdevila que, per a qui no la conegui, és la creadora de les famoses Tres bessones. Tot plegat, que responent a la pregunta que titulava l'escrit previ a la cursa, la resposta és que SÍ, ens hem menjat els torrons.

Si voleu veure unes quantes fotografies de la jornada, aneu a aquest enllaç i si us fa més gràcia fer una ullada al recorregut de la cursa, cliqueu a la icona del programa. Diria que no m'he equivocat de gaire (si més no, la distància que dóna coincideix amb la de la cursa).