dimecres, 9 de juny de 2010

Bell-lloc d'Urgell: repetirem enguany!

Ens acostem a la meitat de mes i anirem per la segona cursa, amb la previsió que abans que acabi en faci una altra que al seu moment se'm va passar per alt i que pensava es faria més tard (la de Callús). Quan fa uns quants dies vaig fer l'escrit corresponent a les curses d'aquest mes deia que per aquest dissabte vinent hi ha la d'Abrera i com alternativa, la de Bell-lloc d'Urgell l'endemà. Doncs bé, com la primera opció no és que m'atregui gaire i en canvi sí més la segona, he aprofitat una trobada familiar a Lleida per optar per la darrera. Amb aquesta decisió trenco una vegada més -ja vaig fer-ho amb la Mitja de Tàrrega- el criteri que em vaig fixar al principi de temporada de no repetir, en la mesura del possible, cap cursa feta l'any passat doncs, afortunadament, el calendari n'està ben farcit com per triar i remenar.

Si feu una ullada a la crònica de fa un any veureu que la deixava bastant bé, tant per l'ambient com pel seu recorregut, el lloc, etc. i que això, però, no excloïa que hi havia alguns aspectes que al meu parer, caldria millorar. En aquell moment no és que jo tingués encara un gran bagatge de curses fetes -i per tant, referents amb qui comparar- però ara sí o, si més no, el meu currículum s'ha ampliat una mica més. Per tant, crec que ara puc opinar amb més coneixement. De fet, no és més que aplicar una mica de sentit comú a certs aspectes organitzatius que no compto siguin gaire difícils de resoldre. I sense voler insinuar una relació directa entre la meva crònica i la preparació de la cursa d'enguany -res més lluny de la meva intenció de semblar tan prepotent!- si accediu al web, ja es diu que s'ha procurat millorar les "petites incidències" que s'haguessin pogut cometre. Això es refereix a tres aspectes: avançar l'hora d'inici (a les 9:30h), posar dos llocs d'avituallament (en comptes d'un) i retallar els 280 m. que excedien dels 10 km. Sobre això últim, tinc el dubte de per on s'ha aplicat la tisorada ja que comparant el recorregut d'ambdues edicions no he estat capaç de veure-hi cap canvi. Però bé, ja ho comprovarem.

Un altre canvi, i important per aquella gent que encara vulgui apuntar-s'hi, és que segons m'ha xiulat un ocellet les inscripcions per Internet romandran obertes fins el proper divendres, tot i que al web es diu que es tancarien avui. A més a més, es podran fer també el mateix dia de la cursa i sense que el preu variï (fins que s'exhaureixin els dorsals). L'ocellet també m'ha enviat una foto de la samarreta tècnica inclosa a la bossa d'obsequis; no sembla pas que estigui gens malament i me'n demanaré una talla M doncs ja se sap que al pot petit hi ha la bona confitura.

El que no ha canviat -i no cal perquè és un encert- és el centre neuràlgic de la cursa com és la Pineda municipal, un indret a les afores del poble que és una zona d'esbarjo per a tota la gent dels voltants, preparat per cuinar, fer barbacoes, etc. i que disposa d'aigua corrent i serveis. De fet, com està plantat amb pins i xipresos, deu ser l'únic indret ombrívol de tota aquella raconada. El seu origen es remunta al 1947 quan molt a prop del pont del Subcanal que hi ha en el camí de Torregrossa, s'inaugurava el que llavors era el nou dipòsit que serviria per aprovisionar d'aigua el poble. D'altra banda, també és manté invariable el caràcter solidari de la cursa; si l'edició del 2009 es centrava en la lluita contra les desigualtats de classe i gènere, els fons que es recaptin amb la d'enguany aniran destinats a l'entitat "Una gota, un somriure", que construeix un pou al poblet de Sare Koke (a Gàmbia). Si voleu més informació cliqueu en aquest enllaç (pp. 24 i 25). Qui sap si després us animeu i agafeu el primer bitllet d'avió per tornar sent uns autèntics saurís.

Això sí, per molt bona voluntat i encert que esmerci l'organització de la cursa ja us dic que gaires més coses a fer a Bell-lloc i resta de comarca ... ¡como que no! No descobreixo res de nou si dic que aquestes contrades són un veritable "oasi turístic" perquè és ben bé que hi ha poc per veure o fer que sigui realment conegut. Les coses són com són. Això sí, ningú pot negar que aquesta és terra que mima la seva cuina tradicional i prova d'això és la iniciativa de promocionar certs productes i plats típics, especialment l'anomenada "Tupina" que en poques paraules, consisteix en guardar bocins de carn de porc cuits i confitats en oli o llard dins un tupí o àmfora (permeteu que ara em passi a les files dels vegetarians!). També podeu tastar l'olla barrejada, el seu codonyat i sense que hagi de faltar a cap taula, els cargols a la llauna. Així doncs, que us aprofiti i ens veiem a Bell-lloc d'Urgell. Per cert, si fa bo no us deixeu el banyador.

Potser t'interessa llegir aquesta crònica:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada