Doncs sí, hem hagut d'esperar al darrer cap de setmana de juliol -i qui sap si la darrera cursa abans del setembre- perquè els quatre membres del "Team" ens haguem retrobat de nou. Val a dir que en principi aquesta no estava prevista de fer-la però al final, un per l'altre, ens hi hem animat i el fet que es fes un dissabte al matí també ens ho ha facilitat. Es tracta d'una cursa que forma part del programa d'actes de la festa major d'estiu de Bagà i on es viu d'una forma molt clara el seu autèntic caràcter popular. Van prendre la sortida un total de 105 corredors (una mica menys que l'any passat) dels quals una trentena disputaven curses de menors distàncies en funció de l'edat i pel que fa a la nostra categoria, la distància a suar era de 8,5 km. Ja veieu, doncs, que acostumats a altres de més grans, aquesta havia de ser força més assumible, si no fos perquè té poc més d'1 km. de pujada empinada i constant que no la fa gens apte per intentar batre una marca personal. El circuit a recórrer era el mateix de l'any passat (i qui sap el de sempre en les seves 19 edicions), és a dir, sortir del poble seguint la carretera que circula paral.lela al riu Bastareny i enfilar-se cap al Santuari de l'Avinyonet. Després baixar i desfer el que s'ha fet i entrar de nou als carrers de la vila pel carrer del Raval que mena a la plaça de l'Ajuntament.Si hagués de descriure breument la meva cursa podríem dir que té dues parts: surto amb compte perquè el tendó dret continua fent-me la guitza, encara que menys que altres curses. M'hi estic un parell de qms. amb el Xavi i després em deixa perquè no em sento gaire còmode amb el peu. Faig la meva i a la pujada cap el Santuari començo a patir una mica però tinc el consol que el peu comença a respondre; potser és que tot plegat li fa falta escalfar-lo bé perquè després respongui. A la tornada, i afavorit pel perfil descendent i planer de la cursa, recupero aquelles bones sensacions que feia temps no tenia (d'ençà Bell-lloc d'Urgell), de córrer molt més còmode i sense cap més objectiu que com es diu en l'argot, d'anar "recollir cadàvers"; de fet, des que deixo enrere el Santuari no em supera cap corredor i en canvi sóc jo qui n'avença uns quants. A més, amb aquest ritme certament viu ajudo a la segona dona classificada a aconseguir aquesta posició doncs en agafar-me poc després de travessar el pont del Bastareny, no em pot deixar i li faig de llebre. I un per l'altre arribem junts a la meta.
Si l'any passat la meva cursa va ser regular la d'enguany ha estat una mica millor, si més no pel temps final obtingut, amb quasi un minut menys. Tot i així, i complint-se les meves prediccions, els altres tres companys ho han fet més bé que jo: el Jordi, que de bon principi se n'ha anat de nosaltres (busqueu-lo al lloc 50 de la classificació total); el Frans, que una vegada més ha demostrat que a les curses canvia el xip i ho fa molt millor que a les poques sortides setmanals que fem (lloc 56); el Xavi, que és qui crec ha progressat més de quan va començar a córrer amb nosaltres i suposo que en això hi té molt a veure les sortides per la muntanya (lloc 60); i per últim, qui subscriu aquestes línies (al lloc 68) (classificació). De totes formes, i com ja vaig dir en un dels darrers escrits, no crec que el meu baix estat de forma sigui tant pel problema amb el tendó sinó més aviat, i senzillament, per falta de fons. No hem de buscar cap més explicació.
En definitiva, una cursa agradable de fer si no es busca res més que un caliu festiu i agradable, sense cap més pretensió per part de l'organització que la gent s'ho passi bé. De fet, pel preu (3€) tampoc es pot demanar res més. Important a retenir i agrair un fet que s'ha criticat en aquest blog amb motiu d'altres curses estivals: els controls d'avituallament d'aigua, que per ser una cursa de 8,5 km. no n'ha faltat ni un; no recordo ara mateix quants n'hi havia però diria que 3 de segurs i vés a saber si també un quart. I també permeteu-me una breu pinzellada personal: aquesta ha estat la primera cursa post-Stanis. A la fotografia el podeu veure (això sí, una mica amagat) juntament amb el "Team" i el Roger, un dels dos fills del Jordi (ja veieu que ell va anar per feina ben aviat!). Després de la corresponent dutxa, uns quants vam acabar la jornada amb un bon àpat al Hostal del Santuari de Paller, a uns 2 km. de Bagà; es troba al bell mig d'un paratge acollidor i tranquil, a prop de l'anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com a Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s'hi banyessin i que se n'emportessin aigua considerada miraculosa. I si no hi voleu anar de restaurant, també hi ha l'opció de fer-hi pícnic.Dit això, potser us interessa llegir la crònica de l'any passat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada