dijous, 19 d’agost del 2010

Hola Mizuno!

Un bon professional, si presumeix de ser-ho, ha de poder treballar amb les millors eines que tingui al seu abast: un pintor i les pintures, un informàtic i el software, un mecànic i els cargols, un futbolista i el talonari de xecs en blanc ... i així anar fent. Doncs bé, això mateix podríem dir dels corredors ja que a part d'haver de córrer amb el cap i el cor (com diríem en català, amb seny i rauxa) també ho han de fer amb un bon calçat. Al cap i a la fi les cames i els peus són les eines principals amb què ens hem de propulsar sobre el ferm (asfalt, pista, carrers, camins, corriols, etc.). Des del meu punt de vista, confesso que mai hi he parat gaire atenció a aquesta qüestió, des del moment que em prenc això de córrer com una afició, més que una obligació. I d'aquí que no m'hagi considerat mai un corredor ben calçat; simplement em posava les sabatilles que tenia en aquell moment per casa i apa, cames ajudeu-me. Això vol dir que aquestes em servien tant per córrer curses de 10 km. que una marató, sobre asfalt o pista, en pla o per forts pendents, etc. De fet, he seguit fent com quan era més jove i això de les curses no era tan popular com ara i en el nostre fons d'armari teníem les peces de roba esportiva justes i necessàries: unes vambes, una samarreta, un pantalonet curt i un xandall per quan feia fred. I para de comptar.

En canvi, ara me n'adono que m'havia quedat ancorat en el passat i que des d'aquest punt de vista no he estat capaç de seguir el pas del temps. Reconec també que fins ara no era aquesta una qüestió que m'hagués tret la son però és clar, arriba un moment que cal fer una passa endavant i fer les coses com Déu mana. Us estareu demanant el perquè d'aquesta reflexió prèvia i la raó és molt senzilla: fa un parell de dies vaig visitar la podòloga per a una revisió de la planta dels peus (fora durícies) i després de parlar-hi i de comprovar que les meves sabatilles estaven prou gastades, vaig decidir canviar-les. Al cap i a la fi, les actuals -que encara guardo- deuen tenir una pila de kms. fets ja que les vaig comprar després d'haver fet la mitja marató de Tàrrega de l'any passat (al maig del 2009). I la veritat és que en el moment d'escollir-les no em vaig fixar gaire en les seves característiques.

Ara, en canvi, no ha estat així. He decidit invertir en la salut dels meus peus i cames i he optat per comprar unes sabatilles que, a priori, han de ser força bones. Així doncs, us presento les meves Mizuno model Wave Precision 11. Després de buscar informació en algunes webs (p. ex. en aquesta hi trobareu un munt d'informació de tot i més del que fa falta per córrer) i d'unes quantes consultes a gent que sap molt més que jo del tema, he optat per aquestes després que a la tria final l'altre "finalista" fos unes Saucony. Ja veieu que si voleu anar ben calçat cal anar sobre segur. I és que avui dia hi ha tants models disponibles, tan diferents i alhora tan especialitzats que sembla que tenir unes úniques sabatilles per a tot sigui fer el préssec, d'un que comença a iniciar-se en les curses i no pas d'algú que, com jo, ja té una certa experiència.

Us en faríeu creus de com de tecnificat ha arribat a ser el món de les sabatilles esportives ja que quan hàgiu de fer la tria -si voleu ser conseqüents amb el que deia al principi de l'entrada- haureu de tenir en compte variables com les següents: el vostre pes, el de les sabatilles, si les busqueu per a un tipus de curses o una altra, si són per a entrenar, fer sèries o curses més llargues, per a un màxim de qms. a la setmana, si han de trepitjar més asfalt que terra, si sou pronadors, supinadors o més aviat neutres, etc. És a dir, tantes coses que quan les trieu sempre us quedarà el dubte de si heu fet una bona compra o n'hi han unes altres de millors. És per això que us recomano de totes totes que tingueu una idea força consistent del que necessiteu i aneu a una botiga especialitzada perquè us assessorin bé. Penseu que si us heu de gastar uns quants calerons en unes bones vambes és de carrer que el venedor sàpiga què està venent i us expliqui bé les virtuts i defectes de la vostra tria. I si hi heu d'estar mitja hora, doncs us hi esteu que l'ocasió s'ho val. Com a mínim que sortiu de la botiga amb la sensació que la vostra ha estat una bona compra i després, a mida que vàgiu fent curses, ja es veurà si l'heu encertada o no.

Pel que fa a aquestes Mizuno, avui les he provades de bon matí i la primera sensació ha estat molt bona: lleugeres, ben adaptades als meus peus i fins i tot el tendó m'ha fet menys molèsties que altres vegades. Potser és una casualitat i una cosa no té res a veure amb l'altra, o potser no. Només espero que em donin bon resultat i no m'hagi de penedir de la compra. Això sí, no espereu ara que a les properes curses "voli".

2 comentaris:

  1. Felicitats Joan Carles per les noves zapas!!!.
    Jo vaig fer la meva primera mitja amb unes Mizuno Elixir, que vindria a ser el mateix, però amb control de pronació, i l'ùnic però es que després d'uns 15-18 kms. l'amortiguació la notava "durilla", però per tota la resta vaig quedar encantat, i els que som lleugers tenim l'avantatge de poder córrer amb sabatilles lleugeres que donen noves sensacions.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  2. Això espero, noves sensacions! Ara cal provar-les en una cursa que encara dubto de quina serà. De moment, les tres vegades que les he provat en les meves sortides "casolanes" crec que m'han respost força bé. Però és clar, en una cursa no només compten les "zapas". I és que de fons ara no estic encara gaire bé.
    Records.

    ResponElimina