diumenge, 29 d’agost de 2010

Agost: corrent per Olite

Com acostuma a ser habitual aprofito les escapades vacacionals per córrer pels indrets que visitem; i aquest cop, per no trencar la tradició, ha tocat Olite (Erri-berri en euskera). I si us demaneu què redimonis se'ns ha perdut per aquests mons de Déu la resposta és ben senzilla: aquesta ha estat la primera sortida post-Stanis i hem volgut comprovar com li va això d'haver de viatjar en cotxe, ni que sigui per fer trajectes no gaire llargs. Doncs bé, per a qui no ho sàpiga, aquesta és una vila de la Comunitat Foral de Navarra, situada gairebé a 50 km. al sud de Pamplona i de poc més de 3.600 habitants. Potser no la coneixereu tant per la seva riquesa monumental i sí en canvi per estar inclosa a la reconeguda denominació d'origen vinícola de Navarra i estic convençut que qui més qui menys, tothom haurà tastat algun dels seus caldos (p. ex. el "Castillo de Olite").

No m'estendré ara gaire lloant les virtuts que fan que valgui la pena una visita i estada en aquest poble però per fer-vos una petita idea, és ideal per als turistes amants de la història, de passejar per carrers amb cases blasonades i també per aquells altres als que els hi vagi més el tema enològic i visitar bodegues. Òbviament, ambdós nínxols de mercat no són incompatibles i això sí, que se n'abstingui els abstemis -mai millor dit!- perquè per tot arreu es respira l'ambient de vi. Si mai us decidiu per aquesta opció, podeu aprofitar l'estiu per anar-hi i gaudir d'actes com el Festival de Teatre Clàssic (juliol), les festes medievals (agost), la Fira de la Verema i les festes patronals (ambdues al setembre), entre els més destacats. Com podeu veure, és un no parar i gairebé aquesta gent encadena una festa amb la següent. Deu ser cosa del vi! Penseu que al cap i a la fi, algun interès deu tenir aquesta vila perquè justifiqui la presència de fins a 7 hotels (dels quals 1 Parador Nacional), 1 càmping i 2 residències rurals.

Pel que fa a la qüestió de córrer per la zona, podeu triar per trotar pels seus carrers però tingueu clar també que com el nucli és petit, aviat haureu fet, si és que no feu una parada en alguna de les seves bodegues. Com un escalfament previ no és una mala alternativa però si voleu fer una cosa de més durada, haureu de sortir dels seus límits i triar algun dels camins que travessen i envolten els seus camps. A tall d'exemple, teniu el camí que uneix Olite amb el poble veí de Beire (de poc més de 6 km.) i si preferiu l'asfalt no teniu més que seguir la carretera local (la NA-5301), que és ben recta, ampla i de bona visibilitat per als cotxes. Des de Beire podeu allargar la sortida fins a la veïna vila de Pitillas des de la qual s'accedeix a la seva llacuna, la segona en importància de la Comunitat quant a la diversitat d'aus i la primera quant al nombre d'aus migratòries que hi passen l'hivern. I si us porteu la bicicleta i hi coincidiu, podríeu participar a la pujada que el Club Ciclista d'Olite organitza cap al poble d'Ujué, tot i que ja avisa que enguany potser no es farà (al setembre) per les obres del canal de Navarra.

Tot plegat, que de 3 dies d'estada (ja veieu que més unes vacances ha estat una escapada), dues sortides, més que res per no estar del tot aturat aquest mes. Ara bé, no sé si això m'ha fet més mal que bé tenint en compte que ara sí estic "en dique seco" perquè els problemes amb el tendó dret no m'acaben de desaparèixer i per acabar-ho d'adobar, se n'han afegit altres al panxell de la cama esquerra. Però això ja són figues d'un altre paner

2 comentaris:

  1. Casualitats de la vida, he pasat un bon grapat de temps en aquest poble tan bonic... i aborrit. Cada estiu alguns dies, els meus sogres hi tenen una casa. He rodat bastant per aquelles carreteres, tranquiles i planes.
    Si vols patir de debó, només tens que anar a San Martin de Unx i Ujue, una tiradeta de lo més divertida. La vaig descobrir en una peregrinació que mai podre oblidar.

    Al costat i viu en Ricardo Abad, el multi maraton man...

    Feliç curs, aquest any ja tinc el grau planejant sobre el meu esperit...

    Una abraçada

    Enric, Km0

    ResponElimina
  2. Hola Enric, he anat a aquests dos poblets que esmentes però és clar, en cotxe des d'Olite. M'imagino que no deu ser una cosa gaire còmoda, atesa la diferència d'alçada.

    Vagi bé curs i el grau.

    Joan Carles

    ResponElimina