diumenge, 7 de març de 2010

Marathon man ja és maratonià!

Docs sí, ja tinc un bon pretext per no canviar el nom del blog perquè aquest matí he corregut la Marató de Barcelona i l'he acabada. Content per aquest fet, doncs era el primer objectiu a assolir, mentre que el segon -baixar de les 4 hores- també s'ha complert. En canvi, he de confessar que el tercer objectiu -marcar un temps d'unes 3:45h- no ha estat possible perquè finalment he aturat el cronòmetre amb un temps de 3h:54':08", en la posició final 5.998. Encara que ara soni una mica pedant, la Marató no m'ha costat ni sang, ni suor ni llàgrimes. Demà explicaré el motiu quan faci la crònica amb més detall. Ara em vaig a sopar i continuar descansant.

Ja avenço, però, que he pogut comprovar que el famós "mur" de la Marató existeix!

10 comentaris:

  1. Enhorabona un altre cop! Ara has de canviar la frase "Curiós nom per a un blogger que no ha corregut mai cap cursa de marató i que potser no ho farà mai." :)
    Una abraçada, Raul.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats Joan Carles!!!
    Al final he arribat molt just de temps a la font i no t'he vist, però si he pogut córrer uns 20 km amb el Kaiser de LLeida. Jo també estic mooolt content perque he fet 1h52' a la primera mitja i 1h50' a la segona. Un somni de primera marató. Estic impacient per llegir la teva crònica. Jo també la faré demà. Avui a descansar.
    Una forta abraçada maratonià!!!

    ResponElimina
  3. Hola Raul,
    Doncs tens raó. No havia caigut en aquest petit "detall". Ara bé, mentre la primera part d'aquesta frase ja no és certa -perquè he corregut una marató- la segona no va mal encaminada perquè ahir vaig comprovar que és per a mi, una distància, un pèl llarga per acabar gaudint de la cursa. Em sobren uns quants quilòmetres per acabar tenint una bona sensació.

    Gràcies Raul i ens veiem pel Departament.

    ResponElimina
  4. Hola Ernest,
    Ahir vaig veure el teu temps i em vaig endur una grata sorpresa. La veritat és que deus estar molt fort per fer el temps final que has marcat. En Kaiser també crec que ha d'estar força satisfet.
    Sento, novament, no haver coincidit amb vosaltres dos perquè hagués estat un gran plaer compartir uns quants qms. tot i que ja veig que al final m'haguéssiu deixat. Els darrers qms. se'm van fer molt llargs perquè tenia les cames a punt de petar. Ja ho explicaré amb més detall quan faci la crònica.
    Pensa que d'aquí a baixar de les 3:30h hi ha un pas. Anima't (però no comptis amb mi!!).

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Hola Malfieten,
    Gràcies per la teva enhorabona tot i que tampoc és per llençar-hi coets. La marató està bé com a experiència per a gent que es dedica a córrer perquè ve a ser la prova reina, la "mítica". He vist el teu bloc i les entrades de Manresa i el Bages i déu ni do d'aquesta animalada del Deca-Collbaix. Imagina't, jo m'estic plantejant de si participar a la propera cursa de muntanya de Collbaix que es fa a final de mes perquè no és del meu tipus (tot i que m'agafa molt a prop de casa) i si ara em dius de pujar-hi deu vegades ... Apaga y vámonos!
    A veure si coincidim en alguna cursa.
    Salutacions i salut.

    ResponElimina
  6. Ep!

    L'enhorabona maratonià!

    Has obert la porta del llarg recorregut que porta el ésser corredor de maratonsç!

    Salut i per moltes més!

    ResponElimina
  7. Hola HdF,
    Mercès per l'enhorabona però no les tinc totes de si en faré moltes més. Com explicaré al blog quan faci la crònica d'ahir, dubto que aquesta distància sigui la meva preferida.
    El temps ho dirà.
    Salut i records.

    ResponElimina
  8. Gràcies Mariano, ja vaig veure que tu també la vas completar sencera, i amb no gaire més temps que nosaltres.

    A veure si coincidim en una altra cursa, i ens veiem, és clar, perquè en aquesta va ser del tot impossible.

    Salutacions.

    ResponElimina