Cursa de bombers o ... "on és en Wally?"

Després d'uns dies de silenci torno a estar amb aquells que em seguiu. No us puc dir res encara sobre cap més cursa perquè com veieu en el menú de l'esquerra fins el 19 d'abril no tinc la següent (Girona). De totes formes no vull deixar de fer una breu reflexió sobre la recent cursa de bombers a Barcelona, d'acord amb comentaris que he llegit en alguns fòrums i opinions d'amics que sí la van fer. Vagi per endavant que aquestes són, diguem-ne, una mena de reflexions de gabinet ja que com vaig dir al "post" anterior, jo no hi era. Ara bé, això no invalida l'opinió que tinc que potser aquesta cursa estigui morint d'èxit. I això que la d'enguany ha estat només l'11ª edició. Per tant, el primer que hauríem de fer tots plegats és felicitar els organitzadors per haver estat capaços d'assolir aquest enorme èxit en tant poc temps; tinguem present que en només 4 anys el nombre de corredors s'ha més que duplicat (gràfic).

Navegant per Internet, vaig trobar un article publicat al Periódico de Catalunya sobre la cursa del 2008. Es deia que la inscripció s'havia tancat 10 dies abans de la seva celebració perquè ja s'havia arribat a la xifra de 15.000 corredors, el topall imposat per l'organització per garantir un cert nivell de qualitat. S'afirmava també que la voluntat era seguir creixent però no en detriment de continuar oferint aquesta pretesa qualitat. I és aquí on em plantejo la pregunta: si ara han estat 17.500 corredors, fins on s'haurà d'arribar abans de dir "prou, ja no podem créixer més"? Dit d'una altra manera, si es continua creixent, potser aquesta qualitat i la mateixa imatge de la cursa podria veure's en entredit. Tinc la sensació que moltes vegades es confon quantitat (masses de gent corrent pels carrers) amb qualitat (poder córrer bé) i de retruc, amb èxit. No és que aquests tres conceptes siguin incompatibles entre si, llevat que s'assoleixi un nivell excessiu.

Arribats a aquest punt, potser caldria que algú es plantegés l'aplicació d'un concepte anomenat "capacitat de càrrega", i que en poques paraules podríem definir com el llindar màxim que no es pot superar si no volem veure malmesa la nostra experiència o satisfacció per fer una activitat concreta en un lloc concret i que per tant, ens desincentivi de tornar-hi. És com si anéssim a una platja on de tanta gent que hi ha no disposéssim ni d'un pam quadrat per col.locar la tovallola, o visitar un museu de renom mundial i haver de fer una cua de moltes hores per veure una pintura determinada (i ja no dic de contemplar-la amb pau i tranquil.litat). I que me'n dieu dels peatons, aquells a qui la cursa tant se'ls enrefot, ja que una de les queixes més escoltades entre els corredors és que aquests havien d'esperar molta estona per poder travessar els carrers.

No sóc ningú per donar consells sobre com organitzar uns cursa d'aquestes dimensions però suposo que si el seu nivell d'èxit continua creixent com fins ara, potser arribarà un moment de plantejar-se que ja no es pot créixer més (ni que sigui aplicant mesures com canvis de recorregut, carrers més amples, sortides esgraonades, etc.) i que l'èxit ja no és tant el nombre de corredors sinó que aquests puguin acabar-ne satisfets, d'acord amb les seves pròpies expectatives. Per tant, per què no decréixer una mica? Al cap i a la fi no crec que s'hagués de considerar un fracàs imposar un topall inferior a aquestes 17.500 persones, que deu ni do! Seria molt pitjor no cobrir el límit màxim imposat per l'organització perquè potser seria un indicador que algunes coses s'han estat fent malament durant temps.

Òbviament sempre hi haurà persones a qui molt lícitament ja els hi estarà molt bé córrer amb tanta gentada i per a qui la reflexió que acabo de fer potser no té gaire sentit. Ara bé, si realment aquesta vol ser una cursa "popular" també hauria de tenir en compte aquella gent que voldria fer-la (o repetir-la) però no li ve de gust, justament, perquè potser pensi que no la podrà córrer com voldria. No hem d'identificar aquest caràcter "populístic" només amb un gran volum de gent.

Tot plegat, que si no se'm gira el cap no compteu de trobar-me mai en curses tant massificades. A mi em van més les del tipus Puigverd, Igualada, Torà, etc. i per això ja estic pensant en altres de semblants per a les properes setmanes (p. ex. què me'n dieu de la Cursa de la Guineu, a Vilanova de Bellpuig? o de la Mitja Marató de Tàrrega?). Per cert, veient la foto d'aquest "post" no us recorda allò de: "On és en Wally?".

Per acabar aquest "tostó" de reflexió, podeu veure unes imatges de la cursa de les nombroses que hi ha penjades al Youtube.