dilluns, 12 de març de 2012

La "punkada" de Sallent: que n'aprenguin!

De vegades, quan vols refermar una opinió escrita és millor començar per posar al principi el que penses dir al final, la cloenda, tant si és dolenta com bona. I per això us reprodueixo un fragment de la notícia publicada al diari digital de l'esport català "Lajornada.cat" que subscric del tot i que diu el següent: "A l’arribada, la satisfacció dels participants era palpable. Qui ha guanyat?” –preguntava algú. “Ningú”– li responien. No hi havia classificacions. En realitat, havia guanyat tothom, que s’ho havia passat d’allò més bé en un recorregut molt cuidat, a estones exigent, a estones més suau. Els comentaris dels corredors així ho mostraven, cadascú pels seus motius". I és que una cursa sense dorsal, ni classificacions ni algú que estigui a l'arribada controlant el temps dels corredors no és, strictu sensu, una cursa. Però ... i què? tant se val si després veus que la prova ha estat molt ben organitzada. La d'ahir és una d'aquelles "curses" que demostren clarament que l'esport sense una dosi de lleure no val per a res. I us ben asseguro que d'esport en vam fer els 200 corredors que ens hi vam aplegar i que vam gaudir també d'una bona estona de lleure. I si a més el temps acompanya -un sol espaterrant i gens de fred- aleshores, què més es pot demanar per l'esgarrifosa xifra de 0€? Com va dir aquell ... "que n'aprenguin!". Per exemple, en aquesta foto sou capaços de veure algú amb un dorsal? Oi que no? Fàcil d'entendre ja que no n'hi havia; al seu lloc et donaven un braçalet adhesiu com el que us adjunto. Quan me'l vaig posar em va venir al cap la imatge d'un turista en un complex d'aquells on tot és inclòs.

Efectivament (parafrasejant en Lluís Canut), va ser una jornada rodona i per mi una prova més que el pas que estic fent cap a les curses de muntanya és encertat. Fugint d'altres amb molt més gent, on s'està més pendent del cronòmetre que de cap altra cosa, en aquestes altres estic descobrint una sèrie de factors que quan em va donar fort per això de les curses no els tenia gens en compte -allò que sovint diuen de la fase de la "marquitis". Quan l'he deixada -i havent vist que tampoc era capaç d'assolir uns cronos com per treure's el barret- suposo que aquest trànsit és més lògic i fàcil: posats a no gaudir del temps final en una cursa plana, ràpida, urbana, d'asfalt, on veus que vas avançant un corredor rere altre, etc. anem a intentar fer-ho amb altres que es troben a les seves antípodes. I per mi, la d'ahir, és una d'aquestes. Deixant de banda el fet de la seva gratuïtat -que sempre afavoreix una opinió favorable a priori, faltaria més!- crec que tots els que hi vam participar estarien d'acord amb mi en qualificar-la de molt ben organitzada, on es veu que qui hi ha al darrera són també corredors -això sí, una mica tocats del bolet si seguiu les seves aventures- i que cuiden aquells detalls que valorem molt positivament quan ens trobem en plena cursa. De fet, poc abans de començar ja ho vam comentar tots tres -jo, el Xavi i el Jordi-, que l'ambient que s'hi viu és diferent, no sé si millor o pitjor però que a mi em comença a agradar més. Què voleu que us digui? potser és la fe del convers, que és més forta que la dels que sempre hi han cregut.

Fet aquest llarg preàmbul, deixeu-me que us expliqui ara la meva crònica personal, amb l'ànim que no se us faci avorrida. Conscient que amb o sense fe, tinc les meves més que remarcables limitacions en aquest terreny (encara sóc millor en l'altra mena de curses), comencem puntuals i res més sortir del parc que ens ha acollit ja enfilem les primeres rampes, un tast del que vindrà després. Els primers quilòmetres els faig amb el Xavi que com diu que té el genoll tocat ha vingut a provar-se. Quina gràcia que em fa quan tant ell com el Frans diuen que els fa mal una o altra articulació, o estan masegats per tot arreu, i després no sóc capaç de seguir llur ritmes. Potser que comenci a queixar-me jo també a veure si així faig millors actuacions. Per la seva banda, el Jordi, com sempre, a la seva bola, sortir cames ajudeu-lo i no veure'l ja fins el final. I és que per dir-ho en dues paraules, està en un estat de forma "im ... pressionant" i que l'ha de reafirmar a la marató de BCN d'aquest mes. Però no ens desviem del tema: jo i el Xavi anem fent, ergo, pujant, i arribem junts al primer control. Després ben aviat el perdré de vista, coincidint amb un tram de fort pendent que hem de fer caminant. Suposo que aquí es noten les seves sortides a la muntanya. Però jo vaig fent, amb la meva música i quan trobo un bon punt on gaudir del paisatge i les vistes, tinc el pretext perfecte per aturar-me una estona i gaudir-ne; així ho faig des de les Roques Albes -amb una fantàstica panoràmica de la vall de la Gavarresa-, al pas pel costat de l'església de Sant Martí de Sarraïma i també al cim del Montcogul, on hi ha un petit altar i una placa amb les coordenades UTM que me la vaig quedar mirant una estona perquè és un bon exemple per a una de les meves classes de Cartografia.

Amb aquesta mentalitat al cap vaig tirant milles: als altres dos controls restants m'ho prenc amb calma, bec i menjo sense amoïnar-me gens ni mica si perdo temps o em superen altres col.legues que abans havia deixat enrere. Per què fer-ho si no és cap cursa? Fins i tot quan demano pel que resta fins el final i em duc la sorpresa que encara hem de pujar un segon turó -quan pensava que ara vindria la part més còmoda- penso que ja m'està bé per preguntar i que val més tenir la boca tancada i no fer preguntes impertinents. Apa doncs, a continuar; el darrer tram de pujada me'l "cruspeixo" juntament amb una barreta energètica i després de fer el cim, poso la directa, conscient que ara ve la part més fàcil. No em trobo gaire gent -de fet, al tercer control hi ha el desviament de les dues distàncies i mirant avui la llista d'inscrits, constato que dels 200 corredors, gairebé 150 s'han apuntat a la llarga, la dels 21 km. Jo, que encara mantinc una mica de seny, tenia clar de bon principi que havia de fer la "curta", de 15 km. i que ja vindran altres curses per afrontar distàncies més llargues sense que les hagi d'acabar ni massa cansat ni, encara pitjor, fastiguejat.

Enfilo aquesta darrera part i fins i tot als corriols amb fort pendent i plens de pedres no miro gaire on trepitjo. Les cames responen bé, també les vambes i no tinc la sensació d'estar cansat, ans el contrari. És el que té prendre's la cursa amb calma i bons aliments. Al final, baixo com un coet la rampa que hem començat pujant i entro al Parc on hi ha l'arribada. M'hi esperen la Sílvia i un parell d'avis però com no veig l'Stanis per enlloc decideixo no m'aturar-me. I és que resulta que sense adonar-me, ha entrat darrera meu perseguint-me. Llàstima perquè segur que la foto no té preu. I com sempre, anem a fer una valoració del que m'ha semblat la cursa i en el ben entès que el que digui només té l'objectiu d'oferir suggeriments per fer-la encara millor.
  • Coses que m'han agradat: curt i ras, TOT. Com deia abans, crec que ha estat molt ben organitzada, amb un itinerari molt interessant -tenint clar que darrera hi ha la colla dels Koala's i que d'aquests te'n pots esperar de tot menys una cursa "còmoda"-, que passa per uns quants racons d'aquells que val la pena aturar-s'hi. Els controls ben assortits, col.locats en intervals de distància raonables i l'ambient molt agradable en tot moment, tant abans de començar, com durant i després. Per cert, un detall que em va agradar molt i va ser el de veure-hi en una taula unes quantes capses de pastissets "Tigreton"; temps feia que no es veia enlloc i per als que ja tenim una certa edat, em van recordar de quan era un noiet que estava més estona al carrer jugant que no pas reclòs a casa.
  • Coses que poden millorar: ... mmm ... mmm ... confesso que no me'n ve res al cap. Deixant de banda el fet que pel preu no es poden demanar miracles ni moltes més coses que en d'altres curses de pagament tampoc les trobes, crec que en aquest sentit no tinc res a dir. Fins i tot, a més dels perfils, hi ha els dos recorreguts enllaçats al Wikiloc (cal clicar al títol de cadascún per veure'ls).
En definitiva, una "cursa" absolutament recomanable si voleu passar una bona estona i gaudir al final d'una saborosa i merescuda botifarra. Si no us importa no sortir en cap classificació "oficial" i a canvi fer un bon entrenament, aquesta és una opció que per a l'any vinent -esperem que es repeteixi- no us la podeu perdre. No s'hi valen excuses. Oimés sent gratuïta. Però és que encara que no ho fos i tingués un preu "raonable" estic segur que pagaríeu la inscripció de molt bon gust. Espero, però, que amb això que estic dient no doni idees. Per acabar, permeteu-me que saludi a un dels Koala's amb qui he estat mantenint contacte via Twitter i que, finalment, ahir ens vam poder saludar: en Raül i que com ahir no devia tenir res a fer, me'l vaig trobar abans de començar la cursa, després d'haver-la fet amb uns quants col.legues seus. Però és que hi va repetir! És ben bé que aquesta gent està feta d'una altra pasta. Encara me'ls trobaré a la propera edició de la Cursa de les Barraques de Vinya (de Viladordis). Si resulta que sí serà una prova més de la fe del convers.

Koala's Team, la meva més sincera enhorabona per haver-nos fet passar una molt bona estona. Vosaltres sí que sabeu muntar curses.

9 comentaris:

  1. Joan molt bona crònica i gràcies per venir vam fotre una festassa!!!! Ah!! Un apunt els recorreguts si que hi són al web que t´enllacen al wikiloc. Apa collonut fins a la pròxima!!

    ResponElimina
  2. Hola,
    Gràcies pel compliment i a vosaltres per la bona feina feta (dedueixo que ets un dels organitzadors). Esperem coincidir en alguna altra ben aviat. I sobre això que dius dels recorreguts, doncs se'm deuen haver passat per alt. Ho comprovaré però vaja, tampoc és una qüestió sobre la qual s'ha d'obrir un debat!!
    Fins la propera.

    JC

    ResponElimina
  3. Hola Joan Carles!

    Així m'agrada. El proper cop, però, t'hauràs de pentinar amb una bona cresta!, i si pot ser, tenyida de vermell. he he he

    Per cert, demano disculpes pel comentari, possiblement equivocat per part meva i, en tot cas, una mica tiquis-miquis, tot sigui dit. Si no vaig errat, tècnicament el dorsal es porta a l'esquena, tot i que en les curses es porta tant a l'esquena com al davant. Perquè en diuen dorsal, llavors?

    Records!

    ResponElimina
  4. Perdó, m'havia deixat de justificar el comentari del "dorsal". A la fotografia, no es veu l'esquena de ningú, així que no hi ha forma de saber si la gent té dorsal o no.

    ResponElimina
  5. Hola Mateu,
    Això de la cresta va per llarg perquè primer m'hauria de deixar créixer el cabell (que encara en tinc, que consti). I respecte això que comentes del dorsal, aquest sempre es porta al davant, més que res perquè la gent que forma part de l'organització vegi si en una cursa hi ha algun "intrús". No he vist mai que ningú se'l posés a l'esquena, si més no a les curses en què he participat, i són ja unes quantes. Hi ha gent que se'l fica més amunt, altra més avall, alguns de cintura en avall, etc. però sempre davant, ben visible.
    Gràcies pel comentari.
    Seguim en contacte.

    JC

    ResponElimina
  6. En curses llargues sovint la gent porta el número o el que sigui a la motxilla ja que en 24h o més per la muntanya pots arribar a canviar-te moltes vegades de roba. Una solució ràpida és la cinta de triatleta que es posa i treu amb molta facilitat.
    Crec que és la 1a vegada que faig un comentari aprofitable.

    ResponElimina
  7. Koala,
    Gràcies per la teva apreciació. Com jo no faig curses llargues de més de 24h i encara menys de muntanya d'aquesta durada, no hi havia caigut. I com tampoc penso passar-me al triatló, tampoc hi hauré de caure, je, je. Gràcies i tingues per segur que el teu comentari ha estat bastant aprofitable (altres que hagis fet vés a saber on, ja no ho sé).
    Salutacions ben cordials.

    JC

    ResponElimina
  8. Ja ho deia en la teva entrada anterior, una cursa "alternativa" al cent per cent. Venen ganes de fer-la, però, la meva humil opinió és que potser valdria més pagar 5 euros (o quelcom semblant) i que hi hagués temps i classificació, no?.

    ResponElimina
  9. Hola Jordi,
    Potser sí per aquests 5 euros que dius però també és una mostra més que de vegades l'esperit competitiu d'una cursa strictu sensu ha de quedar al marge. La gent venia aqui per córrer i gaudir, sense haver de "patir" per si quedava més enrere o més endavant. Per això ja hi ha altres curses. Realment, com dius tu, una cursa bastant alternativa, en aquest sentit.
    Gràcies i seguim en contacte.

    JC

    ResponElimina