dimecres, 23 de setembre de 2009

Volcans d'Olot: el "Dante's Peak" català?

Resten pocs dies per a la darrera cursa de setembre, la dels volcans a Olot, i com a novetat respecte altres en què hem coincidit els tres runners, ens hem inscrit com a equip amb el nom de "Team" (realment original, oi?). Consisteix en un recorregut de 13,5 km que puja i baixa els 4 volcans que es troben al nucli urbà de la capital garrotxina, i que són per aquest ordre el Bisaroca, Montsacopa, Garrinada i el Montolinet. Si feu una ullada al seu perfil l'ascens a cada volcà suposa haver de salvar un desnivell d'una mitjana d'uns 100-110 m. encara que els pendents no són excessivament "brutals". Però tot i així, crec que patiré una mica doncs ja sabeu que sóc més aviat corredor de planura. En aquesta foto podeu veure una imatge panoràmica del Montsacopa i la Garrinada.

Malgrat això, l'atractiu de córrer per dins d'un parc natural i un entorn diferent del que estem acostumats a veure, crec que s'ho val. Així per exemple, i perquè us feu una idea, aquests volcans només són el 10% dels cons volcànics que es troben escampats per la comarca (a més d'una vintena de colades de lava). Per tant, suposo que aquesta zona deu ser una mena de paradís per als geòlegs i vulcanòlegs. Val a dir, però, que potser aquests 4 no són els més reconeguts ja que qui conegui una mica aquestes contrades, segurament haurà sentit a parlar més del Croscat i el de Santa Margarida; el primer per la gran esquerda que té fruit de l'extracció de greda (la mobilització popular en contra va motivar la posterior declaració de tota aquesta àrea com a parc natural) i el segon per la curiositat de poder visitar al mig del seu cràter una ermita (veure ambdues fotos).

Però a banda d'aquest recurs paisatgístic d'origen volcànic, Olot i els seus voltants ofereixen altres punts d'interès dignes de ser visitats. De fet, la comarca sencera ha sabut transmetre una imatge que combina una certa modernitat amb la tradició, bona qualitat de vida, respecte per la natura i que en sap treure un bon profit turístic, un paisatge rural i de mitja muntanya, ben comunicada (i des de fa poc encara més amb l'obertura del túnel de Bracons), etc. És per tot això que hem aprofitat aquest cursa per organitzar una expedició (entre adults i nens podríem llogar un microbús) i passar-hi el cap de setmana. No, si al final resultarà que això de les curses ens acabarà buidant la butxaca! Bé, al que anava, com no tot és córrer segurament tindrem temps per passejar per la famosa Fageda d'en Jordà o per algun dels volcans abans citats, recórrer els carrers medievals de Besalú o de Santa Pau o fins i tot, acostar-nos a la coneguda Cooperativa La Fageda i proveir-nos de iogurts i altres productes lactis (p. ex. sabíeu que dels 250 treballadors uns 145 tenen alguna discapacitat psíquica o mental i que de mitjana, cada any un milió de catalans tasten algun dels seus productes?).

I si no volem moure'ns d'Olot, podem ampliar els coneixements de vulcanisme i visitar el Museu dels Volcans, o el Museu dels Sants si ens entra la bena religiosa (la imatgeria religiosa hi ha tingut una tradició molt arrelada). Finalment, si ens inclinem més pel vessant pictòric sapigueu que al Museu Comarcal podem contemplar obres de la coneguda Escola paisatgística d'Olot (el representant més conegut de la qual va ser en Joaquím Vayreda). I si després ho volem acabar d'adobar amb un bon àpat, què millor que tastar la coneguda cuina volcànica! En definitiva, que tant Olot com la resta de la comarca mereixen una visita una mica extensa. I si aquesta cursa dels volcans pot ser un bon pretext que la justifiqui, aleshores benvinguda sigui. Per tant, que tremoli Olot perquè després de la nostra estada -ja no dic de la cursa- serà com si els seus volcans haguessin despertat de nou. Vaja, com si diguéssim una cosa semblant a la pel.lícula de Dante's Peak.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada