Córrer i les virtuds del Pilates

Aprofitant que durant uns quants dies no tinc cap motiu per fer un escrit sobre cap cursa en concret -doncs la propera és a Olot a finals de mes- us convido a llegir una breu reflexió sobre la darrera activitat física que estic practicant: el Pilates. Però abans permeteu-me una pinzellada de com hi he arribat. Qui em conegui ja sabrà que durant molt de temps vaig estar molt aficionat al món de les peses i la musculació; ja que físicament no destacava gaire (o gens) per la meva alçada, com a mínim fer-ho una mica més per l'amplada del cos. I a fe de Déu que a força d'anys i panys en certa manera ho vaig aconseguir, dintre d'uns límits raonables de tota persona que s'ho agafa amb tranquil.litat. Ara bé, com totes aquelles altres activitats (siguin del tipus que siguin) que s'han fet perllongadament i que acaben esdevenint una rutina, arriba un moment de plantejar-se si val la pena continuar.

En aquesta disjuntiva, va ser a principis del 2006 -i coincidint amb un canvi de domicili i d'horari laboral- quan va sorgir l'oportunitat de fer el pas. De fet, confesso que en algun moment tenia la sensació que estava anant al gimnàs només pel simple fet que pagava una quota mensual, és a dir, gairebé per obligació. Així, i pocs mesos després d'apuntar-me a un altre gimnàs a Manresa, vaig donar-me de baixa i deixar-ho estar, pensant que em vindria bé un temps de no fer res per després reprendre les peses amb més ganes. Una mena de "desconnexió" i també de "desrutinatzió". Ara bé, en veure que aquest període s'allargava més del compte (doncs és molt còmoda la vida sedentària), vaig decidir de començar a córrer i ... aquí em teniu.

Allò que va començar com una activitat de transició i una simple afició, ha deixat enrere el seu caràcter transitori però alhora continua sent la meva principal afició física (en cap cas una obsessió) i al voltant de la qual sovint ja organitzem els nostres caps de setmana. Però és clar, tot té un preu; com el dia només té 24 hores i ja anem prou de cul amb les nostres obligacions quotidianes, el fet de sortir a córrer em va "robar" temps i ganes de fer altres activitats físiques (és cert que després va venir la BTT però això són ocasions puntuals). Així, als darrers anys, i malgrat haver guanyat en resistència física i aeròbica, he perdut pes, massa muscular, força abdominal, lumbar i toràcica. A canvi de reforçar unes virtuts n'he descuidat unes altres. I és aquí on apareix el lligam amb el Pilates ja que, molt resumidament, es tracta d'un conjunt d'exercicis que tenen la finalitat de millorar aquesta zona del cos mitjançant un control de la respiració, la flexibilitat i estiraments, treball abdominal, etc. (si voleu llegir una descripció més acurada, cliqueu en aquest enllaç). És ben cert que en revistes d'atletisme i esports varis havia llegit articles sobre la importància que mereix aquesta part del cos i no abocar tots els esforços a córrer com posseïts, però acabes per no donar-li tanta importància perquè penses que pel que has de fer, tampoc paga la pena. Ara bé, hem de ser conscients que al cap i a la fi, el tronc és l'element que aguanta la part superior del cos i la que amb el pas dels anys és va corbant i esdevenint font de molèsties, dolors, etc.

Doncs dit i fet, esperonat per la meva companya -que fa més temps que s'hi dedica- he decidit d'apuntar-me a sessions de Pilates amb una professora particular (ara diuen allò tan snob de personal trainer) amb la intenció que després d'unes quantes classes, m'afegeixi a un grup molt reduït. Ja posats, no comencem a fer-ho malament i agafar mals vicis de bon principi. No us diré que sigui barat però m'ho prenc com una inversió en la prevenció i millora de la meva salut. No és que estigui fet una "piltrafa" (modèstia a part, més aviat diria que estic millor que fa uns quants anys) però immers de ple a la dècada dels 40 no estem per prendre'ns-ho tot a la lleugera. I la veritat és que m'està agradant força i reconec la utilitat de les sessions individualitzades. Me n'adono de muscles, ossos, etc. que tenia molt deixats i que desconeixia (he pensat en fer una repassada a un llibre d'anatomia), de les males postures que havia adquirit amb tants anys de peses i de com determinats exercicis que a priori no semblen gaire complicats de fer, requereixen més esforç si són executats de forma estricta i correcta. I us ben asseguro que encara que faci Pilates en una sala tancada i sovint tombat, acabes suant de valent.

No estic reivindicant ara que tothom es passi a la "filosofia" del Pilates, que això és magnífic i la rehòstia. Tampoc estic dient que a partir d'ara milloraré les meves marques en les curses que faci (això ja ha deixat d'amoïnar-me) però sí espero que amb el temps m'ajudi a reforçar el que en la seva terminologia s'anomena "centre de força o de poder" (reconec que el nom pot semblar una mica estrany), constituït per les abdominals, la base de l'esquena i els glutis. I si després això ho noto en les curses, doncs benvingut sigui. Si més no, no compto que em perjudiqui i si tot plegat d'aquí un temps aconsegueixo un aspecte tan "flamenc" com el del Sr. Joseph Pilates als 57 anys (a la foto), ja hi firmo.