dilluns, 3 d’octubre de 2011

Cursa del Cargol, cursa agraïda

Ahir al matí vam tenir una magnífica jornada amb motiu de la 3ª edició de Linyola, ara rebatejada com la del Cargol. I no ho dic per la meva actuació personal que com explicaré tot seguit, no va ser de les més lluïdes, sinó més aviat per l'ambient que hi vam viure. Curses com aquestes són curses agraïdes, com em va comentar el col.lega Josep Huguet, a qui em vaig trobar de nou (després de Cervera) fent de controlador del temps (del cronòmetre, no pas del meteorològic). I a fe de Déu que és una afirmació ben certa: un entorn rural (som a la comarca del Pla d'Urgell, no ho oblidem), un circuit circular de poca duresa, un ambient molt familiar propiciat pels poc més de 200 corredors que ens hi vam aplegar, una logística pre i postcursa excel.lent i tot plegat, la sensació d'una feina molt ben feta de per part de l'organització i que els 10€ de la inscripció han estat ben invertits. Aprofito aquesta breu introducció per dir que també em vaig trobar a un altre col.lega de curses -en Pere Pinós- i que a partir de la seva experiència d'uns quants anys corrent per aquests mons, ha tret un llibre del qual vaig fer una entrada no fa gaire. A la foto ens podeu veure tots dos cofois abans que donessin el tret de sortida i jo amb l'exemplar que li acabava de comprar. Una venda directa i més marge de benefici per a ell. Que els temps actuals no estan per gaires alegries.


Quant a la meva actuació en la cursa no puc dir que hagi estat del tot brillant. Encara que no ho vaig dir abans, confiava que em sortís una cursa bastant bona i que acabaria movent-me amb un temps al voltant dels 44', després d'un temps de descans (el reset) i de veure com el recorregut era menys complicat del que s'insinuava al seu perfil penjat al Web. I els 3 primers qms. que seguien el Camí de la Torre de l'Americà així m'ho van fer pensar perquè els vaig fer a un ritme mitjà inferior als 4':15". Conscient que tot i sentir-me bé, seria incapaç de mantenir aquest ritme, per a mi tan viu, decideixo alentir-lo una mica i m'enganxo a una "llebre" improvisada (un corredor que tinc controlat d'altres curses per les Terres de Ponent i que sé que va un punt per sobre meu). Entre el 4t i gairebé el 7è qms. ve un tram un pèl més dur, doncs coincideix amb una suau pujada que en un altre moment no em suposaria gaires dificultats però que ahir se'm ve ennuegar en part. El ritme ha baixat i la llebre em deixa una mica enrere, tot i que no la perdo de vista. Agafem el camí de Térmens i passat el pantà de la Col.lectivitat (qm. 7) entro en terra de ningú perquè no puc seguir cap altre corredor que va per davant meu, i els que em segueixen els he deixat una mica lluny. Per sort, s'inicia aquí un tram de suau descens que m'ajuda a mantenir un ritme estable fins entrar al poble. Enfilo els primers carrers -l'organització té l'encert de no fer-nos fer una volta innecessària- i ben aviat s'intueix l'arc que indica l'arribada.

Sent plenament conscient que el meu objectiu inicial dels 44' no s'acabarà de complir, i com no em ve d'aquí, agafo l'Stanis en braços i fem junts els darrers 100 metres (això sí que no té preu), moment, però, que un parell de corredors aprofiten per avançar-me. I és que ja no es respecta res. Ainsss! Al final, un temps de 45':38" (diria que prement una mica més els dents l'hagués pogut baixar de l'odre de 1/2 minut) i la posició núm. 83 d'un total de 210 corredors (enllaç a la classificació). Ja us comentava a la crònica prèvia que a parer meu l'organització va tenir l'encert -un altre- de tancar les inscripcions en la data fixada, amb el número d'inscrits que fos. Així doncs, com deia al principi una molt agradable jornada en un poble en què, sincerament, no crec que hagi gaires coses per fer però que sí ha demostrat que sap muntar una molt bona cursa. Uns quants més n'haurien de prendre bona nota. I parlant d'això, com altres vegades faig una breu valoració de la cursa però ja us dic d'entrada que serà molt favorable:
  • Aspectes que m'han agradat: doncs diria que tots doncs no he trobat a faltar res que sigui important per a la bona marxa de la cursa. Fàcil aparcament, molt a prop del lloc de trobada, tots els serveis (recollida de dorsals, de la bossa d'obsequis, consulta dels resultats, lavabos, dutxes, guarda-roba, etc) concentrats en un mateix punt (al voltant del pavelló municipal), itinerari sense gaires dificultats, ajustat al que es deia en la Web, amb tots els qms. marcats (suposo que ben marcats), relativament barata, la possibilitat de veure la classificació gairebé al moment, un bon esmorzar en acabar i un ambient encara millor on els nens poden jugar i fer de les seves sense cap problema.
  • Aspectes que no m'han agradat: doncs després d'una estona rumiant-m'ho ... esto, mmm ... diria que cap. I no us penseu que la meva opinió sigui molt esbiaixada sinó que diria que és bastant unànime si he de fer cas dels comentaris que sentia quan parava l'orella. Per tant, res a dir en aquest sentit.
I després de la merescuda dutxa i una passejada, el plat fort del dia, mai millor dit: a menjar cargols. O que us pensàveu: què corro perquè m'agrada, sense buscar-hi cap més al·licient? Què n'esteu d'equivocats; com estàvem molt a prop de Vilagrassa i hi tenim controlat un bon restaurant on els cargols a la llauna són una de les seves especialitats, no ho vam dubtar en cap moment i apa, anem-hi que fem tard. Això sí, reserveu-hi taula abans perquè sempre s'omple. Per acabar, dues fotos més: la del meu fill que al pas que va aviat em deixarà enrere en una cursa (no us podeu imaginar com corre quan s'embala) i la segona que és la prova del delicte "cargolaire". Així doncs, bon profit i ara a descansar fins la propera cursa: la mitja marató de Mollerussa, encara més a prop de Vilagrassa (al final potser m'hauran d'anomenar "comensal predilecte" del restaurant).


4 comentaris:

  1. No sóc gaire de cargols (aquests de ciutat...), però només per la bona crítica, ja valdria la pena. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Jo tampoc ho era fins que vaig descobrir aquests (de camp). T'asseguro que a la llauna estan per xuclar-se els dits (si t'agrada una mica el picant). Mmmm!!!

    Una altra per tu.

    JC

    ResponElimina
  3. De deu km no? está bé el temps que has fet, jo faria 50 minuts.

    ResponElimina
  4. Quan en una cursa d'aquestes carcatreístiques faci 50', senyal que m'hauré de retirar!.
    Salutacions cordials, tot i que molt tardanes.
    JC

    ResponElimina