dissabte, 8 d’octubre de 2011

Apunts de cap de setmana (1)

A falta de més cròniques de curses amb què alimentar el bloc, aquí us deixo aquesta entrada que inclou dos apunts sobre sengles fets que tot i ser diferents, estan molt relacionats amb el món de les curses i s'han succeït amb pocs dies de diferència. El primer implica a dos membres del "Team" que al pas que van se'n separaran per formar el seu propi equip (el Xavi i el Jordi). Resulta que fa una setmana van participar a la prestigiosa cursa de muntanya "Cavalls del Vent" d'uns 90 km. i més de 5.000 m. de desnivell positiu i tot i la seva duresa, la van acabar en una molt bona posició, la núm. 260 d'un total de 460 corredors arribats (classificació), malgrat que el nombre d'inscrits va ser de 768 (desconec, però, els que no van ni sortir). Des d'aquí, la meva més sincera enhorabona per aquesta gesta esportiva i espero que no els passi factura per a altres properes que tenen de previstes; així, la setmana vinent un dels dos té al cap la Garmin Barcelona Triatló i encoratjats per l'èxit de la "Cavalls", ja s'ha parlat de la Transvolcànica -una altra ultramarató de muntanya per l'illa canària de La Palma (vídeo)- i fins i tot, de l'Ultra-trail del Mont-blanc. Que Déu ens agafi confessats!!

És aquest un exemple del que estic observant entre alguns corredors populars amb qui de forma directa o indirecta, mantinc contacte. Tinc la impressió que a una certa edat, i després d'haver participat en curses de distàncies vàries (des de 10 km. a la marató), en pla i en muntanya, això ja se'ls ha quedat petit i busquen nous reptes, com més durs, millors. És com si el cos anés injectant dosis extres d'adrenalina i els hi demanés de fer unes coses que estic convençut que ni s'ho haguessin plantejat fa un temps; que s'han de fer ara perquè sembla que el món s'hagi d'acabar demà -just quan potser el cos està més cap allà que cap aquí. En altres paraules, per a mi aquesta gent és com el Darth Vader de la Guerra de les Galaxies, que ha caigut al costat fosc de la força i s'obliden dels seus orígens. Algun cop m'han dit perquè m'hi animi, perquè traspassi la línia i visqui l'experiència d'una cursa d'aquesta mena. Es veu que no em deuen conèixer bé ja que si us he de ser sincer, no li trobo cap al.licient a córrer tantes hores seguides, moltes de nit, desitjant que acabi el suplici el més aviat possible perquè ja estàs fart de pujar i baixar per camins i corriols, amb el risc de fotre't una llet i lesionar-te i el que em sembla més desencoratjador: que després de tot això no trobis ningú esperant-te a l'arribada -ni tan sols l'apuntador- perquè és de matinada. Per fer-vos una idea, després de 18 hores corrent els dos col.legues del "Team" van arribar passades les 4 de la matinada. Tant per tant, o s'arriba dels primers o dels últims i així un s'assegura que trobarà públic que animi i aplaudeixi, que no hem de negar és un fet que també agrada al corredor, oimés després de tant sacrifici.

Ep! que quedi clar que això no és cap crítica per tota aquella gent que decideix viure aquesta mena d'experiències i alhora de patir-les (que ningú em negui que no s'hi pateix, i molt, perquè no me'l creuré pas). Cadascú ha de decidir de quin mal ha de morir i és lliure d'escollir els camins erronis per fer-ho possible; sóc de l'opinió que tard o d'hora el cos et recorda tota la "tralla" que li has anat fotent i decideix dir "prou, fins aquí hem arribat". Això en si mateix no seria dolent perquè tot té un inici i un final (jo ja en sóc conscient); el que pot ser més fotut és que arribat al final un no tingui esma per a res més que no sigui fer sudokus i donar de menjar als coloms assegut en un banc d'una plaça. Per part meva espero no arribar a aquest extrem i si mai deixo de córrer en curses més "normals" serà perquè m'hauré avorrit, però ja us ben asseguro que no em convertiré en un altre Darth Vader.

Bé, aquí acabo perquè crec que m'he enrotllat més del previst i per acabar us deixo aquest enllaç amb un vídeo d'aquesta darrera edició de la cursa dels "Cavalls". Fixeu-vos com de secs i prims estan alguns dels corredors, sobretot els primers en arribar, un motiu més pel qual jo no hi he de fer res. Per cert, el segon apunt d'aquest cap de setmana ja el publicaré demà, que aquest se m'ha fet un pèl llarg. Que vagi bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada