dilluns, 24 d’octubre de 2011

Cap de setmana poliesportiu

Doncs sí, aquest cap de setmana no he participat en cap cursa (i ja avenço que no ho faré fins el novembre) però no he estat apartat de l'activitat esportiva, ni molt menys, bé de forma directa o bé indirectament. En primer lloc, ahir jo i el Frans vam fer una sortida en BTT a mode d'exploració de nous camins i dreceres de cara a una altra que tenim prevista per al festiu de l'1 de novembre per arribar-nos a Vallmanya de Pinós (casa natal d'un altre membre del nostre "Team"), pujar al santuari homònim i després de l'esforç que sens dubte haurem d'esmerçar, un merescut dinar amb la colla d'amics (castanyada inclosa). Tot plegat, un bon tip de qms. i d'estar asseguts sobre la cadireta de la bici. I com el Xavi està que se surt per totes bandes arran de les pallisses que s'està fotent per fer triatlons i "ultracaminades" de muntanya, ja ens veiem a venir que a les primeres rampes una mica fortes que ens trobem, ens deixarà enrere amb un simple cop de pedal. Per tant, com a mínim que no sigui a la primera sinó a la segona. La sort que tindrem els que no estiguem al seu mateix nivell de forma és que com potser no es coneixerà tots els camins, ens haurà d'esperar a la resta, tant si vol com si no. Total, que ahir en poc més de 2:30h ens vam fer 35 km. i, efectivament, vam trobar algun camí que no coneixíem que ens haurà de portar a la zona de Camps. Després, a partir d'aquí, ja ho anirem veient

I com vam sortir d'hora i vam enllestir la feina relativament ràpid, encara vam tenir temps de veure la sortida del miler de corredors que es van aplegar per fer la cursa dels 10 km. urbans de Manresa, i que com ja vaig dir a l'escrit anterior, no he tingut en cap moment la intenció de participar-hi. De totes formes, i ben mirat, ahir hagués estat una bona ocasió per fer la meva primera duatló (no pas "oficial", com podeu deduir) ja que no m'hagués costat res deixar al bici i afegir-me a la corrua de gent que va prendre la sortida. Això sí, en un pla molt tranquil i sense cap ànim de "competir". Ja vaig dir que aquesta cursa ha crescut com l'escuma als darrers anys i que uns dies abans van tancar portes per haver-se arribat al nombre màxim d'inscrits previst al reglament (a la classificació surten 925 corredors). De fet, un botó de mostra és el fet que el pòdium va estar copat ahir per tres "cracks" de les curses de fons com en Carles Castillejo, Marc Roig i Pol Guillem. Coneixent el recorregut i el meu estat de forma actual -força millorable- no compto que hagués pogut millorar registres anteriors meus i per tant, potser que em comenci a fer-me a la idea que això ja no serà possible i m'agafi les curses amb una altra mentalitat. Temps al temps.

I per últim, fixeu-vos que encara no havia dit res del tema del Bàsquet Manresa, acostumat com estem els seus seguidors a patir des del principi de temporada, i més encara després de la darrera en què, a més de patir, vam quedar molt decebuts pel joc en general de l'equip. Com ja podeu deduir, no m'agrada parlar de temes tristos. Doncs bé, ahir vam tornar a guanyar i de moment portem un parcial de 3-1, i a banda d'aquest bon inici de lliga (això ja ningú ens ho treu), el joc desplegat està engrescant tothom. Suposo que el fet d'haver canviat fins a 7 jugadors respecte la temporada passada ja és un bon al.licient perquè la gent torni al pavelló (ni que sigui per veure unes quantes cares noves); però si a més a més estem jugant bastant bé ... doncs què més es pot demanar, oimés quan som el club amb el pressupost més baix de la lliga i havent-lo reduït encara més respecte el de fa un any (que aleshores ja era bastant baix). Llàstima de l'"empanada mental" que van tenir fa una setmana a Santiago de Compostela, potser la mateixa que vaig patir jo a Mollerussa el mateix dia i gairebé a la mateixa hora. Aquí us deixo un breu vídeo del partit d'ahir.

Total, que espero que la trajectòria del Bàsquet Manresa sigui millor que la que em sembla que portaré jo a les curses aquesta temporada. Ja em sentiré del tot satisfet si l'equip assoleix l'objectiu principal (salvar la categoria) sense gaires patiments, encara que jo baixi a les catacumbes de les curses populars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada