dimarts, 4 d’octubre de 2011

Sobre la presentació d'un llibre

Aquesta entrada no és una crònica de cap cursa sinó que tan sols pretén ser un recordatori de l'acte de presentació d'un llibre del qual ja en vaig parlar no fa gaire temps. Es tracta de "Córrer enmig del paradís" i que ha estat escrit per en Pere Pinós, un corredor popular que porta bastant més temps que jo dins d'aquest món de les curses populars i que, pel que de moment he fullejat per sobre, ens narra les seves experiències. Per tant, un llibre narrat en primera persona i en el qual molts de nosaltres que darrerament ens hem aficionat a les curses, ens podem sentir reflectits. No puc dir res més perquè encara no l'he llegit i és que entre la feina, la casa, el nen, el gat, el bloc, els entrenaments i ves a saber què més, m'adono que les 24 hores del dia se'm queden curtes. I això que sempre he estat un "especialista" en treure temps d'on fos per dedicar-hi una estona a la lectura. Però esclar, això era abans de començar el bloc.

Potser pensareu que tinc alguna mena de comissió sobre les vendes que pugui fer però res més lluny de la realitat. No crec que el llibre aparegui a les llistes dels més venuts (ja ens agradaria) ni tampoc que el marge de benefici que en pugui treure l'autor per cada exemplar sigui gaire alt. Potser fins i tot, que en Pere s'hagi avocat cap a aquesta "aventura" literària" li haurà suposat més d'un disgust, maldecap, molt d'esforç invertit, diners, etc. Però hem de pensar que ho ha fet perquè li ha vingut de gust, sense esperar gaire cosa a canvi, només pel plaer d'escriure, d'esplaiar-se i de fer-nos partícips de les seves peripècies atlètiques. Per tant, si algú està pensant en algun avantatge del qual me'n beneficiï per fer-ne de "pregoner", ja s'ho pot treure del cap. Més aviat ho faig perquè crec que si entre els corredors anònims no ens ajudem els uns als altres per donar-nos a conèixer una mica, aleshores qui ho farà? Si toquem de peus a terra, no hem d'esperar ni que vinguin a entrevistar-nos ni que escriguin sobre nosaltres i ni molt menys que ens facin un monogràfic per passar-lo per televisió en prime-time. Per tant, val més que aprofitem aquests moments de glòria (els famosos 15 minuts de què parlava Andy Warhol). I si un escriu un llibre (en Pere) un altre fa un modest bloc (jo mateix) i ves a saber si d'aquí un temps tots dos tindrem alguna mena de reconeixement públic (potser a la residència d'avis quan ja no ens aguantem els pets).

Tot plegat, i abans que me n'oblidi, dir que la presentació del llibre serà aquest dijous 6 (passat demà) a les 19.30h al Cafè del Canonge de Manresa, un bar-restaurant i alhora centre ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual, inaugurat el març del 2008 i que depèn de l'entitat d'AMPANS (vídeo). Per a qui vulgui assistir i no sàpiga on redimonis es troba el local (doncs el carreró és cèntric però una mica amagat), us poso aquí l'enllaç de l'inevitable Google Maps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada