Començo el desembre fent-me ressò d'una notícia relacionada amb el món de les curses populars que podem qualificar de curiosa, divertida i també, perquè no dir-ho, amb un cert to patètic final, oimés si com ja sabeu jo odio el futbol tant o més com m'apasiona el bàsquet. Doncs bé, resulta que ahir m'agafo el diari gratuït de l'ADN i a les primeres de canvi trobo -a doble pàgina- una foto espectacular d'una enorme massa de corredors, tots ells i elles disfressades de Santa Claus trotant pels carrers de la ciutat britànica de Liverpool. Es tracta de l'anomenada "Cursa de Santa Dash", que es veu que ja es porta uns quants anys fent-se (perdoneu però no he sabut trobar des de quan es celebra) i que enguany ha aplegat més de 7.000 persones. Val a dir que es tracta d'una cursa benèfica i amb un caràcter del tot lúdic i perquè la gent no s'hi cansi gaire, és de tan sols 5 km.
El primer que em ve al cap és pensar que s'ha de reconèixer aquesta iniciativa perquè deu ser una imatge molt colorista el veure tanta gent ataviada d'un mateix color i a més, d'aquells que es veuen de lluny, corrent pels carrers d'una ciutat. Segon, òbviament a les nostres latituds les curses de San Silvestre vindrien a tenir una certa semblança amb aquesta, i és quan més d'un aprofita l'ocasió per posar-se, com a mínim, un barret de Santa Claus al cap (jo mateix vaig fer-ho al 2009 a Berga). Potser si miréssim bé per la geografia de casa nostra trobaríem una cursa en què el requisit per poder participar-hi sigui, justament, la de disfressar-se de dalt a baix. Però és clar, ja la tindríem "liada" si haguéssim d'optar entre els costums de fora -Santa Claus o Papa Nöel- o les nostres de tota la vida -els tres Reis d'Orient. Ara bé, posats a córrer amb una certa comoditat, no em veig portant a sobre tota la vestimenta reial, farragosa, pesada i incòmoda. I a tot això, què faríem dels camells? Bé, suposo que el mateix que els rens que tiben del trineu. Tant se val, si us ve de gust fer una cursa d'aquestes no m'ha estat gaire difícil trobar una pàgina web amb un bon grapat d'opcions (curses de Santa Claus).
Ara bé, quan al principi he dit que aquesta notícia tenia també un cert to patètic és perquè el món del futbol hi surt reflectit, i com sovint passa, per esquitxar-ho tot de merda. Ja sabeu que la ciutat de Liverpool té dues icones per les quals és coneguda a tot el món: els Beattles i l'equip de futbol homònim. Doncs bé, resulta que com el personatge que dóna nom a la cursa va sempre vestit de vermell, el mateix color que els anomenats Red devils, els aficionats de l'altre quip de la ciutat que juga a la Premier League, l'Everton, no segueixen aquest patró i fan la cursa vestits de blau, el color de la primera samarreta del seu equip. Per entendre'ns, i dexant de banda detalls propis de contextos diferents, és com si parléssim del Real i l'Atlético de Madrid, del Barça i Espanyol. Què voleu que us digui? em sembla una absoluta ximpleria que perquè -casualment- un cert color coincideixi amb el del meu equip rival de tota la vida, però que en el seu origen no té res a veure amb el món del futbol, un s'hagi de desmarcar de la resta i fer-se notar. Si més no, i en descàrrec dels anglesos, sembla ser que la cursa transcorre amb molta normalitat i sense cap mena d'incidència (deu ser herència de la tradicional caballerositat britànica). No m'imagino això mateix a casa nostra, tant si Santa Claus anés vestit de blanc o de blaugrana, sinó que més aviat la imatge que em vindria al cap seria la de bona part dels corredors més pendents d'esbatussar-se que de res més. Al cap i a la fi, i si hem de fer cas de la notícia, sembla que el vermell que vesteix el personatge nadalenc el va imposar una coneguda marca americana de begudes refrescants.
Ja ho deia Gandhi quan demostrava la seva perplexitat al voltant de l'estúpid món del futbol i veient tots els jugadors disputant-se la pilota, es demanava si no era possible donar-li'n una a cada un perquè d'aquesta manera deixessin de barallar-se. Quanta raó que tenia i per això el van pel.lar!
Que potser al basket els jugadors no es disputen la pilota?. Quina diferència hi ha entre els 2 esports per odiar-ne un dels 2?. Potser és degut a l'excessiu ressò mediàtic.Llavors ho entendria.Sino no ho trobo just, tot i que tothom té el dret d'odiar i/o estimar el que vulgui.
ResponEliminaLlegint l'article m'ha vingut al cap una cursa curiosa entre aficionats del Madrid i de l'Atlètic de Madrid. Per a tots els gustos.
ResponEliminahttp://www.marca.com/2011/11/13/atletismo/1321184482.html?a=ECI296e7d34014afd29f5443810bc990ed1&t=1323181017
Tenint en compte que la vestimenta amb la que coneixem a Sant Nicolau la va escollir Coca-Cola per la coincidència amb els seus colors corporatius, no crec que s'hagin de fer mols escarafalls perquè alguns decideixin vestir-lo de blau per coincidència amb els colors del seu equip. A mi, això sí, sempre m'agradarà més el vermell i blanc.
ResponEliminaMiquel,
ResponEliminaEl meu odi pel futbol és directament proporcional al ressò mediàtic que se'n fa. I més encara als darrers anys que sembla que la cosa s'hagi sortit de mare! Fixa't en les vegades que la secció d'esports dels telenotícies d'aquí i d'allà obren amb una notícia que no sigui futbol -llevat de casos excepcionals; fixa't també en la quantitat de notícies de futbol que mirades fredament i objectiva, són del tot prescindibles. Només dues coses: el Pep guardiola tampoc és que sigui un sant de la meva devoció però l'altre dia en una roda de premsa va dir que era més important parlar de com salvar l'euro que del clàssic d'aquest diumenge. Un bri de raó i sentit comú en un món que no en té gens. I la segona cosa que volia dir és que vaig sentir a dir fa molt de temps -no em demani ara a on i qui- que en aquest país la professió més fàcil era la de periodista esportiu, i jo afegiria de futbol. I crec que és molt cert (de la mateixa manera que s'anomena "periodista" a qualsevol col.laborador d'aquests programes del cor de la telebasura). De vegades, quan veig algun retall de roda de premsa en què ha de parlar un jugador, penso que el periodista que li fa pregunta s'entossudeix a ser més ruc que el propi jugador. Altrament dit, no em negaràs que en el món del futbol d'aquest país, la intel.ligència no és, justament, una de les seves virtuts. I així ens va!
Salutacions ben cordials.
pd: és cert, al bàsquet els jugadors també es disputen una pilota però com no en parlen gairebé gens, doncs ningú se'n recorda.
Raúl,
ResponEliminaGràcies per aquesta notícia. No en tenia ni idea. No recordo tampoc que n'haguessin parlat a cap telediari.
Seguim en contacte.
JC
Mariano,
ResponEliminaEl vermell i blanc de l'Ahtletic de Bilbao, potser? Del C.E. Manresa? I sí, tens raó en això de la Coca-Cola. Potser si l'hagués triat Red Bull el color seria blau.
Seguim en contacte.
JC
Del Manresa La Casera, naturalment.
ResponEliminaOsti tu, Mariano, ens hem de remuntar a molts anys enrere!
ResponElimina