dissabte, 10 de desembre de 2011

Navarcles: estic com una sopa!

S'acosten aquelles dates en què és molt típic menjar un bon plat de sopa de galets però ara, més aviat, la meva sopa és de ... mucositats. Perdoneu per aquesta literalitat però les coses són com són. De fa dies que arrossego un bon refredat acompanyat d'unes quantes dècimes de febre i això ha fet que hagi estat aturat des de fa, gairebé, una setmana. De fet, la passada havia començat de nou una dinàmica de sortir a córrer amb una certa regularitat -com recordant els vells temps en què això era el pa de cada dia- però des del dilluns que no faig res i ni tan sols he visitat el gimnàs per, com a mínim, mantenir un cert to muscular. És ben bé que allò que costa molt de guanyar, és molt fàcil i ràpid de perdre després. Ainsss!! Bé, faig aquesta breu introducció perquè us recordo que demà seré a Navarcles, amb motiu de la segona edició de la Bell Race, a la qual hi estic inscrit i que com ja vaig dir en l'escrit de les curses a fer al desembre, aquesta ja entrava en els meus plans. Ara bé, vagi per endavant que no haureu d'esperar de mi una millor actuació que la de fa un any i que tot i sentir-me bé aleshores, tampoc és que em sortís una cursa per emmarcar (vaja, com unes quantes més del meu historial). Si us ve de gust, aquí podeu llegir-ne la crònica.

Es tracta d'una cursa que per mi, des d'un punt de vista logístic, serà còmoda: com vindré des de Manresa, anar i tornar de Navarcles serà un moment i això vol dir no haver de matinar gaire i a més compensarà el fet que estaré sol ja que cap més membre del "Team" hi serà i la família tampoc ha considerat la pena de venir. Per tant, m'hi presentaré, recolliré el dorsal, correré -ja veurem en quines condicions- i cap a casa de nou. D'altra banda, aquesta comoditat ha estat un factor també clau perquè m'inscrivís, tot i que d'un any per l'altre el preu (anticipat) de la cursa ha pujat dels 10 als 12€. És cert que en números absoluts parlem de només 2€ però si us estimeu més veure-ho en altres termes, això suposa un increment del 20%. Seguint aquest ritme, haurem d'estar al cas del preu per a les properes edicions. I ja sabeu què en penso d'aquesta qüestió, de la qual em sento bastant sensible i amatent. D'altra banda, també cal tenir present que enguany els corredors tindrem una bossa d'obsequis que sembla bastant completa, si ens hem de refiar de les informacions que es van publicant a la web de l'organització, sent potser el més destacat una samarreta tècnica de màniga llarga i que si l'he encertat amb la talla, ja m'anirà bé atès que no me'n queden gaires.

Si entrem una mica en detall sobre les característiques tècniques de la cursa, podríem dir que no serà gaire còmoda (també és cert que si surto minvat de facultats farà que d'entrada me la prengui amb molta més calma). Té dues parts diferenciades: la primera, de clar ascens fins poc abans d'arribar al km. 6, inclou unes quantes pujades i baixades i farà que sigui un tram, a priori, bastant exigent. A més, segons aquesta entrada al bloc de l'organització el darrer quilòmetre d'aquesta part s'ha modificat respecte l'any passat, i costarà més arribar a tocar la campana (fins i tot hi haurà cordes per ajudar la gent a continuar). Això fa que el recorregut final s'hagi allargat una mica (uns 100 m.) i amb un guany en desnivell d'uns 80 m. Pel que fa a la segona part, és de clara baixada però amb la "cirereta" d'una darrera pujada poc abans d'arribar a la meta. I a tot això, no cal oblidar que bona part de la cursa transcorrerà per senders i corriols, estrets, giravolts malparits, etc. Tot plegat, si el que busqueu és una cursa plàcida i còmoda aquí no hi fareu res de profit. Per tant, el company Frans ha fet bé de no inscriure's si té el menisc tocat.

Doncs bé, demà ja ens ho trobarem. De totes formes, ni el preu (que tampoc és que sigui molt desorbitat) ni aquest recorregut més dur ha fet enrere la gent ja que les inscripcions anticipades s'han tancat i qui vulgui ser-hi, tant sí com no, haurà d'inscriure's demà mateix però a un preu sensiblement superior (18€). Això ja pica una mica més! Per acabar, us deixo una foto de la campana que s'haurà de tocar en un punt concret del recorregut si després es vol continuar corrent fins el final de la cursa. Si llegiu la meva crònica de l'any passat deia que de tant petita que era me la vaig passar de llarg; o potser és que vaig arribar-hi tan mancat de forces que ni hi vaig pensar. Ara bé, enguany amb aquesta macroestructura que han muntat, encara ens hi fotrem de morros.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada