Mitja de Mollerussa: "de tranqui"

Demà, a l'hora que començo a escriure aquesta entrada, se suposa que ja hauré fet la meva primera mitja marató de la temporada, la segona a Mollerussa. No m'estendré gaire a fer ara un comentari previ en termes elogiosos d'aquesta cursa atès que pel simple fet de celebrar-se en terres de Lleida, estic segur que els hauré de fer després quan n'escrigui la crònica. Però perquè us en feu una idea, aquí us deixo unes quantes dades: un recorregut bastant pla però compte que enganya una mica perquè la primera meitat (fins arribar al poble de Bellvís) baixa uns 45 m. de desnivell que després es recuperen a la segona part, a més d'uns quants passos elevats per sobre de l'autovia que poden afegir un petit toc de duresa puntual; és bastant barata (jo he pagat 14€ amb xip propi), fins i tot més que altres curses de 1o km.; si la cosa rutlla igual de bé que l'any passat, l'ambient popular està més que assegurat perquè paral.lelament es fa la cursa de 8 km. I per acabar-ho d'adobar, una bossa d'obsequis que promet bastant (roba i vi). Com diuen en castellà, "las penas con pan, menos penas".

Dic això últim perquè ni molt menys les tinc totes pel que fa a la meva actuació. No recordo gaires curses de les que ja hagi fet en què les meves expectatives eren tan baixes com ara. I és que a les darreres setmanes els cops que he sortit a córrer es poden comptar amb els dits d'una ma, i tampoc han estat d'allò que diguem, "potents"; més aviat m'he dedicat a treure la pols de la bici en algunes escapades, tot i que tampoc de gaire volada (avui mateix una), per a què enganyar-nos! És per això que hores d'ara la meva intenció és iniciar la cursa a un ritme més suau de l'habitual i mantenir-lo tanta estona com sigui possible. Malgrat que els primers 10 km. són una mica de baixada no sortiré donant gas per després, a la segona meitat -de suau pujada- aguantar el pas o rebaixar-lo una mica. Com sóc conscient que no estic en forma com per marcar un temps inferior a l'1h:40' no em vindrà d'aquí i tot el que sigui millorar la marca de l'any passat -una molt discreta d'1h:45' per arrossegar una lesió al bessó- ja el donaré per bo. Total, de mitges n'hi haurà uns quantes més a la temporada per intentar fer un millor registre i si això no arriba, doncs tampoc passarà res de greu; que com diu en Pere Pinós al seu llibre, arriba un moment que correm perquè ens agrada, sense pensar en l'arribada i sense que ens importi gaire el crono que poguem fer.

I ja que l'esmento, intentaré seguir -mentalment- un consell que va dir en la presentació del seu llibre: sortir a córrer com si tinguéssim una patata xip entre els dits. Si creuo la meta sense que se'm trenqui voldrà dir que hauré corregut còmodament, sense haver de fer un esforç extra ni prémer els dits de la ma per sostenir-lo. Esclar que també podria passar que de tan còmode que vagi, m'agafi la cursa com un vermuth i acabi cruspint-me la patata abans d'hora. Ja ho veurem però el que tinc clar és que demà, qui haurà de patir més de l'habitual, serà un altre membre del "Team", el Xavi, ja que participarà al triatló de la Garmin Barcelona que per cert, té les inscripcions exhaurides. I és que hi ha molt pirat en aquest món. Tot plegat, demà a la tarda ja sabrem què haurà estat de nosaltres dos. Potser ens en sortim i fem una actuació espectacular però ... com de fàcil és sommiar!

Per acabar, us deixo l'enllaç a l'entrada de la meva mitja a Mollerussa de l'any passat.