Un modest llibre per un modest corredor

En dues entrades del bloc he tractat molt breument el tema de la literatura que sobre el món de les curses populars i del running hi havia disponible al mercat editorial. En aquest primera (març 2010) parlava del llibre que aleshores acabava de publicar el corredor mediàtic (per ser un conegut presentador dels esports a la TV catalana) Arcadi Alibès, aprofitant la celebració de la marató de Barcelona de l'any passat, mentre que en aquesta altra (abril del 2010) feia un repàs d'unes quantes obres, algunes de conegudes i altres que sospito que romanen encara en el més trist dels anonimats. De ben segur que en aquest període de temps n'han sortit unes altres però per manca de temps, i reconec que també d'unes certes ganes, no m'he entretingut a posar-me al dia en aquesta qüestió literària. Ara mateix l'únic de nou que em ve al cap és el llibre d'en Kilian Jornet, "Córrer o morir", i que no mereix cap presentació perquè tothom -sigui corredor o no- de ben segur que coneix les seves gestes o si més no, n'ha sentit a parlar, que ja és molt en un país on el put*** futbol absorbeix gairebé tota l'actualitat esportiva. Per tant, aquí no en parlaré -doncs abans que jo ja ho ha fet molta altra gent- sinó que agafant l'essència del que és aquest bloc, modest i per a molts, anònim, dedicaré unes quantes línies per fer una breu referència a un altre llibre que bé se les mereix.

Resulta que a través d'un dels membres del "Team" fa un temps vaig conèixer un altre corredor popular que es diu Pere Pinós, que si no vaig errat és de Ponts, i amb qui he coincidit ja en més d'una cursa per les comarques de Lleida, la darrera sense anar més lluny a Cervera el primer cap de setmana d'aquest mes. Allà va ser on em va comentar que havia publicat un llibre titulat "Córrer enmig del paradís" i vam parlar també de la possibilitat de fer una presentació a Manresa, aprofitant el fet que tenim amics i coneguts comuns. La cosa encara està per veure i si arriba el moment, ja us n'informaré. Doncs bé, ara ve per mi la part més difícil com és parlar d'un llibre que encara no he llegit; de fet, encara ni el tinc perquè espero comprar-li directament un exemplar a la propera cursa en què coincidim, ja que el marge de benefici per ell és més alt que si el comprés en una llibreria o per Internet a la mateixa editorial. Per tant, em limitaré aquí a reproduir la informació que l'autor m'ha enviat amb algun afegitó de collita pròpia. Diu el següent:

"És un llibre escrit per un corredor, però més que corredor qui escriu és una persona corrent i molt humana, que s'interessa més per la llargada i la intensitat de la vida que no pas per això de córrer; al capdavall aquesta és una activitat que es posa al servei de la vida. El llibre narra la peripècia d'un ésser que pels volts dels quaranta li ve la dèria d'anar a córrer. Hi ha els primers passos, pensaments, entrenaments, tècniques, llargada de les maratons, hi surt també l'ambient de les curses, reflexions entorn de la competició, excuses de lluitar contra el crono propi i no contra els altres, el lament sobre el pas del temps i una lloança gloriosa sobre tot allò tan bonic que ens ofereix el món mentre hi fem transcórrer la vida. Al llibre no trobareu grans proeses, ni demostracions de força i resistència descomunals, ben altrament hi ha la delicadesa de les coses petites, la sensibilitat dels detalls que passen desapersebuts. En definitiva, qui hi estigui disposat copsarà els sentiments i les sensacions".

"El llibre és narrat de manera amena i en un català afable, d'abans de la contaminació lingüística, la prosa vol fer resorgir la llengua de l'època dels nostres pares, és un català entenedor i pensat, un llenguatge que vol arribar i és fidel a un model que s'està perdent. La gent que l'ha llegit diu que l'ha viscut, perquè l'obra és vehiculada per una segona persona que la fa intimista, el seu to gairebé personal convida el lector a participar de les peripècies que s'hi narren i no únicament el fa còmplice, també l'en fa protagonista. Així doncs, llegiu-lo, no hi perdreu res, potser sortireu corrent o potser us tornareu a enamorar".

Ha de quedar clar que aquesta no és la meva opinió doncs com he dit abans no he llegit el llibre. Tan sols pretenc aportar el meu petit i modest granet de sorra en la difusió d'un llibre que crec, honestament, val la pena. Al cap i a la fi, si entre la gent anònima no ens ajudem els uns als altres per treure el nas ... qui ho farà? De moment, en Pere Pinós ha complert el que és encara una de les meves espines clavades, la de publicar un llibre. Ja sabeu què diuen sobre els "deures" que ha de fer una persona en vida abans que traspassi: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. Jo he satisfet els dos primers i em falta el tercer; i si a més a més el meu llibre aconseguís ser un best-seller i amb el temps esdevenir un "clàssic", seria la repera! No ho sé, quan m'hi posi ja us faré saber. És clar que si això passa mai més d'un diria allò de: "Ara ja tothom s'hi atreveix". I no li trauria part de raó. Des d'aquí, doncs, la meva més sincera enhorabona i per cert, sapigueu que el llibre ha estat editat per Pagès Editors, val 16€ per 182 pàgines i en aquest enllaç teniu un petit tast.