dissabte, 6 de febrer del 2010

Marathon man: l'autèntic

Amb autèntic estupor llegeixo la notícia que m'han passat (amb data d'ahir divendres) sobre un home que és d'aquells cridats a fer una proesa sense gaire sentit, però. Es tracta d'un tal Stefaan Engels (un cognom ben revolucionari, per cert), belga de naixement i que com qui no vol la cosa s'ha proposat córrer 365 maratons a l'any, és a dir, una per dia, la qual cosa dóna l'esgarrifosa xifra de 15.400 km. Perquè us feu una idea de la magnitud de la "tragèdia", si seguís el diàmetre de la Terra (no la seva circumferència) a l'alçada de l'Equador faria "tan sols" uns 12.756 km. I nosaltres que mostren una prudència i respecte per uns 42 km. de res!! A veure qui és el llest que s'apunta a sortir a passejar amb ell. Segur que sense adonar-te'n ja estaríeu a les antípodes.

Evidentment no deu ser qualsevol boig a qui se li han creuat els cables per proposar-se una cosa com aquesta d'avui per demà ja que si llegiu la notícia ho té tot planificat: les curses que farà dia sí i dia també (mai millor dit), que aquestes siguin organitzades de manera oficial perquè no hagi cap mena de dubte, la logística (metges, patrocinadors, intendència, Websmasters, etc.). I tampoc és una persona que s'hagi llençat a la piscina sense cap preparació física prèvia doncs és un expert corredor de fons, habituat a proves de resistència i que fins i tot té l'honor de ser el primer home en enllestir 20 Iron Man en un any (no confondre amb l'heroi del còmic), és a dir, la prova de trialtló més dura del món, formada per una prova de natació al mar de 3,8 km., 180 més en bicicleta i de postres, per acabar de rematar la jugada, una marató. Ja només d'escriure-ho em cauen gotes de suor pel front. I per acabar-ho d'adobar, resulta que l'única lesió que ha tingut i que li ha impedit fer totes les maratons a peu (que no vol dir no fer-les) és una lesió en un turmell. Ni cap atac de cor, angina de pit, butllofes, als peus, deshidratació, picadura de vespa, mossegada de gos, atropellament de ciclista, avorriment, etc. Mira que amb el trote que porta aquest bon home hi ha mil i un motius per lesionar-se i retirar-se com perquè hagi de ser una cosa tan insignificant com el turmell.

Doncs bé, després de llegir la notícia em venen al cap unes quantes preguntes:
  • Què vol demostrar amb això? que està més fort que ningú, que és una mena de Willy Fog del segle XXI, o vol imitar en Forrest Gump quan li va donar la vena de córrer, o és que realment està fugint d'alguna banda de capos sicilians que volen "vendetta"?
  • Realment hi ha tantes maratons que es fan per tot el planeta? Com s'ho fa quan ha de canviar de continent? Té temps d'arribar a la sortida? I si té tantes ganes de córrer, doncs per què no ho fa amb dues curses simultàniament? Si els escaquistes poden jugar vàries partides alhora ...
  • Té vida marital o social? La seva dona li ha presentat ja una demanda de divorci per abandonament de la llar familiar? Porta els nens a la guarderia entre cursa i cursa? O és que potser és tan antisocial que no fa més que córrer perquè ningú l'aguanta?
  • Quan acabi aquest repte, quin altre de nou se li passarà pel cap? Tornar a fer les mateixes maratons però marxa enrere? Potser un triatló Iron Man cada dia? I per què no canviar-lo per un de més descansat i alhora intel.lectual? Potser llegir un tractat de filosofia oriental cada dia, o llibres d'autoajuda i de recerca de la felicitat? I és que no m'acabo de creure que aquest home sigui del tot feliç, malgrat que el seu desafiament es diu "Feel Good Tour" (Tour per sentir-se bé).
  • I sobretot, la pregunta del milió que no em deixa dormir ... L'Stefaan s'hagués atrevit amb aquest repte si l'any hagués estat de traspàs? Potser sí que li vindrà d'una marató!
Us explicaria més coses d'aquest autèntic "Marathon man" però no sé més del poc que he trobat pel Web i que estigui escrit en un idioma que domini. I és que el seu Web deu estar escrit en neerlandès perquè no és ni francès, ni anglès, ni alemany. I no entenc ni un borrall de la llengua del Cruyff, Van Gaal i companyia. I malgrat que el nom d'aquest blog té el mateix nom ja podeu donar per descomptat que no penso seguir la seva traça.

4 comentaris:

  1. Bé, és d'aquestes activitats extremes que costen d'entendre.
    En tot cas, m'han encantat els teus dubtes-reflexions, sobretot la darrera... ;-)

    ResponElimina
  2. Sí, costa molt d'entendre i com moltes altres activitats físiques portades a l'extrem i de forma continuada, sóc de l'opinió que al final el cos t'ho "recorda". "Cada loco con su tema", com diu la cançó. Per mi això és una autèntica bogeria que no té ni caps ni peus (mai millor dit). Per cert, parlant de dubtes-reflexions, si fos practicant jueu, correria els dissabtes?

    Joan Carles

    ResponElimina
  3. Ei Joan Carles! Bo l'article! Realment hi ha gent prou sonada pel mon! Pero que vols? Hi ha frikis per tot i per a tot! A tu no et veig tan hiperactiu pero ja deu ser prou dur aixo danar fent maratons ara si ara tambe! Jo de corredor no gaire, excursions les que vulguis, llastima que a Holanda tot sigui tan pla que no tengui cap interes el fet d'anar a caminar, ara que potser una marato per holanda seria mes interessant no? Anire seguint el teu blog! Com be dius els blogs es nodreixen de comentaris, tant el teu com el meu!

    Fins aviat!

    Llorenc

    ResponElimina
  4. Hola Llorenç,
    Doncs sí, hi ha gent per a tot. En aquest cas concret no li arribo ni a les soles de les sabates però és que tampoc ho hem de buscar. Hi ha altres coses més divertides en què perdre/invertir el temps. Llàstima que no et vagin les maratons i aquestes coses perquè a Holanda se'n fan unes quantes.
    Ens anem seguint via blogs i salutacions.

    Fins aviat.

    Joan Carles

    ResponElimina