Súria: Santa Bàrbara NO Race!

Agafo una enginyosa frase del company Xavi per descriure la jornada d'avui ja que com molt bé diu el títol de l'escrit, finalment la cursa "Santa Bàrbara Race" no s'ha celebrat pel que comentaré tot seguit. Sembla ser que hauré de considerar aquesta cursa com "maleïda" doncs dues vegades que l'he volgut fer i dues vegades que no ha estat possible, l'any passat perquè em vaig autodescartar per una lesió al turmell i aquest perquè hem estat "descartats" tots plegats. Efectivament, ja deia en l'escrit anterior a la cursa que el col.lectiu de treballadors de l'empresa Iberpotash, que organitzava la cursa com una activitat més de les festes a la patrona dels miners -Santa Bàrbara-, preparava un acte de protesta contra la presentació d'un ERO. Malgrat que confiàvem que això no impediria el desenvolupament de la cursa, la realitat no ha estat així. I això que la jornada prometia d'allò més perquè malgrat el fred, feia un sol espatarrant i la cursa coincidia amb una concentració de "motards" i tot plegat contribuïa que l'ambient fos molt festiu.

Ja només arribar, però, ens han fet desviar de la carretera principal del poble perquè estava tallada pels miners. I mentre fèiem cua per recollir el dorsal i xip, ja se sentien rumors que la cursa no s'acabaria fent. Mentrestant, els miners concentrats davant de l'arc de sortida anaven entonant càntics com "Esta carrera la paga mi cartera" (cal recordar que la inscripció era gratuïta) o el típic "Bote, bote, bote Conseller el que no bote" i algun altre que ara no recordo. Això sí, imaginació no se'ls pot negar. S'acosta l'hora de donar la sortida i els miners no s'han mogut de lloc i ja us podeu imaginar la situació: a un costat de l'arc els corredors apilonats esperant l'inici de la cursa i a l'altre, els miners impedint-ho. Val a dir que molts crèiem que al final ens deixarien passar, després d'haver fet el rebombori i que les càmeres tinguessin les fotos i imatges per a les televisions. Fins i tot hi ha hagut un moment que tots junts ens hem posat a entonar més càntics com per exemple, "Esos corredores, tienen dos cojones" per part d'ells i "Esos mineros, que se vengan a correr" per part nostra. Però la situació seguia encallada. L'organització ens animava a sortir com i per on poguéssim però a veure qui era el primer a fer la gambada inicial. Al final, els miners han començat a cridar "Esta carrera no se correrá" i resignats, hem donat el braç a tòrcer. Hem retornat el dorsal i el xip i recollit la bossa del corredor. Si voleu llegir la crònica de la notícia, aquí teniu la que ha publicat el diari "Regió 7" en la seva edició digital d'avui dilluns.

I ara pensareu: cap a casa. Doncs us equivoqueu, perquè no hem volgut marxar de Súria amb la cua entre les cames i ja que estàvem predisposats a córrer hem cregut convenient fer la nostra pròpia cursa, a mode d'entrenament. Fins i tot hem estudiat la possibilitat de seguir el recorregut de la Santa Bàrbara -aprofitant que devia estar senyalitzat- i sortint des d'un altre lloc, gairebé d'incògnit, però ens ho han desaconsellat atès que una part del seu recorregut passa pel mig de les instal.lacions mineres i no estàvem segurs que no hi haguessin "grups de vigilància". Total, que ja tens uns quants repartits per grupets i corrent amunt i avall pel poble. Nosaltres, que ja coneixíem part dels seus voltants per haver-lo fet en BTT, hem optat per resseguir l'anomenat "Itinerari patrimonial Samuntà", en part, juntament amb part del "Camí de la Sal". I què voleu que us digui? Crec que l'alternativa ha estat molt atractiva i ens ha permès descobrir una zona que no coneixíem del tot, i a més amb restes patrimonials que sense ser de màxim interès, sí són un exemple de com pobles com Súria que no són gaire o gens coneguts pels seus recursos turístics, promocionen el poc que tenen. Així, els camins ens han portat a "descobrir" un parell d'esteles de menhirs, restes d'un dolmen i una necròpoli, unes quantes barraques de vinya ben conservades, un molí d'oli del segle XVII, etc. En aquest enllaç podeu llegir una breu descripció d'un camí local des de Súria mentre que el mapa del costat reprodueix l'itinerari sencer. En total, i perquè veieu que hem aprofitat el temps, segons dades del GPS hem fet una tirada d'uns 15,4 km. i un desnivell acumulat de gairebé 750 m. (per fer-vos una idea, a la cursa d'Olot sortia un desnivell de 703 m. i a Ossera de 627 m.). I això que no hem pogut fer la cursa prevista!!

Per cert, deixo una pregunta en l'aire: el nom de "Samuntà" prové de "Samontà", és a dir, una "zona immediata als primers relleus muntanyosos i de terra de secà" segons el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans? I si és així, es el mateix que "Samontano" o "Somontano"? I és que córrer durant dues hores donen per pensar.