A per l'or líquid! Les Borges Blanques

Aquest diumenge ja el tenim reservat per passar el dia a les Borges Blanques, la capital comarcal de les Garrigues. Aprofitant que s'hi celebra la XIII Fira de l'Oli de Qualitat Verge Extra (no penseu que em moc del sofà per qualsevol oli, no!), participaré a la Cursa de l'Oli, en la seva 7ª edició. Val a dir que aquesta és d'aquelles curses que li he posat l'ull a sobre de fa temps ja que en tinc bones referències de diferents fonts. Per tant, en faré cas i farem una tirada un pèl llarga en cotxe per gaudir d'ambdós esdeveniments. Val a dir que la cursa deu tenir el seu bon nom perquè des de mitjans de mes les inscripcions estan exhaurides, superant les 600.

D'altra banda, potser hauré de rectificar després però la impressió que en tinc ara mateix és que, tret d'aquest nombre relativament elevat de corredors, em recorda a algunes de les curses ja fetes per diferents motius: així, podem pensar en la de Puigverd de Lleida (pel seu perfil) o Agramunt (per coincidir amb una altra fira), a part que en tots tres casos la distància és la mateixa. De fet, si ens fixem en el perfil veurem que és molt semblant en ambdues curses, amb un desnivell que és d'aquells que de "lunes a martes, no te apartes" i si de cas, el pendent és un pèl més accentuat a Puigverd i més suau a les Borges. Però bé, quan l'hagi suat ja us ho confirmaré.

A part d'això, la cursa és una bona oportunitat per visitar una ciutat on no hi he estat mai i que suposo poques vegades més visitaré de nou. Em cau una mica lluny i la veritat és que tampoc la conec gaire -com tampoc la resta de la comarca. Segurament deu ser d'aquelles terres anònimes per a molta gent i que només se n'adona que existeix quan sent a parlar del que deu ser el seu recurs més conegut, l'oli. De fet, si mirem xifres de l'Anuari Econòmic Comarcal que edita cada any la Caixa de Catalunya, estem parlant de la comarca on el pes del sector agrícola dins el PIB comarcal és el més elevat del país (gaire un 20%). A més, sense ser la comarca amb menys població, tampoc és que haguéssim de conviure amb un gran nombre de veïns (uns 20.500), dels quals gairebé 6.000 a la capital. De fet, mirant un mapa de la comarca me n'adono que a part d'aquesta, l'altre municipi que em resulta familiar és Arbeca, per allò de les olives arbequines (boníssimes!!). Si recordeu, un dels escrits del mes de desembre feia referència a les IGP i DOP catalanes, sent-ne una la de l'oli de les Garrigues que inclou part de la comarca més alguns municipis del Segrià i l'Urgell. Doncs bé, sapigueu que per a l'elaboració de l'oli d'oliva verge extra de la DOP s'utilitza només oliva arbequina d'alta qualitat i collida directament de l'arbre. Jo, que sóc un devorador de les olives (com el Coco de Barri Sèsam ho és de les galetes) no podria treballar-hi perquè el negoci em seria ruïnós. Això sí, seria un pagès arruïnat però amb la panxa contenta. Si voleu més informació d'aquesta DOP, entreu en aquest enllaç. I si visiteu la comarca no teniu excusa per no comprar-ne perquè ho podeu fer a les 27 cooperatives que hi ha escampades per la DOP.

Si a més us va el rotllo cultural, i aprofitant que hi sou, podeu passejar pels carrerons del nucli antic d'Arbeca i visitar també les restes del seu antic castell. Molt a la vora, els amants de l'arqueologia poden gaudir d'un dels conjunts més importants de Catalunya, la fortalesa dels Vilars, construïda pels ibers ilergets (més informació en aquest enllaç). També a prop no us podeu perdre el castell de La Floresta i per suposat, la capital, les Borges Blanques i la seva Fira de l'Oli. Si feu una ullada al seu programa d'activitats n'hi ha algunes de destacades, com per exemple, l'agermanament de la DOP Vedella del Pirineu amb la de l'oli de les Garrigues, una xerrada sobre l'extracció de pedra a la comarca (activitat abans molt més estesa però ara en declivi), cates de vi i tastos (ja sabem que allà on hi ha menjar i beure s'aplega molta gent) i una altra que m'ha cridat l'atenció perquè desconeixia la seva existència: la signatura del conveni per l'IGP del "Pa de ronyó". Ara, no deu ser gaire desconegut perquè té una entrada a la Wikipèdia i fins i tot un club d'admiradors al Facebook. És ben bé que avui dia, si no estàs en aquesta xarxa social, no existeixes.