Preparant la Marató: la Marxa del Terme

En vistes que no tenia cap cursa programada i que els meus dos companys estan encara per terres africanes fent de les seves, ahir diumenge vaig decidir participar a la Marxa del Terme de Sant Fruitós de Bages, tenint en compte que està molt a prop de casa i que de cara a la marató de BCN no em vindria pas malament. Dit i fet, per les característiques del recorregut de la marxa crec que ha estat un bon test inicial per al que em pugui trobar pels carrers de la ciutat comtal, tant per distància com perfil. Així, vaig optar pel recorregut llarg (de 26 km.) i no pel curt (18,5) doncs em volia provar en una distància més gran que la mitja marató i veure com responien les cames i el cap. A la vegada, el perfil, sense ser del tot pla, tampoc tenia grans desnivells com perquè no sigui considerada una marxa força planera. Si voleu veure el recorregut amb més detall, cliqueu sobre la imatge.

Per suposat, suposo que ja haureu deduït que la meva participació no va ser caminant sinó corrent. I pel que vaig veure no vaig ser l'únic en tenir aquesta pensada ja que un cop arribat a la meta els pocs que encara hi érem teníem tota la pinta de corredors, més que de caminadors. Però anem per parts. A les 8:30h inicio la meva cursa particular -la marxa començava a les 8:00h- i al cap de poc temps me n'adono que no ha estat la millor elecció ja que uns quants quilòmetres abans del primer control, em topo amb la gran massa de caminadors que coincideix amb un tram on el camí és estret i és del tot impossible continuar corrent. Així doncs, no tinc més remei que unir-me a ells. Suposo que els corredors que ja podien estar al cas d'aquest fet devien sortir abans. Després d'aquest control puc fer la resta del recorregut corrent per la qual cosa dels 26 km. totals, diria que un parell els vaig fer caminant, que tampoc està malament per variar i anar escalfar.

Continuo la meva cursa particular i vaig passant els controls un rere l'altre gairebé sense aturar-me, només el just per fer un glop i un cafetonet ràpid (poc després del segon en una parada podríem dir que "sorpresa"). Suposo que això d'esmorzar un bon entrepà de botifarra i continuar corrent no és gaire saludable per l'estómac, per la qual cosa els controls estan més pensats per als caminadors que no pas els corredors com jo. No em veig aturant-me a la vora del camí i traient tot el menjar. Ni és sa ni estètic. Total, que pensant que l'entrepà ja me l'engraparia a l'arribada segueixo al meu ritme i a partir del km. 15 començo a enxampar altres corredors que, dedueixo, devien haver sortit abans que jo. Confesso que això em fa sentir bé i m'envalento pensant que vaig bé (si més no, millor que altres) i apa, anar-hi fent. Curiosament, quan enfilo el tram final i arribo a l'entrada de Sant Fruitós (en concret al nucli de Sagrera) les cames deixen de respondre com ho estaven fent i es com si haguessin fet una desconnexió total. Així que faig els darrers 2 km. tot xino-xano. Al final, inverteixo poc més de 2:30h. Val a dir que no havia fet cap previsió de temps; només volia comprovar les meves "sensacions" en una distància que no havia fet mai i a un ritme que suposo s'acostarà bastant al que hauré de mantenir a la marató. I l'experiència crec que ha valgut la pena ja que malgrat que avui em trobo amb les cames una mica baldades, tinc ganes de repetir-la.

Per cert, he de dir que la marxa ha estat molt ben organitzada en tots els seus aspectes: el recorregut perfectament marcat i sense donar peu a possibles confusions de quin camí seguir i per on anar; els controls molt ben assortits (malgrat no aprofitar totes les seves "possibilitats"), els punts de perill (per cruïlles amb carreteres) ben senyalitzats i amb un policia local al cas, etc. És a dir, que si busqueu una cosa un pèl diferent a les curses "convencionals" i provar-vos sense haver de mirar el cronòmetre, aquesta és una bona opció.