dimecres, 6 de gener de 2010

Per què corro? Per la por al Rei negre!

Remenant per calaixos plens de fotografies familiars antigues he trobat aquesta que us ajunto i que demostra el que ni jo mateix sospitava. Les meves ganes de córrer (o millor dit, de "sortir corrent") no són pas relativament noves i fruit d'allò que podríem dir "la crisi dels 40, sinó que he descobert que es remunten a la meva més tendra infantesa. I si no, com s'explica que a la diada de Reis, el dia més assenyalat de l'any per a qualsevol nen en plenes facultats mentals, el dia que pares i fills esperen amb delit, uns per fer regals i els altres per desembolicar-los amb la boca oberta de bat a bat per veure què els hi hauran portat Ses Majestats d'Orient, jo vulgui fugir com un condemnat de mort amb la cara plena de llàgrimes? Potser és que en Baltasar, tot cofoi amb les seves vestimentes reials i amb un maquillatge tan fidel a la tradició d'un rei negre, em feia por? Penseu que en aquesta foto jo devia tenir 3-4 anys i que estem parlant de finals dels anys 60s i per tant, a Manresa, capital provinciana com la que més, no estàvem gens acostumats a veure persones de pell fosca, llevat de l'americà de torn que jugava a l'equip de bàsquet de la ciutat (quasi sempre era d'aquesta nacionalitat i si era negre, encara més!).

Fixeu-vos en la foto com ja estic a punt d'escapolir-me del Rei malgrat que aquest em té ben subjectat per la cintura amb el seu braç. No recordo si al final ho vaig aconseguir o en Baltasar no em va deixar anar fins que em va donar el regal. Ara bé, i enllaçant això amb el pretext d'aquest escrit, qui sap si després vaig fugir corrent i em devien recollir vés a saber on! Potser aquesta va ser la meva primera cursa sense ser-ne conscient i després, les ganes de córrer hi continuaren sent dins meu però "hivernades", a l'espera que es tornessin a desvetllar. I han hagut de passar 40 anys! Sort que ara Manresa és una ciutat més cosmopolita i ja estem acostumats a veure pel carrer més gent de moltes diverses procedències, i que els jugadors no nacionals del seu equip de bàsquet venen de més països. Això vol dir que quan veig pel carrer una persona amb la pell fosca ja no surto corrent cames ajudeu-me!

Per cert, l'altre noi que m'acompanyava és el meu germà i com és més gran suposo que això ja no li devia venir de nou. La seva cara de traquil.litat més absoluta ho diu tot i fixeu-vos com de valent devia ser per portar pantalons curts en ple mes de gener, amb el fred que fa a Manresa en aquesta època de l'any. Sospito, però, que era el costum d'abans, això sí, acompanyats de mitjons llargs. Res, que us aprofiti el Tortell de Reis tant com el que m'acabo de menjar fa una estona. Ah! i sapigueu que m'ha tocat el rei. Potser serà això un bon senyal per a les properes curses?

"Vet aquí el Tortell de Reis. Ocultes en el seu interior hi ha algunes sorpreses ... Diu la tradició que qui trobi la fava pagarà tan boníssimes postres. En canvi, qui trobi el Rei serà coronat amb gran alegria davant de tots els comensals".

2 comentaris:

  1. Jajajaja, molt bona la foto. Cada runner te el seu motiu per córrer... Per cert, he tingut la sort de ser coronat Rei.
    Salutacions!!!

    ResponElimina
  2. Doncs enhorabona, ja hem sigut dos els coronats Reis pel tortell. Potser serà aquesta l'única corona que em posaran al cap perquè si he de confiar en una de "Laurus Nobilis", és a dir, de llaurer per guanyar cap cursa, ja puc anar esperant assegut.

    Salutacions.

    ResponElimina