Blanes: no estic "murt" del tot!

Com ja vaig anunciar, aquest diumenge he participat a la Cursa Marimurtra de Blanes de la qual ja en tenia bones referències i que després de veure com ha anat tot plegat, no m'ha decebut en res, tant a nivell personal com també organitzatiu. Anem per parts i detallem una mica la crònica del cap de setmana. Per no haver de matinar molt el mateix diumenge i ser puntual a la sortida, jo i la Sílvia vam optar per fer una miniescapada i pernoctar a Lloret, en un hotel de la cadena Don Juan. Com devia ser un dels pocs oberts en aquesta època de l'any, no hi havia gaires més alternatives (la veritat és que tampoc les vam mirar) i diguem que per passar una nit no és mala opció però qui em conegui deduirà que no m'hi trobarà passant unes vacances. És un edifici mastodòntic amb habitacions a tort i a dret, gent per tot arreu (no em vull imaginar l'escena en plena temporada d'estiu), una cuina self-service que no passaria el tall de gent més sibarita que jo, unes habitacions en què has de demanar a recepció el comandament a distància de la TV previ pagament d'una fiança (potser una mesura perquè no els robin?) i el que més em va cridar l'atenció: sense una trista làmpada a la tauleta de nit per poder llegir sense haver de tenir encesos tots els llums. Per cert, els horaris del restaurant adaptats als clients més habituals en temporada baixa: els jubilats de l'IMSERSO. Més que un hotel allò semblava un geriàtric i jo i la Sílvia simples infermers. Això sí, feia goig veure'ls després ballant a la sala de festes. Més d'una clavícula s'haurà sortit de lloc aquella nit de lloc i més d'un haurà hagut d'anar corrent a la farmaciola per prendre's una pastilla per la pressió. Que consti que no me'n enfoto perquè vés a saber d'aquí unes quantes dècades si hi tornarem però en un pla més sedentari!

L'endemà esmorzem ben d'hora i fem via cap a Blanes, que està a tocar de Lloret. El dia es presenta núvol (de fet, va ploure a la nit) però sense amenaça de pluja, i ja de bones a primeres veiem que la cursa pot presentar un molt bon nivell organitzatiu; la sortida i l'arribada perfectament tancades al públic, un bon grapat de voluntaris (després també els veuríem durant el recorregut escampats per les cruïlles dels camins), el lloc de recollida dels dorsals, les dutxes i vestuaris al pavelló municipal, ben a prop, etc. Diguem que la cosa pintava bé d'entrada. S'acosta l'hora de la sortida i es guarda un minut de silenci per les víctimes del terratrèmol d'Haití (un gest molt d'agrair). Un cop en marxa veig que les cames van responent bé; de fet, tan bé que quan arribo al 5è km. porto sense adonar-me 20' gairebé justos, és a dir, millor fins i tot que a la cursa de Sant Silvestre de Berga quan se suposa que en aquesta corria pensant en fer-ho més ràpid per la seva curta distància. Aleshores decideixo alentir el ritme de cara als 15 quilòmetres restants, no sigui que després tingui un defalliment. És per això que a la meitat de cursa el pas ja ha pujat a uns 4':25"/km. Però tot i així, les sensacions (torna a sortir aquesta paraula) són bones. A partir de l'11è km. el recorregut comença a pujar, amb trams força costeruts i uns altres de pujada i baixada.

Com ja sabeu que les pujades no són el meu fort, m'ho prenc amb calma esperant el darrer quart per iniciar la baixada. Comença aquesta i vaig mirant de tant en tant el cronòmetre i em proposo el "repte" de baixar de l'1h:34' sense haver de prémer gaire més. Al final, però, no és possible i em quedo a les portes ja que creuo la meta amb 13 segons de més i ocupant la posició 274 d'un total de 841 corredors (vegeu-ne la classificació). Per tant, em puc donar per molt satisfet tenint en compte que les meves expectatives eren una mica més "modestes". De fet, i ja posats a especular, crec que si la cursa hagués fet 1 quilòmetre més (per allò de la mitja marató) i amb el ritme que duia al darrer quart, hagués millorat la marca de les mitges de Sitges i Salou. És més, i sense voler fer-me el mil homes, crec que amb un perfil més planer m'hauria situat al voltant dels 1h:35'. Però tant se val, estic content perquè les cames em van respondre força bé i en acabar no vaig tenir cap molèstia important. Així doncs, i "jugant" una mica amb el nom de la cursa, no estic "murt" del tot i encara puc fer un paper més que digne a les curses.

Després, veiem que l'organització segueix mantenint un molt nivell, tant sigui per recollir la bossa del corredor, l'entrepà i begudes, la samarreta, com el sorteig dels obsequis per als corredors premiats. Fins i tot, mireu si són "esplèndids" els Fondistes de Blanes (club organitzador) que a més de la samarreta, la bossa incloïa una tovallola. Per cert, millor que la de l'hotel de Lloret.