dijous, 7 de gener de 2010

Marathon Man a Twitter

D'ençà un temps, quan em trobo pel carrer persones amb les quals he perdut el contacte que per motius diversos havíem tingut abans, em demanen si estic al Facebook per així mantenir-nos al dia. I quan els responc que sí però també que no hi entro gairebé mai, em posen unes cares com dient "de què vas?", "no estàs al dia". La veritat és que m'estic adonant que jo i les noves tecnologies anem a velocitats diferents, jo a la del segle XX (de vegades fins i tot diria que a la del XIX) i aquestes a la de l'actual. No sé si això respon més que aviat a una qüestió d'edat (tampoc és que estigui ara mateix fent cua per entrar a una llar de jubilats), de "rebel·lia" per no voler endinsar-me en tot un món que trobo molt "impersonal" i excessivament tecnificat (això passat a l'àmbit educatiu al qual pertanyo vol dir que passem de formar idiotes analògics a uns altres de digitals), de por a perdre part de la meva intimitat o, simplement, el risc a caure en una dependència de la qual després no me'n pugui estar. I això em passa també amb els mòbils i altres gadgets semblant, els videojocs, etc. En general, que em miro de reüll i a una certa distància qualsevol innovació tecnològica o aparell que s'hagi de carregar amb l'ordinador i que tingui més d'un determinat nombre de tecles. No sé si la dita "més val boig conegut que savi per conèixer" podria aplicar-se a aquesta qüestió però crec que s'entén el que vull dir.

Tot i així, com també em considero una persona de ment oberta no tanco l'orella al que passa al meu voltant i després de rumiar-m'ho, he decidit fer un "experiment" (potser d'aquells amb gasosa) i entrar en això que s'ha anomenat Web 2.0. Aquesta vindria a ser com la segona generació del desenvolupament de la tecnologia Web, basada ara en les comunitats d'usuaris i serveis com els wikis i blogs (sense ser-ne conscient jo ja estaria "experimentant") i les xarxes virtuals (tipus Facebook, MySpace, Twiter o Tuenty) que fomenten la col.laboració i un intercanvi ràpid d'informació entre els seus membres; de fet, el Web 2.0 també rep el nom de "Xarxa social" per aquest enfocament col.laboratiu per la qual cosa sovint es diu que és més aviat, una actitud i no tant una tecnologia. Perquè ens en fem una idea (i jo el primer), aquest enllaç porta a un mapa visual (deu ser el nom modern per allò que sempre s'ha dit "esquema" o gràfic") dels principals conceptes que sovint s'associen al Web 2.0; per la seva banda, aquest article capturat de la Wikipedia (un altre exemple d'això que estem tractant) en parla amb un cert detall (està en anglès però com som en un món global, suposo que no heu de tenir problemes per entendre'l, oi?). Ara, que si voleu una molt bona frase a la qual ens podríem subscriures molts de nosaltres, aquesta del Web de Tecnorantes, que sobre el Web 2.0 diu: "es como el porno. No podría definirlo, pero lo reconozco en cuanto lo veo".

Es diu també que el ciberespai posiciona una persona, empresa, producte, idees i pensaments, etc. i per tant, que avui dia no té sentit que certes professions i activitats no estiguin presents a la Xarxa (p. ex. què en podem dir de la proliferació de polítics, sobretot en campanya electoral?). En certa forma, Internet ens facilita la creació i gestió de la nostra pròpia identitat, ens dóna a conèixer a la resta de gent. Una altra cosa és el grau de privacitat que un està disposat a perdre. Malgrat no ens ho sembli, la participació aparentment gratuïta al Web 2.0 també té un preu. Tot plegat, com deia abans he decidit de fer una prova i m'he "ficat" al Twiter, un servei de microblogging que permet generar missatges d'un nombre màxim de caràcters (crec que uns 140) de respostes a la pregunta "Què estàs fent?" i subscriure's també als fluxos de missatges d'altres usuaris. Ve a ser una eina per mantenir contacte amb els col.legues, saber què estan fent o difondre notícies de darrera hora. En el fons, m'ho agafo com una eina més de les diverses que hi ha avui dia per donar a conèixer els continguts del blog, i que la gent que hi estigui interessada, conegui les meves "peripècies" atlètiques amb un altre mitjà. Ja veurem com va. Potser seré jo el primer en cansar-me'n i arraconar aquest "experiment".

Clar que també hi ha la versió contrària a aquest fenomen, és a dir l'anomenat "Suicidi 2.0" com la millor manera de recuperar les veritables relacions personals, allunyades de la virtualitat que ens ve donada per aquestes comunitats. Potser que vagi reservant-me la soga per si arriba el moment que decideixo de suïcidar-me virtualment.

Joan Carles Llurdés wants to keep up with you on Twitter

Twitter connects you with everything you want to know, right now. Short bursts of information are readily available from news organizations, corporate entities, politicians, celebrities, local businesses - even your close friends and family. Also, if you have something to share with the world, Twitter makes it super easy. To join for free, click the link below. http://twitter.com/i/79fef624b2bf5968c2ed062915bde1040c51635c

Thanks,

@twitter

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada