divendres, 29 de gener de 2010

Felicitats a un col.lega virtual de curses

Ja ho té això de la blogosfera i el món de les curses populars, que contactes amb gent que tenen la mateixa afició que tu, que comparteix el mateix interès o inquietud per fer públic les nostres modestes proeses atlètiques i que acabes coneixent, no personalment sinó a través dels respectius blogs. Així, amb alguns dels autors dels blogs que tinc enllaçats intercanviem missatges, ens fem consultes i mantenim una certa relació a distància. Reconec que jo no sóc gaire destre per fer noves amistats i potser, per mi, el blog és una eina que m'ajuda a superar aquest defecte meu. Bé, com diu la dita catalana, "qui no té un all té una ceba".

Doncs bé, dic tot això perquè vull aportar el meu petitó granet de sorra i destacar un blog d'un altre corredor que ha merescut l'atenció de la revista "Planeta Running" en el seu darrer número (el 22). Reconec que no coneixia aquesta revista però això no vol dir res perquè tampoc controlo totes les que es poden trobar en un quiosc i que tractin del món de les curses. En aquest enllaç podeu llegir l'article que li dedica al company Ernest Crespo (a qui no conec en persona, però) i que en certa forma té una trajectòria una mica semblant a la meva. No ho dic pels problemes de lesions i de qualitat de líquid seminal que reconeix l'Ernest en l'entrevista (per sort jo me'n salvo, de moment!). Més aviat és per aspectes com la pèrdua de pes que li va suposar el començar a córrer, per haver debutat en una mitja marató (jo a la de Sitges), per tenir una millor marca als 10 kms. semblant a la meva i perquè el nostre repte més important i immediat és acabar la marató de Barcelona (amb una certa dignitat). Ell s'ha proposat també baixar de l'1h:35 a la propera Mitja de Granollers que enguany jo no correré (més que res perquè els dorsals fa temps que estan exhaurits).

De ben segur que si segueix amb aquesta evolució i ganes, la marca està al seu abast. Per cert, també la meva més sincera enhorabona pel seu "embaràs". A veure si quan li arribi la nova criatura, anirà de cul i no precisament per córrer!!

2 comentaris:

  1. Ostres, Joan Carles...Estic totalment descol.locat.... Moooltes gràcies per aquestes paraules, de veritat. I ja parlarem sobre aquest objectiu de la Marató, i si podem córrer plegats un bon grapat de kms. Fins que em deixis tirat, es clar, jejeje.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  2. Avui per tu, demà per mi. Tot sigui per donar una mica de "vidilla" als nostres blogs. I a la Marató, ja veurem qui deixa tirat a qui, que jo no les tinc totes.

    Salutacions.

    ResponElimina