Han fet el cim!

Potser us estareu demanant el motiu del títol d'aquest escrit, que què m'estic empatollant. Doncs resulta que fa una setmana els meus dos col.legues de curses se'n van anar a fer, com qui no vol la cosa, una expedició al Kilimanjaro, el mític sostre del continent africà. I fa un parell de dies que ens han comunicat que ja han fet el cim sense gaires imprevistos. De fet, durant les darreres setmanes el Frans i el Xavi ja s'estaven entrenant per aquest repte, fent sortides de muntanya per provar-se, provar també el material, adaptar-se a les alçades, marxes diürnes i nocturnes, etc. De fet, la que vam fer no fa gaires setmanes amb raquetes de neu formava part d'aquest pla. I pel que sembla, no els ha anat gens malament, tot i que no conec gaire els detalls de l'aventura. Ara, segons ens informen, estan gaudint d'uns merescuts dies de descans i esperem que no es desfasin en les celebracions, no sigui que els hagin d'expulsar i tornar a casa abans d'hora. A veure si ara resultarà que desbancaran al famós Jesús Calleja i faran el seu propi programa de desafiaments extrems (per cert, si accediu al seu blog trobareu aquesta crònica del seu ascens al pic africà). Si mes no, ells han tingut la sort de veure les restes de les glaceres que encara romanen a la muntanya; a les fotos es veu perfectament com estan en regressió per causa del canvi climàtic i a aquest pas, en poc temps més el títol d'una de les pel.lícules d'aventures més mítiques -Les neus del Kilimanjaro, amb Gregory Peck i Ava Gardner- ja passarà a ser història definitivament.

Bé, dit això, faig aquest escrit per donar la meva més sincera enhorabona al Frans i al Xavi per aquesta proesa. Al seu moment jo també em vaig plantejar d'anar-hi però en aquesta època del curs acadèmic, tinc massa focs encesos que no puc deixar d'apagar ni tampoc delegar en segones persones. Diguem que els tinc una sana i saludable enveja. I mentrestant jo continuo corrent; ja vaig anar sol a Blanes, aquest proper diumenge faré també sol una caminada a Sant Fruitós de Bages i tampoc m'acompanyaran a la cursa de l'Oli a les Borges Blanques. Només faltaria que ara s'aficionin massa a les expedicions de muntanya i em deixin sol en les curses.