Resum del cap de setmana

En el darrer escrit feia esment de les curses que no hagués estat malament de participar-hi (tot i ser el mateix dia) i que per un motiu o altre, no han comptat amb la presència del "Team" o d'algun dels seus membres. Pel que fa a la cursa de Navarcles, i pels comentaris que m'han arribat, bé de forma directa o indirectament, sembla ser que ha anat més bé que l'edició de l'any passat, la del bateig. La seva organització ha millorat aspectes que ja van ser objecte de crítica i es compromet a seguir-ho fent en d'altres (p. ex. el de la inscripció on-line) i suposo que la prova d'això és que va aplegar 200 participants quan fa un any no van arribar a la setantena. Per tant, es d'esperar que dins el context comarcal de les curses populars, pugui fer-se un petit forat dins un mercat cada cop més atapeït. Des d'aquí, encoratjo al Consell de Joves de Navarcles a seguir endavant amb aquesta iniciativa i malgrat que pel seu perfil, aquesta no és de les meves curses favorites, tenint en compte que es fa a prop de Manresa, suposo que tard o d'hora acabaré per treure-hi el cap.

Pel que fa a la cursa d'Ivars d'Urgell, un èxit total de participació, amb 530 corredors entre les dues curses (5 i 10,3 km.). Aquesta darrera ha aplegat 420 corredors i pel que tinc entès més de 100 persones es van quedar amb les ganes de participar-hi però com ja es deia, les inscripcions es van haver de tancar. De ben segur que amb només dues edicions aquesta s'ha acabat consolidant en el calendari de les curses populars de les Terres de Ponent i si hem de fer cas dels comentaris en alguns fòrums, és d'esperar que any rere any segueixi aquesta línia i no tinguin més remei que ampliar el nombre d'inscripcions si es vol satisfer tota la demanda. No seria gens estrany que més endavant repetim aquesta cursa perquè les opcions per organitzar després una sortida familiar per la zona són moltes i a més, molt atractives.

També us parlava de la Marató Pirata Montserrat, una cursa no competitiva de 42 km. i amb una bestiesa de desnivell, organitzada pel club Koala's Team. Ja només amb aquest nom, d'animaló simpàtic, dóna la sensació de ser una entitat que es pren les coses amb el suficient toc d'humor com per fer-te passar una bona estona. De fet, la frase que acompanya al nom del Web és prou explícit: "Skyrunners i birres". Doncs bé, no he pogut esbrinar quanta gent hi ha participar tot i que suposo que no gaire -que no és un fet dolent, ni molt menys- i si feu una ullada al Web veureu que l'esdeveniment va respondre ben bé al seu esperit inicial: una colla d'amics -tots ells sonats com el que més- que es troben per fer una marató de muntanya per un indret que té quelcom d'especial. De totes formes, diria que el més destacat d'aquesta edició ha estat l'intent per part del Patronat de la Muntanya de Montserrat de torpedinar la cursa, fins i tot fent-hi venir els Mossos d'Esquadra. Això, però, no va impedir que finalment la cursa es fes com estava prevista. En aquest enllaç podeu llegir la carta oberta que els Koala's han fet arribar al Patronat. Tot plegat, crec que en el seu objectiu de protegir la muntanya no deuen tenir gaire clar qui hi fa més mal, si uns quants corredors que estan més que acostumats a trepitjar aquest terreny i per tant el coneixen bé i són bastants curosos; o pel contrari, els milers de turistes que cada cap de setmana col.lapsen els accessos, la basílica i que sovint es comporten com Àtila i els seus huns, que per allà on passaven ja no creixia més l'herba.

Cap d'aquestes tres curses va ser afegida al nostre sarró. Com us deia, en lloc de fer-ne alguna vam optar per una sortida en BTT aprofitant que jo, el Frans i el Xavi disposàvem d'una bona estona. No teníem cap objectiu marcat d'entrada -tret d'arribar a Sallent al migdia- i vam recórrer diferents indrets del Pla de Bages que ja ens coneixíem d'abans i algun altre camí que vam descobrir. En concret, i des de Santpedor, cap a Callús, les Pinedes de Castellnou (on van fer no fa gaires setmanes la 1ª cursa 2.0), direcció nord fins arribar al Serrat del Torrent de la Canal des del qual hi ha una molt bona vista de la vall del Llobregat (Navarcles, Vilafruns, Sallent, etc.). Baixem després amb la intenció d'arribar-nos al Cogulló de Sallent. Tot i que la pujada no ens la treu ningú val la pena fer-la perquè és d'aquelles amb un pendent tant regular i constant que va molt bé per entrenar-se en aquesta mena d'esforços. Si fos possible es podria veure les restes del poblat ibèric que hi ha al cim però el recinte és tancat. De fet, tota la zona ho està per la mina de potassa que hi ha al costat però en fem cas omís. La foto del costat és part d'aquest recinte i la vista que se'n té de la vall que hi ha als peus de la muntanya. Després ens dirigim a Cabrianes -a l'altra banda del riu- i ens queda pendent per a un altre dia l'"atac" a les Roques Albes i Fucimanya.

D'estant aquí hi ha un pas a Sallent on hi ha un cros escolar. La mainada és considerable i els pares amb criatures amb edat de començar a córrer han de fer veure que els interessa molt. Si més no, podem veure aquí els inicis de les curses populars i qui sap si sense saber-ho, alguna futura estrella de la competició. Me n'adono també de la diferència de perspectiva i objectius que es planteja un marrec de 5-6 anys i una persona de la meva edat, doncs la distància de la prova és de 500 m. Allò que per a nosaltres no és res, per als nens suposa un esforç important i penso també en com poden canviar les tornes en unes quantes dècades: fer mig quilòmetre podrà ser per a mi una proesa (i més amb un caminador) i ells -que ja no seran tan nens- el faran com si res. C'est la vie!! Tant se val, no val capficar-se per això que és inevitable i anem tots a dinar a Can Vila (Artés), una masia-restaurant que data del segle XIV i que és ideal per anar-hi amb colla i amb mainada (hi ha servei de monitors). De totes formes, si no és amb aquestes dues condicions, trobareu pels voltants altres restaurants millors i més barats.

Bé, no us dono més la tabarra perquè ja veieu que m'enrotllo més que una sabatilla de vetes. Fins aquí la meva crònica del cap de setmana. Si us esteu demanant per la propera cursa doncs no sé què dir-vos perquè al desembre n'hi ha un parell que semblen atractives però encara ho hem de decidir. Ja avenço, però, que tenim a l'horitzó una altra mitja marató.