A falta de curses amb què anar alimentar el bloc, i a l'espera de fer la travessa Berga-Santpedor i fer la corresponent crònica, escric aquesta segona entrada d'apunts breus de qüestions relacionades amb el món de les curses i alguna altra. En primer lloc, fa uns dies que l'edició digital del diari La Vanguardia (no recordo haver-la vist en paper) va publicar una entrevista a en Manel Mora. Potser us demanareu qui és aquest senyor i la resposta és que hores d'ara és el president de l'associació Blaugranes en cadira de rodes, el bloc de la qual va endur-se el premi del certamen Blocs Catalunya 2010 a la categoria d'esports, on competia també Marathon Man. I tant pel contingut de l'entrevista com del seu grup al Facebook (qui no en té un avui dia?), em reafirmo en la idea que el guardó va ser atorgat més pel caràcter reivindicatiu del bloc en si que no pas per la naturalesa merament esportiva, la qual roman en un segon pla. Per tant, potser hagués estat millor que l'organització hagués creat una altra categoria de blocs amb aquesta finalitat. De totes formes, i com deia en l'escrit corresponent, me n'alegro per aquesta gent ja que sembla que aquest premi ha servit, si més no, perquè se'ls obrin més portes i les seves demandes tinguin més receptivitat.
Segon apunt: el passat diumenge es va córrer la marató de les maratons, és a dir, la de Nova York. Deixant de banda tot el que s'ha dit per activa i passiva d'aquesta cursa, i que és molt, cal tenir en compte que en aquesta edició ha estat quan el campió dels campions ha dit prou. Després de retirar-se al qm. 25 (molts n'hi haurien arribat), en Haile Gebrselassie ha anunciat que deixa l'atletisme, amb 37 anys i sent encara el plusmarquista mundial de la distància. Jo no és que hagi seguit gaire la carrera professional d'aquest bon home però pel poc que he vist i llegit, no hi ha dubte que ha estat el millor en aquesta disciplina i, sobretot, de ben segur que ha estat l'únic que el seu somriure anava a més a mida que les seves cames feien quilòmetres. Les seves paraules en una entrevista posterior van ser: "Mai havia pensat en retirar-me però per primer cop aquests és el dia. Permeteu-me que pari i em dediqui a una altra cosa després d'això. Deixeu-me que doni una oportunitat als joves". Jo estic amb ell i com no vull fer ombra a cap jove -que ja rondo els 40 i mitjos- em prendré amb més calma això del córrer. En certa forma, vull seguir al peu de la lletra unes paraules de l'atleta manresana Meritxell Calduch quan va dir (també en una entrevista recent a un diari) que "córrer és el meu hobby i ho faré fins que sigui una obligació". Per cert, la prova neoyorkina la va guanyar un altre corredor etíop, en Gebre Gebremariam, que no ha pogut tenir un millor debut en una marató, mentre que entre les fèmines ha estat una kenyana, Edna Kiplagat, qui s'ha endut la victòria. Què esperàveu, doncs?
Per últim, el tercer apunt i de nou surt en Kilian Jornet. El programa del C-33 "Temps d'aventura" va emetre un reportatge dedicat a la figura d'aquest corredor. Reconec que no l'he vist (encara) però us el podeu baixar des del Web del mateix programa. Quedeu-vos amb aquesta frase que acompanya el títol: "De Catalunya a Tanzània. D'Euskadi a l'illa de la Reunió. Malàisia, els Estats Units, Còrsega... En els dos últims anys ha deixat la seva empremta a mig món assolint reptes inigualables". El darrer, per si no sabeu, és haver batut el rècord de pujada i baixada al cim de l'Àfrica (el Kilimanjaro, amb 5.900 m.), amb una durada de 7h:14' i rebaixant en més d'1 hora l'anterior rècord. Bé, tot el que digui d'ell aquí i ara és sobrer. Ens traiem el barret (també davant del Haile) i només ens queda el consol de gaudir veient com corren. Per acabar, us deixo els enllaços dels dos reportatges sobre en Kilian i les seves proeses (reportatge 1 i reportatge 2), així com també un pàgina on he trobat una explicació científica de perquè pot fer el que està fent. Jo segueixo pensant que tot respon a un pacte amb el diable.
I ja n'he fet esment, potser us interessarà llegir aquestes altres dues entrades:
- Premis Blocs Catalunya 2010.
- Sobre en Kilian Jornet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada