Quan començo a escriure aquesta entrada fa quatre hores que han obert els col.legis lectorals per a les eleccions al Parlament de Catalunya. I després de fer aquest matí gairebé uns 11 km. corrent he anat a complir amb el meu deure com a ciutadà i he dipositat la meva papereta. Vagi per endavant que no sóc una persona gaire ficada en política, més enllà de l'interès que pugui tenir com qualsevol altra persona amb una certa preocupació per la situació del país i del seu futur. Això no treu que pugui sentir una certa tendència regular cap a unes partits i no vers uns altres. Però com molta més gent, crec que en aquesta ocasió s'ha de votar més amb el cap i no tant amb el cor (si ambdós vots no coincideixen), deixar de banda el vot ideològic -si es pot dir així- i apostar per aquella candidatura que creguem més capacitada per treure'ns de l'atzucac en què fa temps que estem immersos. Dit això, no tinc cap mania en dir que he votat en contra del tripartit (altrament dit, "tristpartit") perquè confesso que n'estic fart i tinc moltes ganes que li poguem donar una bona coça al cul. I j'avenço que per a les eleccions municipals del 2012 faré el mateix, doncs el govern tripartit de Manresa fa temps que ha perdut el rumb. Al cap i a la fi, aquest invent del tripartit no deixa de ser un govern de perdedors i de gent que no té gaire a pelar en política, i com a tals, no en podem esperar gaire res de bo.Ara a esperar els resultats definitius i veure el típic programa de TV3 amb els gràfics virtuals, els "formatgets", els comentaristes que tot ho saben i ja havien predit, l'omnipresent Josep Cuní fent de conductor del seu inevitable debat postelectroal i ... per suposat, els infumales programes a les televisions i ràdios de la "caverna mediàtica nacional espanyolista" que, guanyi qui guanyi les eleccions, diran per activa i per passiva que s'ha obert la caixa de pandora, dels trons i serem l'origen de tots els mals passats, presents i futurs del món mundial. Llevat, és clar, que guanyin un parell de partits que són de la seva corda. No m'estranyaria que s'acusés el tripartit del conflicte que hi ha ara al Mar de la Xina entre les dues Corees. Però com no tot ha de ser negatiu i tenir un to pessimista, crec que si d'una cosa han servit aquestes eleccions és perquè a banda de les 39 candidatures que s'hi presenten, no es parli tant d'un altre partit. Per suposat estic referint-me al de futbol, Barça-Madrid.
Per als que com jo pensem que aquest esport és l'autèntic opi del poble (i ja no tant la religió, com deia en Marx -en Karl i no el Grouxo) i que odiem tot allò que l'envolta, aquestes eleccions ens ha anat com oli en un llum. El ressò mediàtic previ no ha estat tan exagerat com altres vegades i el fet que el partit es jugui en dilluns potser contribuirà que tampoc se'n parli tant si al final guanya el Barça (per suposat dono per fet que si guanyés el Madrid aquí muts i a la gàbia, ni Crakòvia ni especial esports del programa de zapping). També m'estaria bé, què voleu que us digui! Ja firmo perquè cada diumenge de futbol es convoquin unes eleccions i tant se val per escollir el que sigui: president de la Generalitat, del Govern espanyol, alcaldes, presidents de comunitats de veïns, de patronats i fundacions vàries i nombroses, etc. Si m'asseguren que el seguiment dels resultats de les eleccions anirà en detriment del futbol, em declaro ara mateix antiabstenció. Sisplau, reflexionem-hi, com deia en Lluís Marco al programa "Dinamita".
I per cert, no sé perquè es va generar tanta polèmica amb la coincidència de les eleccions amb el partit de futbol i en canvi ningú va caure amb una altra, també de màxima tensió nacional: la del partit de bàsquet entre el Regal Barça i l'Assignia Manresa. Dos equips que juguen en lligues diferents, amb recursos i objectius que se situen a les antípodes i que de moment tenen una trajectòria idèntica i alhora contrastada: segon pel davant i per la cua de la classificació i amb un balanç de 7-2 i 2-7. Temps i jornades falten perquè es giri la truita però seguint la lògica i vist el que s'ha vist fins el moment, molt cru ho tenim els i les aficionades del Bàsquet Manresa perquè la temporada vinent juguem de nou contra el Barça, tret que també perdi la categoria.
Última hora: Regal Barça 70 - 57 Assignia Manresa. O que us pensàveu? Els pronòstics s'han complert. Esperem també que passi el mateix a les eleccions catalanes. I ja que n'he parlat, potser us interessarà llegir aquestes altres dues entrades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada