Berga-Santpedor: molt satisfet

Amb la d’aquest passat diumenge, aquesta ha estat la meva segona travessa en BTT d’una certa distància donat que al 2008 jo i el Frans ja en vam fer una altra amb motiu de l’Exponeu de Manresa de gairebé 50 km. i que en part, va transcórrer pel mateix tram final de la d’ahir. I val a dir que com bé indica el títol de l’entrada, l’experiència ha estat molt bona, força millor del que havia imaginat d’entrada. Penseu que per a mi, que no estic gaire habituat a fer sortides llargues en BTT, substituir les sabatilles pels pedals, canviar de xip, no és gaire fàcil, i més si com en aquest cas implica quedar a les 6:30 del matí (d'un diumenge!!) per fer 50 km. fins al punt de sortida i convèncer a algú després perquè et baixi el cotxe fins a Manresa i que no hagis de pujar de nou. Confesso que se'm feia una mica estrany sortir de casa tan d'hora, encara amb foscor, i no creuar-me amb gairebé ningú pel carrer; estic convençut que la gent que em veia amb la bici a aquella hora devia pensar que m'havia begut l'enteniment. Però bé, tot són experiències i tot suma.

Arribem a Berga i a l'entrada mateixa de la ciutat comencem a "respirar" ambient de ciclisme, des d'uns nivells molt modestos com pot ser el nostre a altres que gairebé diríem que freguen la professionalitat, de gent que ja es veu d'una hora lluny que està molt "currada" en aquesta mena de travesses. Com el de les curses populars, aquest també és un bon món per conèixer, amb molt d'atractiu. A veure si resultarà que deixarem de banda un i ens endinsarem en l'altre. Bé, anem al gra i detallem una mica la crònica de la jornada. Un cop hem estat "fitxats" (veurem que això servirà després per al diploma acreditatiu) prenem la sortida a les 7:55 del matí, no sense abans assabentar-nos d'un canvi en els dos recorreguts previstos, el de ciclistes i caminadors ja que des de Berga fins a Casserres s'han intercanviat. El motiu és la coincidència de dates amb la 31ª Pujada (de vehicles a motor) Gironella-Casserres i pel que es deia en cartells informatius sembla ser que les organitzacions dels dos esdeveniments no van arribar a cap acord. Ho deixarem aquí perquè no sabem l'entrellat de la situació però això va fer que la part inicial dels ciclistes fos una mica més dura del previst.

Però com tampoc coneixem a fons el recorregut comencem a fer com si res. No m'estendré gaire en els detalls de la ruta seguida perquè en ser d'aquesta distància donaria per parlar-ne molt i tampoc voldria avorrir les ovelles. Si tafanegeu pel Web de l'entitat organitzadora (el Centre excursionista 2x2 de Santpedor) veureu que inclou informació rellevant i de gran interès per si la voleu fer l'any vinent; per exemple, la de caire cartogràfic (perdoneu aquesta insistència però deu ser per defecte professional), introduïda amb el format del Wikiloc i diferenciada per a les BTT i caminadors, i també inclou la possibilitat de visualitzar-la amb el Google Earth. Si mireu les dades tècniques ja podreu deduir que iniciant la travessa a Berga -a les portes del Prepirineu- i acabant-la a Santpedor -en ple cor del Pla de Bages- acabes baixant més que pujant. Però compte, no us porteu a l'engany: fins més o menys la meitat i diria que fins passat el control de Sant Cugat del Racó, això gairebé ni es nota i, més aviat, la tendència és de pujada. Després la cosa s'inverteix i els trams de baixada comencen a ser més nombrosos i més llargs, tot i que encara resta la pujada del darrer tram dur quan des del penúltim punt d'avituallament -a les Vilaredes- el recorregut s'enfila fins als peus de la coneguda Torre del Moro.

Aquesta zona ja ens la coneixem millor per haver-la recorregut en sortides anteriors però això no va impedir que m'emportés un bon "record" de la travessa. Poc abans d'arribar a Santpedor i per tant, a les acaballes de la travessa, baixem per un tram de fort pendent amb un revolt molt tancat cap a la dreta. Malgrat que estava ben senyalitzat, el fet d'anar una mica despistat, barrejat amb un excés de velocitat i potser també de confiança -just pocs dies enrere havíem passat per aquest mateix punt però de pujada- va fer que em fotés una de bona per no "empassar-me" al de davant meu. El part de lesions es resumeix en la cara exterior de la cama esquerra força "cremada" i el canell esquerre un pèl adolorit; la primera és d'aquelles que faran coïssor durant uns quants dies i deixaran una bona crosta i la segona només me la noto quan faig certs gestos amb la ma. Sort que sóc dretà! Per cert, el Xavi també va tenir un bon aterratge en sortir llençat per davant de la seva bicicleta, després que topés amb un dels típics reguerols que es formen als camins per les pluges. Tot plegat, res de greu del qual no ens en poguem recuperar amb uns quants dies de bondat. Al final, poc abans de l'1 del migdia, arribem més estalvis que sans a la Plaça Gran de Santpedor amb molt de públic, cosa que em va sorprendre gratament. De nou, ens tornen a "fitxar" i ens donen el diploma acreditatiu de la nostra participació. Allà mateix sóc atès molt eficaçment per dos membres de la Creu Roja en veure'm la ferida de la cama.

Per acabar, a destacar uns quants aspectes:

• Deixant de banda el perfil del recorregut, aquest val molt la pena pel seu paisatge, amb indrets des d'on pots gaudir de bones vistes panoràmiques. Permeteu-me que esmenti tres punts de gran interès: el primer és l'església de Sant Joan de Montdarm, al terme municipal de Viver i Serrateix, d'origen romànic tot i que d'aquest en resta ben poc ja. El segon es refereix a l'església de Sant Cugat del Racó (a Castelladral, Navàs), una de les joies del romànic d'aquestes contrades. I per últim, la Torre del Moro (a Castellnou de Bages), de la qual ja n'he fet algun altre esment en aquest mateix bloc.
• Segons diu la Web de l'organització, entre uns i altres vam ser unes 1.700 persones, de les quals gairebé 1.300 ciclistes i la resta caminadors. La veritat és que en cap moment vaig tenir la impressió que fóssim tanta gentada però com es diu, les aparences enganyen. Si feu una ullada a la "classificació" (que n'hi ha) comprovareu que hem baixat de les 5 hores (parades incloses) i ocupat els llocs al voltant de la posició 600. Si arribem a saber-ho, potser ens haguéssim afanyat.
  
• L'organització m'ha semblat molt acurada i encertada, amb força punts de control i avituallament (potser algun massa a prop del següent), un itinerari molt ben senyalitzat (potser en algun tram s'hauria d'haver indicat millor certs revolts tancats) i un personal molt amable i atent.
• I per últim, si bé la distància "oficial" era de poc més de 55 km. els nostres gadgets es van posar d'acord en pujar-la una mica, fins els 58 km. A aquests hem de sumar els 7 de més que vam fer per venir de Santpedor fins a casa. Per tant, uns 65 km. que per a una matinal de diumenge, no està gens malament. I sort que el temps va acompanyar doncs feia un sol espatarrant i no gaire fred.
  

Tot plegat, molt satisfet de l'experiència de la qual me'n porto un bon record -deixant de banda les ferides de la caiguda- i compte que ara el món de les curses populars no acabi perdent un dels seus adeptes i ingressi a les files de les travesses en BTT. Com deia aquell, "ojo al dato". De moment, i aprofitant aquest estat de certa eufòria (a veure quant ens dura), per aquest proper cap de setmana ja estem preparant una altra sortida i descartarem fer alguna cursa. I això que n'hi un parell d'atractives. En parlaré en un proper escrit.

Per acabar, i ja que l'esmentada, podeu llegir aquesta crònica d'una sortida en BTT cap a la Torre del Moro d'aquest passat estiu. Espero que us agradi. Per cert, permeteu-me que posi la cirereta del pastís: la foto de final de trajecte, tots quatre cofois a la Plaça Gran de Santpedor.