dimarts, 30 de novembre de 2010

Barça - Madrid. Hi ha vida intel.ligent?

Atenent les demandes dels lectors (¡!) perquè faci una entrada sobre el partit de futbol d'ahir entre els dos grans de la lliga (bé, crec que ara un més que altre), em veig obligat a satisfer la demanda i aquí em teniu de nou, malgrat que la línia editorial d'aquest bloc és, com ja sabeu, molt diferent. Però de totes formes, com també he fet entrades sobre bàsquet i alguna que altra de futbol, ja no en ve d'una més que no tingui res a veure amb el món de les curses populars. Dit això, ja sabeu que dec ser una de les poques persones d'aquest put ... país a qui no li agrada el futbol i encara menys, tot el ressò mediàtic que es fa al seu voltant (i més en casos com el d'ahir nit). Per aquest motiu reivindico per a mi i els meus pocs col.legues que patim d'aquest mateix mal, una mena de distinció o segell de protecció, com si fóssim membres d'una espècie en vies d'extinció.

Entossudit en aquesta actitud -digueu-me tocat del bolet, rar d'allò més, etc- ahir em vaig proposar de no assabentar-me del futbol per cap mitjà dels habituals (televisió, internet, diaris, etc.). Per sort, no van fer el partit en cap canal obert però això tant se val perquè a pocs metres d'on visc hi ha dos bars que són seus de seguidors culés i és clar, el rebombori que s'hi fa amb cada gol acostuma a ser notori. Amb això vull dir que quan em vaig anar a dormir abans que acabés el partit, ja sabia que el Barça estava guanyant (doncs crec que de seguidors merengues no n'hi ha gaires pels voltants i si hi són, ahir es devien haver fos) però desconeixia el resultat final. Em cap cas se'm va passar pel cap la possibilitat de la "maneta" (els cinc gols) i per això, en sentir tota la disbauxa que hi havia al carrer vaig pensar que era un pèl exagerada per només un partit de lliga (per molt clàssic que sigui). Però és clar, ho vaig atribuir a la bogeria desmesurada que hi ha en el món del futbol en general, tant si es guanya com si es perd.

No ha estat fins aquest migdia -i de casualitat- que he sabut el resultat, el qual no és gens favorable per als meus interessos. Compte, no em mal interpreteu. No sóc aficionat del Madrid ni tampoc del Barça, sóc un antifutbol cada cop més convençut i quan menys se'n parli, millor. Per això, havent guanyat l'equip del Guardiola -bo i més de la manera que ho ha fet- estic "condemnat" a empassar-me futbol durant uns quants dies. Sort en tinc encara que a casa no sóc l'únic que pensa igual que jo i que tampoc som gaire addictes a la televisió. Potser que aprofiti aquest moment per començar a llegir una novel.la que tinc pendent de fa temps. Com diuen en castellà, "no hay mal que por bien no venga". Això sí, tal i com he comentat en el meu mur del Facebook, crec que més enllà del futbol hi ha vida ... i a més a més, INTEL.LIGENT!! I ja que ho cito, he fet una ullada al Facebook per veure les reaccions i comentaris de les amistats que tinc agregades. I m'ha cridat molt l'atenció el nom d'algunes d'aquestes nombroses pàgines que vés a saber qui les fa perquè te les afegeixis als teus gustos (allò que diu "M'agrada" amb la icona d'una ma amb el dit gros cap amunt). Vet aquí, doncs, algunes que he trobat divertides pel seu nom:
  • MOU 5 estrellas.
  • Papá, ¿qué se siente al ganar un clásico? No lo sé hijo, soy del Madrid.
  • Cinc-zero: traducción al andaluz (para que Ramos lo entienda). Sinco-cero ojuuu!
  • CR7 empujó a Guardiola para poder decir que había tocado Dios.
  • Como en Madrid no hay playas siempre podéis venir a Barcelona a pegaros un baño.
  • Por la escolarización de Sergio Ramos: 12 meses, 12 causas.
  • Benzemá 35 millones, Kaká 65 millores, Cristiano Ronaldo 96 millones, ver la cara de Florentino no tiene precio.
  • Nii 1, nii 2, nii 3, nii 4 ... 5, Madrid 5!! Y por el culo te la hinco, ja, ja, menuda folladaa!!
  • Mourinho, give me five.
  • Los cinco goles que hemos marcado te los dejaba marcados de un guantazo en la cara, Cristiano.
  • ¡Papá, papá! El Real Madrid ha ganado el clásico! Vale hijo, apaga la Play Station.
  • Reformas Barça, expertos en baños.
  • En Cataluña se han prohibido los toros pero en el Camp Nou se sigue toreando.
  • Van Villa, Pedro, Xavi y Jeffren.. lo pillas? la defensa del Madrid tampoco!!!
És ben bé que hi ha gent que no té res millor a fer que aquestes xorrades. Això sí, no negaré que són divertides. Doncs vinga, aquí teniu la meva aportació a aquest clàssic. Això sí, si a la tornada passa el mateix però a favor dels interessos del club merengue ja us dic que faré el mateix. Com a antifutbol que sóc, també he de ser imparcial. I per acabar us deixo una foto que m'ha semblat bastant il.lustrativa de la situació: un jugador del Barça -no sé qui és- ensenyant la maneta al "abdominator" del Ronaldo. Per cert, potser que avui m'animi a sentir la tertúlia (¿?) esportiva del "Punto Pelota" que fan al canal "Intereconomia" (egs). Com crec que escombren bastant cap a la Cibeles ... Encara diran que això és una conspiració judeo-masònica de l'encara Tripartit!


4 comentaris:

  1. Els molt retorçats sempre podran veure a la golejada d'ahir un narcotitzant per apaivagar els impulsos independentistes.

    ResponElimina
  2. tot el contrari, com mes guanya el barça mes es parla d'independencia. No se perquè, bueno sí, pels crits que se sentien ahir a la grada... IN-INDE-INDEPENDENCIA

    ResponElimina
  3. Mariano, el futbol -com a opi que és del poble- serveix per apaivagar moltes altres inquietuds. Però és clar, tractant-se del clàssic no sé jo si en aquest cas concret té l'efecte contrari, per allò d'identificar aquest partit de futbol com una rivalitat Catalunya-Espanya.

    Encantat de retrobar-te de nou al bloc. També vaig seguint el teu.

    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Benvolgut anònim, l'últim cop que vaig trepitjar el Camp Nou era en temps del Reixach, Sotil, etc. que m'hi va portar el meu pare. En aquells temps no se sentia aquest crit. De totes formes, estic també convençut que entre tota la massa de seguidors culés n'hi ha un munt que, visquent a Catalunya, no se senten independentistes però sí catalanistes. I per suposat, hi ha molt culé que no està per aquestes veleitats polítiques, a qui tant se li'n dóna.

    Això d'identificar futbol amb qüestions nacionals sempre he pensat que és el recurs que ens queda disponible quan la política no va bé, quan no aconsegueix allò que es proposa en un Parlament. Potser allò que en castellà diuen "mal de muchos consuelo de ...".

    Encantat amb la teva opinió i espero seguir-te "veient" al bloc

    Salutacions.

    ResponElimina