Per a qui no se'n refiï de mi, que ja sé que tinc poca credibilitat i la que encara conservo no és gaire bona, aquí us deixo la prova més fefaent de la meva participació a la travessa en BTT Berga-Santpedor del passat diumenge. Això vol dir que he passat i "fitxat" per tots els controls, sense saltar-me'n ni un -Casserres, Viver, Sant Cugat del Racó, Vilaredes i Castellnou de Bages-, abans d'arribar a Santpedor. Fixeu-vos com al diploma acreditatiu fins i tot diu que he demostrat tenir una esportivitat i preparació dignes de tota lloança (se'm pugen els colors a les galtes) i que com sóc APTE ja m'esperen l'any vinent. Bé, no ho hem de descartar pas.
Pensant en això dels diplomes acreditatius, de vegades em fa una mica de gràcia -però ho heu d'entendre en el sentit més simpàtic de l'expressió- aquesta mena de redactats que ja atorguen per defecte al ciclista o corredor certes qualitats (totes positives), com si hi hagués un jutge al darrera de cadascú per comprovar-ho i certificar-ho després a l'arriba. En aquest cas hem de donar-ho per fet, llevat d'alguns corredors -que sempre n'hi ha- que tant si com no volen avançar-te en llocs on no és possible, et fan anar malament i amb el risc d'una possible caiguda. Com si haguessin oblidat que no es tracta de cap cursa sinó d'una travessa sense cap ànim competitiu. La pregunta és: aquests també tenen el mateix diploma que jo i la gran majoria que acredita la seva esportivitat? La resposta és més que òbvia.
I ja que va de diplomes, potser us interessarà llegir aquestes altres dues entrades que en parlen:
Pensant en això dels diplomes acreditatius, de vegades em fa una mica de gràcia -però ho heu d'entendre en el sentit més simpàtic de l'expressió- aquesta mena de redactats que ja atorguen per defecte al ciclista o corredor certes qualitats (totes positives), com si hi hagués un jutge al darrera de cadascú per comprovar-ho i certificar-ho després a l'arriba. En aquest cas hem de donar-ho per fet, llevat d'alguns corredors -que sempre n'hi ha- que tant si com no volen avançar-te en llocs on no és possible, et fan anar malament i amb el risc d'una possible caiguda. Com si haguessin oblidat que no es tracta de cap cursa sinó d'una travessa sense cap ànim competitiu. La pregunta és: aquests també tenen el mateix diploma que jo i la gran majoria que acredita la seva esportivitat? La resposta és més que òbvia.
I ja que va de diplomes, potser us interessarà llegir aquestes altres dues entrades que en parlen:
- La Cursa del Torró d'Agramunt d'aquest octubre passat.
- La Cursa de Bagà de finals de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada