divendres, 17 de desembre de 2010

Corrent per l'antiga Manresa fabril

Aquest és un altre escrit que amb el pretext de córrer pels seus carrers pretén donar a conèixer molt per sobre el patrimoni urbà de Manresa, en la línia dels dos anteriors publicats recentment. En aquest cas concret, es tracta d'un recorregut còmode que fa uns 7,3 km. que passa per davant d'algunes de les antigues fàbriques que van donar esplendor i riquesa a la ciutat durant dècades. Com veureu, la majoria s'han reconvertit a uns altres usos molt diferents, alguna encara funciona i d'alguna altra no se sap ben bé què fer abans que acabi d'ensorrar-se del tot. Val a dir que en aquest recorregut no s'han inclòs totes les fàbriques -doncs Manresa va ser al seu moment un gran nucli industrial- i per suposat me'n deixo unes quantes amb tota la intenció ja que en cas de fer un llistat més exhaustiu, l'itinerari tindria uns quants qms. més (això tampoc seria cap gran obstacle) però molt més embolicat quant als carrers a seguir.

Així doncs, el recorregut presenta els següents punts d'interès:
  • Com en el primer cas, des de la sortida de Manresa en direcció Solsona, i un cop travessat el Pont Nou, ressegueixo el riu Cardener i al cap de poca estona veiem la part posterior de la Fàbrica dels Panyos, considerada de les més antigues de Catalunya i Espanya que encara conserven les seves característiques originals. En funcionament des del 1826 fins el 1976, després durant molt de temps no s'hi va fer cap obra de conservació ni un mínim manteniment fins que l'Ajuntament ha hagut de fer alguna actuació d'urgència als darrers anys, veient que la situació era de ruïna total, amb l'edifici a punt de caure (de fet, part de la teulada ja s'havia enfonsat). Malgrat que de moment sembla que la seva conservació física més immediata està garantida, falta per veure quin ús se li donarà. És, doncs, un mal exemple de com a casa nostra, i tot i ser molt abundant, la sensibilitat de les autoritats pel patrimoni industrial es troba encara a les beceroles.
  • La Farinera Albareda, situada a la Plaça Mil Centenari, fa gairebé un segle que funciona de forma ininterrompuda i fent el que ha fet sempre, farina. La façana de l'edifici és la més representativa del modernisme industrial manresà.
  • Si ens desviem des d'aquí cap amunt pel c/ Bruc arribem a l'edifici de La Florinda, una altra antiga farinera d'estil modernista però que de fa un temps és la seu de la Policia Local, tot i mantenir encara la seva estructura original. Obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, d'ell la ciutat conserva uns quants edificis rellevants i aquest en concret va deixar de funcionar els anys 70s. De fet, aquestes tres fàbriques i la desapareguda de Bonamossa feien d'aquesta zona un autèntic barri industrial a la vora del riu.
  • Des d'aquí ens desviem a la dreta per endinsar-nos al nucli antic de la ciutat on trobem un parell d'exemples. El primer és la Fàbrica Balcells, dedicada al sector dels vels i la seda, va entrar en funcionament a finals del s.XIX i ho va estar fins el 1965, amb la primera gran crisi del tèxtil manresà. Després d'anys d'estar abandonada i de debatre's què fer-ne, des del 2005 és la seu del Conservatori Municipal de Música.
  • La segona peça del nucli antic es troba en ple "districte" monumental de la ciutat (entre la Seu, l'església de la Cova i el pont Vell). Es tracta de la Fàbrica del Salt (o de l'Aranya). Des del darrer terç del segle XIX, el primer nom li ve per aprofitar el salt d'aigua del torrent de Sant Ignasi (avui dia soterrat per la via homònima) i el segon per la marca de les cintes que s'hi feien durant els anys 70s i 80s. Des de fa poc la xemeneia està rehabilitada i avui dia, la planta baixa de l'edifici fa de mesquita per a la comunitat musulmana de la ciutat (Al.là és gran). Si en voleu tenir una bona perspectiva, no hi ha res millor que caminar per la recentment estrenada passarel.la de vianants que sobrevola la Via de Sant Ignasi.
  • Sense deixar aquesta via i arribant al final de tot, trobem el que potser ha estat el conjunt fabril més gran de la ciutat: la Fàbrica Nova. Malgrat el nom en singular, al recinte hi havia 23 edificis i va donar feina a moltes famílies manresanes (en la seva època de més esplendor hi van arribar a treballar fins a 3.000 persones). A partir dels anys 1970s la fàbrica va fent com pot fins que es veu obligada a tancar portes definitivament el 1989. Després, i aprofitant el recent boom immobiliari, es va projectar una gran operació urbanística (el de sempre, habitatges, zones verdes i comercials, etc.) però d'ençà uns anys està aturada arran de la crisi del sector. I ara tenim un fantàstic solar on resta dempeus només la nau central i més gran però para de comptar.
  • Gairebé al davant trobem una desconeguda Fàbrica de Cal Cura, que va estar en marxa des del 1917 fins el 1961 i es dedicava al sector dels aiguardents i licors (seu era el popular Anís Bages). De l'edifici, resta en peus una imponent xemeneia, de 50 m. d'alçada.
  • Molt a prop tenim una altra antiga fàbrica, reconvertida en seu del diari intercomarcal Regió 7 des del 1990. Es tracta de la Fàbrica Torrents, més moderna que la resta perquè data del 1942 i de la qual en destaca, sobretot, la façana.
  • Acabant el periple enfilem cap a l'Avinguda de les Bases de Manresa i la recorrem sencera fins arribar a l'antic escorxador. Obra de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, és un edifici d'estil modernista que havia de resoldre les pèssimes condicions higièniques i de salubritat de la ciutat pel que fa a l'elaboració i consum de carn, alhora que també suposà una major capacitat de producció càrnica. L'obra es va acabar el 1908 i va tancar el 1992. Com sempre passa en aquests casos, va romandre en l'oblit més absolut fins que una part del recinte va ser rehabilitada i avui dia és la seu de la biblioteca universitària. Al costat s'ha construït el Centre Tecnològic del Bages.
Com en les altres dues entrades relacionades, us detallo el recorregut en aquest mapa i us penjo també unes quantes fotos. Espero que us vingui de gust visionar-los. Abans, però, i com és de rigor, dir que bona part de la informació textual i gràfica ha estat obtinguda de dos blocs que ja coneixeu (Històries manresanes i Manresa Calidoscopi) i aquesta altra pàgina web.


Mostra Manresa industrial en un mapa més gran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada