dissabte, 25 de desembre de 2010

Descobrint la Manresa Ignasiana

Aquesta és una altra entrada sobre possibles recorreguts urbans per la ciutat de Manresa seguint un fil conductor concret, després de les quatre anteriors: la seva part més monumental, el seu patrimoni fabril, l'itinerari cap a la Torre de Santa Caterina i el puja i baixa pels seus turons. En aquest cas, i tenint en compte que avui és la diada de Nadal i per tant, un d'aquells dies que hauria de ser de recolliment religiós, es tracta de seguir la petjada que hi va deixar un personatge tan important com és Sant Ignasi de Loiola. No m'estendré aquí explicant la relació que es va establir entre aquest Sant i la nostra ciutat (estem parlant del primer quart del segle XVI), però sí diré que hi ha molts manresans que no la coneix i és que fins no fa gaires anys, l'Ajuntament no ha estat gaire interessat en treure'n profit turístic (us en faríeu creus de la capacitat de mobilització que té el turisme religiós arreu) i les poques iniciatives relacionades que ha fet no han tingut gaire ressò. Sigui com sigui, aquesta figura santa continua sent una gran desconeguda per a bona part de la ciutadania local i des d'aquest modest bloc, intentarem donar una mica de llum a aquest panorama tan fosc.

Val a dir que l'itinerari que proposo m'ha sortit una mica llarg (uns 17 km.) perquè a part de visitar els indrets ignasians del nucli urbà, ens porta també als afores i s'aprofita per fer un volt per la zona rural de la seva perifèria. Tot i això, i com no és molt exigent, crec que per la seva distància pot ser útil de cara a la preparació per a una mitja marató. A més, quan el detalli fil per randa, m'estalviaré alguns detalls perquè ja els vaig explicar en descriure la Manresa monumental i no voldria ser repetitiu però per si us interessa, en aquest enllaç podeu veure un fulletó explicatiu amb un mapa més esquemàtic. Tot plegat, la meva proposta d'itinerari és aquesta:
  • El primer punt d'interès és l'ermita de la Guia i per arribar-hi optem per trepitjar una zona poc transitada. Per això després de creuar el Pont Nou, seguim la riba del Cardener i des de l'estació de Renfe, agafem la carretera que porta al barri de La Guia (ja en vaig parlar en la sortida cap a la Torre de Santa Caterina). Segons la tradició, en aquesta ermita Ignasi de Loiola va tenir una revelació que el portà després a la Cova. Molt a prop podem fer-nos una foto a la Creu de la Guia ja que des d'aquí hi tenim una bona panoràmica del "triangle monumental" de la ciutat: la basílica de la Seu, el Pont Vell i l'església de La Cova.
  • Creuem el pont medieval i pugem per la Via de Sant Ignasi (ja sabeu d'on ve el seu nom) cap el Puigcardener (la Seu), passem per la Plaça Major i per un carreró que passa molt desapercebut arribem a la Capella de Sant Ignasi Malalt. Construïda i renovada al segle XVIII, abans hi va haver la casa de la família Amigant, que acollí el Sant quan va emmalaltí durant la seva estada a Manresa.
  • Molt a prop -de fet durant bona part del recorregut no deixarem de moure'ns pels carrers del nucli antic- trobem el Pou de la Gallina, que la tradició associa a un miracle (l'any 1602) per intercessió del sant. Al segle XVIII al costat del Pou es va aixecar una capelleta que encara hi és.
  • Tot seguit, baixem per la Baixada dels Drets i passem per l'antic Hospital de Santa Llúcia, el primer lloc on s'allotjà Ignasi a Manresa. Aquí es va produir un dels episodis més místics del Sant durant el qual va estar vuit dies com mort (l'anomenat "rapte"). La repercussió del fet fou tal que molt aviat el vestíbul de l'hospital es va convertir en centre de culte (la Capella del Rapte).
  • A partir d'aquí comença un tram de pujada llarg i sostingut (també en vaig parlar en descriure els turons de Manresa) i Escodines amunt, arribem a l'Església de la Cova, el punt més rellevant de la presència del Sant a Manresa; l'edifici és un dels exemples més monumentals del barroc català i fou edificat damunt mateix de la balma on, segons diu la tradició, Sant Ignasi va escriure els seus Exercicis Espirituals.
  • Continuem pujant i passem per davant de la Creu del Tort, on Sant Ignasi s'hi solia aturar per pregar i s'afirma també que va tenir-hi visions (la creu va ser després objecte de veneració popular). Al costat hi trobem el Convent de Santa Clara, d'origen medieval i per on el Sant passava per anar al Santuari de Viladordis. Gairebé al capdamunt de la pujada a la Balconada, hi trobem la Creu de la Culla, on segons la creença popular quan el Sant venia a La Culla s'hi passava moltes hores d'oració i meditació. I és que m'imagino que entre tanta parada per pregar, el viatge cap a Viladordis se li devia fer etern.
  • A partir d'aquí hem de fer una part gens maca perquè passem pel polígon industrial dels Dolors fins arribar a la zona de camps que ens porta al darrer punt d'interès ignasià: el Santuari de la Salut de Viladordis i que si esteu una mica al cas de les qüestions etimològiques, deduireu que vol dir alguna cosa semblant a "vila on es conrea ordi". La tradició manresana recorda que Sant Ignasi visitava sovint aquest indret i hi ha testimonis que hi passava nits senceres de vetlla (a l'església es conserva la pedra on el pelegrí s'hi agenollava). Al costat hi ha el que en queda del bosc de les Marcetes i una masia on sembla que el Sant demanava almoina.
Òbviament, després podem triar unes quantes opcions per tornar al lloc de partida. Però si voleu una recomanació i no haver d'anar per carretera, millor seguir un dels camins que porten als afores de Manresa per la part nord: no ens evitarà de passar pel mig d'un altre polígon industrial però també ens portarà al Parc de l'Agulla, que com ja he comentat en aquest bloc més d'un cop, és un dels llocs preferits de la gent de Manresa per venir-hi a passejar i córrer.

Igual que en altres escrits semblants, us penjo un mapa de l'itinerari (en verd, els punts d'interès ignasià) i tres enllaços amb més informació. M'estalvio, però, algunes fotos perquè una bona part serien d'indrets que ja he citat en anteriors entrades i a més, les poques que he trobat pel Web de diferents crec que no tenen prou qualitat. Aquí us deixo, però, la de l'església de la Cova i del monumental edifici adjacent -d'inspiració neoclàssica i que data de la darreria del segle XIX- que és la residència dels pares jesuïtes, casa d'Exercicis i centre d'espiritualitat, a més de tenir una important biblioteca especialitzada.

Mostra Ruta Ignasiana en un mapa més gran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada